Com citar
Resum
El art. 22.1.d) de la Ley de la Ciencia al regular la retribución del investigador doctor contratado a través de la modalidad contractual de acceso al sistema español de ciencia, tecnología e innovación (SECTI) prevé que “la retribución de este contrato no podrá ser inferior a la que corresponda al personal investigador que realice actividades análogas”. Este precepto restablece, por tanto, el principio de equivalencia retributiva entre el personal investigador contratado a través de esta modalidad singular de contrato en prácticas dirigida a la contratación de los investigadores doctores y el personal investigador que realiza idénticas o análogas actividades mediante otra vía de vinculación laboral o funcionarial en la misma universidad u otro centro de investigación.
Esta manera de fijar la retribución prevista para el contrato de acceso al sistema español de ciencia y tecnología genera, sin embargo, importantes problemas de índole práctico. Precisamente, la STSJ del País Vasco de 22 de octubre de 2019 objeto de este comentario aborda algunas de estas cuestiones conflictivas, fijando quién es en el concreto supuesto enjuiciado el investigador comparable al investigador contratado mediante el contrato de acceso al sistema español de ciencia, tecnología e innovación –investigador “Ramón y Cajal”- y a quien corresponde sufragar las diferencias salariales que pudieran existir entre la retribución prevista en el contrato de acceso al sistema español de ciencia, tecnología e innovación, fijada a partir de la cuantía de las ayudas previstas en la convocatoria mediante las que se financia el contrato y la retribución prevista para el investigador comparable.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) IUSLABOR, 2021
Drets d'autor
IUSLabor és una revista d'accés obert, basant-se en la idea de que la posada a disposició de la investigació al públic de forma oberta i gratuïta afavoreix l'intercanvi global de coneixement.
En conseqüència, tot el contingut està disponible gratuïtament, sense càrrec per a les persones usuàries o la seva institució. Les persones usuàries poden llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o enllaçar els textos complets dels articles d'aquesta revista sense demanar permís previ del Comitè Editor o la persona autora de l'article, sempre que es reconegui la seva autoria.
En aquest sentit, IUSLabor utilitza la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0).
La persona autora cedeix, de forma no exclusiva, els drets de reproducció, publicació, distribució, comunicació pública i transformació del seu treball per a la seva publicació en IUSLabor i per a la seva inclusió en les bases de dades en què la revista està indexada.
Així mateix, les persones autores autoritzen que el seu article sigui publicat amb una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0).
Es permet i anima a les persones autores a difondre els seus treballs publicats a IUSLabor (per exemple, en repositoris institucionals, llocs web personals o xarxes socials), referenciant sempre la seva publicació a IUSLabor.