El dret del contribuent a la comunicació electrònica amb les autoritats tributàries

Main Article Content

Rafael Oliver

A la legislació espanyola, la Llei 11/2007 del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, preveu la relació d'aquests amb el govern a través dels mitjans electrònics com un dret dels ciutadans i com un deure per a les Administracions Públiques d'ésser proveïdes amb l'equipament necessari perquè aquest dret es pugui exercir. El reconeixement d'aquest dret i els seus deures corresponents són, per tant, el fonament d'aquesta llei. La Llei 58/2003, del 17 de desembre, que aprova la Llei General Tributària (el codi tributari espanyol) no li reconeix aquest dret als contribuents i, per tant, es converteix en el canvi principal que introdueix la Llei 11/2007. Tanmateix, també cal destacar que la Llei General Tributària sí que contemplava una gran part dels drets i de les garanties que actualment proporciona la Llei 11/2007. A més, alguns dels que ja es reconeixen en aquesta última es poden relacionar amb regulacions que es preveuen a la primera. A més, és evident que existeix una aplicació suplementària de la Llei 11/2007 per a assumptes que la Llei General Tributària no regeix.

Paraules clau
fiscalitat, administració electrònica, contribuents, drets, autoritats tributàries

Article Details

Com citar
Oliver, Rafael. “El dret del contribuent a la comunicació electrònica amb les autoritats tributàries”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 21, doi:10.7238/idp.v0i21.2736.
Biografia de l'autor/a

Rafael Oliver, Universitat de Vic

Professor associat de la facultat d'Empresa i Comunicació