Com citar
Resum
En aquest treball es tracten problemàtiques clàssiques en el camp de la pedagogia i l’educació social. Una és la contraposició entre la teoria i la pràctica, que ha contribuït a generar una bretxa entre els acadèmics i els professionals de l’educació social. Un desacord basat en la premissa que els primers s’ocupen exclusivament de la teoria i els segons, de la pràctica. Això és el que s’analitza al primer apartat d’aquest treball. Per il·lustrar aquesta interpenetració entre la teoria i la pràctica s’estudia, tot seguit, el tipus de coneixement que s’aplica en l’àmbit de l’educació social. Això implica relacionar les característiques del context social i cultural amb les accions que desenvolupen els professionals de l’educació social. A l’últim apartat es busca conèixer com es relaciona aquest coneixement amb les accions dels educadors socials. De l’anàlisi es deriven tres perfils possibles d’educadors socials: investigador, convencional i innovador. En aquest text s’aposta per un perfil d’educador social que és alhora interventor i investigador.
Paraules clau
Referències
Asociación Estatal de Educación Social (ASEDES) (2007). Documentos profesionalizadores. Definición de Educación Social. Código deontológico del educador y la educadora social. Catálogo de funciones y competencias del educador y la educadora social. https://www.eduso.net/categoria_recursos/profesion/documentos-profesionalizadores/
Bauman, Z. (2002). Modernidad líquida. Buenos Aires: Fondo de cultura económica.
Bauman, Z. (2010). Mundo consumo. Barcelona: Paidós.
Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.
Beck, U. y Beck-Gernsheim, E. (2003). La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas. Paidós.
Burbules, N. C. (2020). Phronesis and complexity. Teoría de la Educación. Revista interuniversitaria. 32 (1), 11-22.
Castells, M. (1998). La era de la información. Economía, sociedad y cultura, vol. 3. Alianza.
Elliot, J. (1990). La investigación-acción en educación. Morata.
Eriksson, L. y Markström, A. M. (2003). Interpreting the concept of social pedagogy. En: A. Gustavsson; H. Hermansson y J. Hämäläinen (Eds.). Perspectives and theory in social pedagogy. Bokförlaget Daidalos A. B. Goteborg. p. 9-22.
Han, B-C. (2012). La sociedad del cansancio. Herder.
Han, B-C. (2013). La sociedad de la transparencia. Herder
Honneth, A. (2011). La sociedad del desprecio. Trotta.
Janer, A., Úcar, X. (2019). An international comparison: Social pedagogy training. Journal of social work. 19(2), 253-275. https://doi.org/10.1177/1468017318757398
Kemmis, S. (1989). Investigación en la acción. Enciclopedia Internacional de La Educación, 6, 3330–3337.
Latorre, A. (2003). La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa. Graó.
Ortega, J., Caride, J. A. y Úcar, X. (2013). La Pedagogía Social en la formación-profesionalización de los educadores y las educadoras sociales, o de cuando el pasado construye futuros. RES. Revista de Educación Social, núm. 17, 31 de julio. http://www.eduso.net/res/?b=21&c=227&n=716
Reason, P. y Bradbury, H. (2001). Handbook of Action Research – Participative Inquiry and Practice. Sage
Rosa, H. (2012). Aliénation et acceleration. Vers une théorie critique de la modernité tardive. La Découverte.
Schugurensky, D. (2014). Social Pedagogy and Critical Theory: A Conversation with Hans Thiersch. International Journal of Social Pedagogy, vol. 3. (1). 4-14.
Sloterdijk, P. (2007). En el mundo interior del capital. Para una teoría filosófica de la globalización. Siruela.
Sloterdijk, P. (2013). Has de cambiar tu vida. Pre-Textos.
Sloterdijk, P. (2018). ¿Qué sucedió en el siglo XX? Siruela
Swedberg, R. (2016). El arte de la teoría social. Centro de Investigaciones sociológicas.
Touraine, A. (1999). Iguales y diferentes (36-42). En: UNESCO (1999). Informe mundial sobre la cultura. Cultura, creatividad y mercados. UNESCO/CINDOC: Acento editorial.
Úcar, X. (2015). Methodology or methods in social pedagogy: between Latin America and Europe. P 54-71. En J. Kornbeck y X. Úcar (Eds.) Latin America and Social Pedagogy: relaying concepts, values and methods between Europe and the Americas. EHV Academicpress GmbH.
Úcar, X. (2016) Los profesionales de lo socioeducativo como investigadores: la creación de conocimiento. Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa. 62, 11-23.
Vilar Martín, J. (2013). Cuestiones éticas en la educación social. Del compromiso político a la responsabilidad en la práctica profesional. UOC.
Wagensberg, J. (2017). Teoría de la creatividad. Eclosión, gloria y miseria de las ideas. Tusquets.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2022
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull