Gran bé vos ha vengut: construccions existencials i selecció de l'auxiliar en català antic

En aquest article analitzem la selecció de l'auxiliar en català antic partint de la hipòtesi
que la inacusativitat no és una propietat dels verbs, sinó de les construccions, fet que
no exclou que determinades arrels verbals tendeixin a associar-se amb estructures
que n'afavoreixen la coocurrència amb un dels auxiliars. Aportem dades diacròniques
que mostren que verbs considerats inacusatius típics com venir, a banda de ser molt freqüents
en construccions resultatives, auxiliades sistemàticament amb ésser en la llengua
medieval, també podien inserir-se en construccions esdevenimentals de tema indefinit,
les quals s'auxiliaven amb haver («los à vengut gran dan a lur molí»). Aquestes estructures
presenten connexions amb una construcció existencial d'haver(-hi), freqüent en lallengua cancelleresca, que incorporava com a predicatiu el participi de verbs considerats
inacusatius típics («d'altres hòmens que hi havia venguts»). No serà fins al segle xvi que
haver s'introduirà gradualment en construccions d'estat resultant.