Reptes d’automotivació per a l’involucrament d’estudiants en el moviment educatiu obert amb MOOC

Aquest article va indagar la qüestió següent: quins són els desafiaments, problemes i obstacles per involucrar els estudiants menys automotivats en els MOOC i com es relacionen amb el connectivisme dels seus aprenentatges? L’objectiu va ser analitzar les correlacions entre el connectivisme i l’aprenentatge estudiantil contextualitzat, en una experiència formativa del moviment educatiu obert, amb l’objectiu d’aportar estratègies que generin més perseverança d’aquests estudiants, participació activa i retenció estudiantil. El mètode d’estudi va ser mixt, amb aplicació d’enquestes a estudiants, entrevistes a alumnes i mestres, així com l’anàlisi de documents significatius. Les troballes es van classificar en: (1) Desafiaments: requeriment d’habilitats d’automotivació, autoregulació i temps addicional per part d’alguns alumnes, difícil monitoratge de retroalimentacions i activitats, manca d’alliberament anticipat de requeriments, objectius i activitats d’inducció, deficient identificació d’alumnes observadors i incompatibilitat entre la plataforma i l’ús de xarxes socials; (2) Problemes: baixa apropiació tecnològica de participants, difícil cerca de retroalimentacions específiques en els fòrums, dossiers d’evidències sense fonament teòric i manca de recursos d’ajuda per a estudiants de baixa automotivació i autoregulació; (3) Obstacles: manca de suport dels centres de treball per als participants del MOOC i d’accés continu a recursos digitals, incompliment de les necessitats personals bàsiques dels estudiants sobre benestar i la no contextualització de nous sabers; (4) Connectivisme: motivació dels participants en els seus continguts i increment de les seves xarxes de saber. Sobre la base d’aquestes troballes s’aporta una plantilla amb requisits de disseny de MOOC, enfocat a l’automotivació i autoregulació estudiantil mitjançant el connectivisme.