auge del blockchain i les seves possibilitats reals d’aplicació en els registres de les Administracions públiques
Article Sidebar
Main Article Content
La tecnologia blockchain (distributed ledger technology, DLT) dota els objectes d’una identitat digital permanent en el temps al marge de la seva naturalesa, i ha irromput amb força en diversos camps junt amb les criptomonedes. Més enllà de l’auge en l’àmbit financer, la seva aplicació en l’Administració pública es preveu àmplia i rupturista, especialment en el registre de diversos tipus d’actius, i la Unió Europea es configura com un dels seus impulsors principals. No obstant això, aquesta tecnologia està encara en un estat embrionari i la literatura actual tendeix a exaltar-ne els possibles beneficis sense analitzar-ne de manera sistemàtica la implementació o limitacions. Així mateix, costa trobar exemples de projectes consolidats en l’àmbit governamental, sobretot a causa de la reforma normativa que n’ha de precedir l’adopció plena. Aquest article aborda aquesta deficiència i recull un compendi de casos reals de registres d’identitats i de la propietat sobre tecnologia blockchain, de tall europeu i internacional (en països com Estònia, Suècia o Estats Units). A partir d’aquesta anàlisi, i aplicant una doble classificació funcional i tècnica, n’examina els diferents esquemes de funcionament i n’extreu les principals implicacions i reptes en el marc legal vigent. Recorre a una perspectiva tecnicojurídica i presta atenció especial a aspectes com els contractes intel·ligents (smart contracts).
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.