Filosofia i educació a l'Índia antiga (I). L'època vèdica

Després de les invasions àries del subcontinent indi, cap al 1300 aC, es comencen a compondre els himnes del Rig Veda. Quatre o cinc segles més tard, es compondrien uns altres tres llibres sagrats: el Sama, Yajur i Atharva Vedas. Els himnes vèdics recullen, per un costat, l'experiència mística dels savis de l'Índia antiga; per un altre costat, entronitzen el ritual sacrificial. Durant el procés d'elaboració d'aquests himnes, va prenent forma la relació pedagògica entre mestre i deixeble, que constituirà el cor de l'educació índia al llarg de la història. A partir del 700 aC, la cadena de mestres i deixebles produeix una nova sèrie de textos espirituals: els Upanishads. L'època prefilosòfica del Rig Veda ha deixat pas a la filosofia pròpiament dita en els Upanishads. Alhora, l'educació índia s'ha consolidat com una relació personalitzada entre mestre i deixeble.