L’oblit: una definició filosòfica
Article Sidebar
Google Scholar citations
Main Article Content
RESUM: Aquest article tracta de definir l’oblit des de la perspectiva de la filosofia. Quins aspectes contribueixen a tipificar l’oblit com un operador simbòlic en el treball de reconfiguració de la memòria? Abordem aquesta temàtica des de quatre grans perspectives: la categoria “no-tot” en l’obra de Jacques Lacan i Jean-Claude Milner, que converteix la memòria en una totalitat no inclusiva; la categoria en grec “parresia”, a través de l’anàlisi que fa Michel Foucault sobre la relació entre el subjecte i la veritat a l’època antiga; la categoria “de-negació” (Verneinung) en la lectura que féu Jean Hyppolite del text de Freud; finalment, la categoria “relacional” per referir-nos a una proximitat íntima amb l’oblit que han subratllat especialment els discursos dels postfeminismes. Aquestes quatre categories funcionen com un aparell conceptual i especulatiu, susceptible de ser aplicat a qualsevol model de treball de la memòria cultural, individual i colectiva i les seves maneres de reconfigurar el passat.
PARAULES CLAU: filosofia de l’educació; memòria i oblit; memòria cultural; oblit i filosofia.
Oblivion: a philosophical definition
ABSTRACT: The purpose of this article is to make a definition of the notion “oblivion” from a philosophical point of view. What would be the key issues that characterize oblivion as a symbolic operator in the work of memories reconfiguration? We will approach this subject from four main perspectives: the category of “not-all” in Jacques Lacan and Jean-Claude Milner works, which makes memory a not inclusive totality; the category “parresia” in Michel Foucault defining the relation between subject and truth in Ancient times; the category of “denial”(Verneinung) in the reading of Freud’s work by Jean Hyppolite; finally, the category “relational” referring to the intimate proximity with oblivion that post-feminists contributions have highlighted. These four categories can be considered a conceptual and speculative system to be applied to the study and analysis of the different models of cultural, individual and collective memories and their ways of reconfiguring the past.
KEYWORDS: Philosophy of Education; memory and oblivion; cultural memory; philosophy and oblivion.
Article Details
Anna Pagès Santacana, Universitat Ramon Llull
Professora a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport BlanquernaMost read articles by the same author(s)
- Caterina Riba, Mar Rosàs Tosas, Pilar Godayol, Anna Pagès Santacana, Anna Pérez-Quintana, Carme Sanmartí, Francesc Torralba Roselló, Patricia Illa, Bàrbara Pagès, A Gender Perspective on the Impact of COVID-19 on University Researchers , Ars Brevis: No. 27 (2021)
- Anna Pagès Santacana, Educación y estandarización en la sociedad del conocimiento: cuestiones éticas y pedagógicas , Ars Brevis: 2001: Núm.: 7
- Anna Pagès Santacana, L'educació com a vivència: matissos de l'Erlebnis en l'obra de Gadamer , Ars Brevis: 2004: Núm.: 10
- Anna Pagès Santacana, L'impossible d'ensenyar. Notes per a una filosofia de la transmissió , Ars Brevis: 2005: Núm.: 11
- Anna Pagès Santacana, Condicions del pensar en el desemparament: esbós hermenèutic del Diari Filosòfic de Hannah Arendt , Ars Brevis: 2006: Núm.: 12
- Anna Pagès Santacana, La diligència del mestre, un valor personalista. Actualitat del document Gravissimum Educationis , Ars Brevis: No. 21 (2015)
- Anna Pagès Santacana, Biografies femenines com a problema hermenèutic , Ars Brevis: No. 19 (2013)