Resum
Aquest article té l’objectiu d’estimular una reflexió sobre la pràctica del treball social en el context del centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i analitzar les seves potencialitats terapèutiques, a partir de l’aportació d’una experiència realitzada conjuntament amb una psicòloga especialitzada en atenció precoç, coautora del text que es presenta. En primer lloc, es descriu l’atenció precoç, el servei CDIAP i les funcions del treballador social.
En segon lloc, s’exposen les característiques de les famílies ateses per aquest professional i que són objecte de llur intervenció. Finalment, es descriu l’experiència com un exemple de treball compartit des d’una òptica transdisciplinària i utilitzant les tècniques de treball en grup i els processos de mentalització com a eines per ajudar a acompanyar la funció materna, que fou realitzat en el servei maternoinfantil de Càritas de Rubí. D’aquesta manera, es presenta un treball preventiu alhora que comunitari des de l’enriquiment d’una expe-riència conjunta. Així mateix, s’assenyala el marc teòric de referència que sustenta la necessària especialit-zació dels professionals que treballen amb la petita infància en entorns de vulnerabilitat
Paraules clau
Referències
Acquarone, S. (2013). Upa Lala: Ayudando a los que ayudan. Barcelona: Lumen.
Bauman, Z. (2000). Modernidad Líquida. México: Fondo de Cultura Económica.
Brazelton,T. ; Nugent, J. (1995). Escala para la Evaluación del Comportamiento neonatal. Barcelona: Paidós.
David, H. (1997). La teoría del vínculo afectivo para la práctica del trabajo social. Barcelona: Paidós.
Fonagy, P. (1999). Persistencias transgeneracionales del apego: una nueva teoría; Trabajo presentado en el Grupo Psicoanalítico de discusión sobre el Desarrollo de la Asociación Psicoanalítica Americana, Washington. EE. UU. Aperturas psicoanalíticas: Revista de psicoanàlisis,3. Recuperat a:
Fonagy, P., & Target, M. (2011). Apego, Trauma y Psicoanálisis. El lugar de encuentro entre psicoanálisis y neurociencia ¿ Por qué nos hacemos esto? Revista mentalización. Recuperat a: http://www. revistamentalizacion. com/ultimonumero/01. pdf.
Golse, B. & C.Bursztejn. (1992). Pensar, Hablar, Representar. El emerger del lenguaje. Barcelona: Masson.
Graell, A. & Lanza, G. (2014). Mentalización, apego y regulación emocional. Desenvolupa(39). Recuperat a:
http://www.desenvolupa.net/Media/Files/Numeros/Numero-39-10-2014/Mentalizacion-y-apego-Lanza-Graell
Grinberg, L. (1985). Teoria de la Identificación. Madrid: Tecnipublicaciones.
Lanza, G. (2009). Mentalización y expresión de los afectos: un aporte a la propuesta de Peter Fonagy. Aperturas psicoanalíticas: Revista de psicoanálisis, 31. Recuperat a: https://www.mentalizacion.com.ar/images/notas/Mentalizacion%20de%20los%20afectos.pdf
Lanza Castelli, G. (2013). Evaluando la mentalización. Mentalización. Revista de Psicoanálisis y Psicoterapia, 1.
Meltzer, D; Harris, M; Harris Williams, M; Muñoz, C. (2019). El papel educativo de la família. Madrid: Arango.
Perinat, A. (1985). La comunicación preverbal. Barcelona: Avesta.
Rosell, T., & Rodríguez, P. (2017). La entrevista en el Trabajo Social. Barcelona: Herder.
Salvador, G. (2012). Aportaciones del psicoanálisis a la intervención en familias desde el trabajo social. Revista de Treball Social, 197.
Stern, D. (1997). La constelación maternal. Barcelona: Paidós
Talarn, A., Sáinz, F.,Rigart, A. (2014). Relaciones, vivencias y psicopatología: las bases relacionales del sufrimiento mental excesivo. Barcelona: Herder.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull