APROXIMACIÓ SOCIOCULTURAL A LES ACTIVITATS FÍSICO-ESPORTIVES AMB SUPORT MUSICAL Anàlisi d'una experiència d'activitat física en la eue la influència dels mass-media ha estat decisiva en la creació d'unes expectatives creixents

El darrer estudi d'en Garcia Ferrando sobre els hàbits esportius de la població espanyola i constata l'augment de les pràctiques fisico-esportives en el nostre país. Els darrers cinc anys els hàbits esportius de la població espanyola han canviat. Especialment significatiu és el canvi protagonitzat per dos segments de la població ben definits: la dona i els joves. El grau d'interès de la dona espanyola per aquestes pràctiques ha passat d'un 36 % el 1980 a un 47 % el 1985. Igualment, els nois joves, entre 15 i 21 anys estan interessats en l'esport en un 83 %. Això no és una novetat per la població espanyola, ja que si som capaços de portar a terme una observació retrospectiva ràpidament comprovem l'enorme dimensió del fenomen; aquests estudis empírics confirmen el que les aparences prescriptives ens anunciaven. També és interessant determinar a quin tipus de pràctiques correspon el major augment de la demanda de la població. Se n'han disparat tres espectacularment els darrers cinc anys: el jogging, el futbol-sala, i les activitats gimnàstiques a l'estudi s'inclouen activitats com l'expressió corporal, gimnàstica, jazz, aeròbic, dansa i diferents especialitats gimnàstiques, és a dir, que les pràctiques fisico-esportives amb suport musical, tema que ens ocupa, s'ha convertit els darrers anys en una activitat estelar per la demanda de la població espanyola. L'estudi no pondera quin percentatge correspon a les activitats a l'òrbita tècnico-acadèmica, i quins a aquelles, la pràctica de les quals, cerca alguna cosa més que un aprenentatge tècnic, com podria ésser la motivació pel plaer de moure's, de fer amistats, de realitzar una pràctica alliberadora sense que importi l'ortodòxia acadèmica, de realitzar un exercici que redueix el volum corporal o tantes altres motivacions diverses. El fet constatat és que música i moviment són els ingredients que avui conformen una variada gamma d'activitats que són cercades, desitjades o practicades per una gran part de la població espanyola, especialment les dones i els joves. Des dels precursors dels sistemes rítmics com Noverre, Delsarte o Dalcroze, passant per aquells que varen fer de les seves innovacions una font no exhaurible de creació com Von Laban Isadora Duncan, Mary Wigmann, Rudolf Bode o Hinrich Medau, fins les tendències actuals, encara que titllades d'eterodoxes o frívoles des de la dansa acadèmica, com és el cas de l'aeròbic, Jane Fonda com a reclam espectacular, o el fenomen del breakdance, els canvis s'han prodigat, diversificat i enriquit de manera constant.