Resum
Pocos días antes de la derogación del art. 52 d) ET, se dictó la STSJ de Cataluña de 17 de enero de 2020, la cual, revocando la sentencia dictada en instancia, concluía que dicho precepto era contrario a diferentes normas internacionales, en particular, al art. 6.1 del Convenio núm. 158 OIT, sobre la terminación de la relación de trabajo, a los arts. 4.1 y 5 del Convenio núm. 155 OIT, sobre seguridad y salud de los trabajadores, al art. 3 de la Carta Social Europea y, finalmente, al art. 11 Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer, hecha en Nueva York el 18 de diciembre de 1979 y, por tanto, no resultaba de aplicación al supuesto enjuiciado. La posterior STS de 29 de marzo de 2022, sin embargo, ha venido a casar la referida STSJ de Cataluña de 17 de enero de 2020, permitiendo, una vez más, que la antigua causa de despido por absentismo del trabajador prevista en el art. 52 d) ET haya salido indemne de este embate jurídico. En este estudio se analizan los argumentos invocados por la STSJ de Cataluña de 17 de enero de 2020 para inaplicar el art. 52 d) ET, así como aquellos que han llevado al Tribunal Supremo a casar dicha resolución.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) IUSLABOR, 2022
Drets d'autor
IUSLabor és una revista d'accés obert, basant-se en la idea de que la posada a disposició de la investigació al públic de forma oberta i gratuïta afavoreix l'intercanvi global de coneixement.
En conseqüència, tot el contingut està disponible gratuïtament, sense càrrec per a les persones usuàries o la seva institució. Les persones usuàries poden llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o enllaçar els textos complets dels articles d'aquesta revista sense demanar permís previ del Comitè Editor o la persona autora de l'article, sempre que es reconegui la seva autoria.
En aquest sentit, IUSLabor utilitza la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0).
La persona autora cedeix, de forma no exclusiva, els drets de reproducció, publicació, distribució, comunicació pública i transformació del seu treball per a la seva publicació en IUSLabor i per a la seva inclusió en les bases de dades en què la revista està indexada.
Així mateix, les persones autores autoritzen que el seu article sigui publicat amb una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0).
Es permet i anima a les persones autores a difondre els seus treballs publicats a IUSLabor (per exemple, en repositoris institucionals, llocs web personals o xarxes socials), referenciant sempre la seva publicació a IUSLabor.