Planificació i avaluació en el camp de l'educació social, una experiència social innovadora en el marc de la formació virtual de la UOC
PDF
PDF (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Castillo Carbonell, Miquel; and Bretones Peregrina, Eva. “Planificació i avaluació en el camp de l’educació social, una experiència social innovadora en el marc de la formació virtual de la UOC”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 53, pp. 39-52, doi:10.34810/EducacioSocialn53id263616.


Resum

L’article descriu els processos d’ensenyament i aprenentatge, introduïts en el marc d’una aula virtual, dissenyats per a l’assignatura Planificació i avaluació en el camp de l’educació social, obligatòria del grau d’Educació Social de la UOC. Aquesta matèria reuneix tres objectius: proposar continguts que satisfacin les necessitats formatives d’educadors socials; aportar instruments que permetin continuar construint la professió; facilitar la incorporació d’un ventall de recursos que impliqui poder afrontar situacions complexes en marcs d’actuació diversos.
Per fer-ho es proposa una metodologia innovadora, centrada en la iniciativa de l’alumne, en la formulació de les seves pròpies eleccions, en la construcció creativa de la seva proposta i en el
seguiment del seu treball a partir del feddback docent. Dos anys després, més de quatre-cents alumnes i quatre docents posen nom a l’experiència i als resultats.

Paraules clau

estratègies d'ensenyament i aprenentatge, autoregulació de l'aprenentatge, educació social, ensenyament superior virtual teaching and learning strategies, self-regulated learning, social education, virtual higher education estrategias de enseñanza y aprendizaje, autorregulación del aprendizaje, educación social, enseñanza superior virtual
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn53id263616
PDF
PDF (Castellano)

Referències

Area, M. (2000). “¿Qué aporta internet al cambio pedagógico en la educación superior?”. Dins: R. Pérez (Coord). Redes multimedia y diseños virtuales. Actas del III Congreso Internacional de Comunicación, Tecnología y Educación. Universidad de Oviedo, septiembre 2000, p. 128-135.

ASEDES (2007). Catalogo de funciones y competencias de la educadora y el educador social. Dins: Documentos Profesionalizadores. [http://www.eduso.net/archivo/docdow.php?id=143]

Ballester, D. (2011). Guia per a l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. La Tutoria. Girona: Universitat de Girona.

Bruguera, E.; Guitert, M.; Giménez, F. (2010). Estratègies d’aprenentatge, de treball i d’estudi en entorns virtuals. Barcelona: UOC.

Casado, R. (2006). “Convergencia con Europa y cambio en la universidad. Los profesores y las nuevas tecnologías como elementos clave en el nuevo modelo de aprendizaje del Espacio Europeo de Educación Superior”. Dins: Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 20. [http://www.uib.es/depart/gte/gte/edutec-e/revelec20/casado20.htm]

Escudero, J. M. et. al. (2007a). El diseño de las titulaciones y las competencias profesionales. Murcia: Facultad de Educación.

Escudero, J. M. (2007b). La Educación Social, repensar los contenidos y los procesos de la formación. Congreso Estatal de Educadoras y Educadores Sociales: La profesionalización: recorridos y retratos de una profesión. Septiembre, Toledo.

Escudero, J. M. (2008). “Las competencias profesionales y la formación universitaria: posibilidades y riesgos”. Dins: Red U. Revista de Docencia Universitaria. Número monográfico: Formación centrada en competenciasII, p. 1-20. [http://www.redu.um.es/Red_U/1/]

Gibbs, G.; Simpson, C. (2009). Condiciones para una evaluación continuada favorecedora del aprendizaje. Cuadernos de docencia universitaria, 13. Barcelona: Octaedro, ICE.

Guzmán Mª. D.; Duarte, A.; Tirado, R. (2003). “La formación del profesorado universitario en espacios educativos virtuales”. Dins: XXI, Revista de Educación, 5,p. 61-70.

Herrera, D. (2010). “Un acercamiento a la situación formativa de las educadoras y educadores sociales”. Dins: Revista de Educación, 353, p. 641-666.

Lebrero Baena, M. P., Montoya Sánez, J. M.; Quintana Cabanas. J. M.(2002). Pedagogía Social. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Martínez, M.; Hoyos, G. (2006). “Educación para la ciudadanía en tiempos de globalización”. Dins: Martínez, M.; Hoyos, G. (coord.). La formación en valores en sociedades democráticas (15-50).Barcelona: Octaedro-OEI.

Pintrich, P. (2004). “A conceptual framework for assessing motivation and selfregulatedlearning in college students”. Dins: Educational Psychology Review, 16(4), 385-407.

Ruíz, J. M. (2010). “Evaluación del diseño de una asignatura por competencias, dentro del EEES, en la carrera de Pedagogía: Estudio de un caso real”. Dins: Revista de Educación, 351, p. 435-460.

Santacana, T. (2006). “El model pedagògic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): una visió des de l’aula”. Dins: Coneixement i Societat, 10, p. 56-71. [http://www.gencat.cat/diue/doc_un/cis10_santacana.pdf]

Sáez Carreras, J. (2005). “La profesionalización de los educadores sociales: construcción de un modelo teórico para su estudio”. Dins: Revista de Educación, 336, p. 129-143.

Schneckerberg, D.; Wildt, J. (2005). Understanding the Concept of ECompetence for Academic Staff. Center for Reseearch on Higher Education and Faculty Development, University of Dormunt.

Weinstein, C. E.; Husman, J.; Dierking, D. (2000). “Self-regulation intervention with a focus on learning strategies”. Dins: M. Boekaerts, P. Pintrich & M. Zeidner (eds.). Handbook of self-regulation (p. 727-747). Nova York, San Diego: Academic Press.

Yániz, C. (2008, Abril). “Las competencias en el currículo universitario: implicaciones para diseñar el aprendizaje y para la formación del profesorado”. Dins: Red U. Revista de Docencia Universitaria. Número monográfico: For-mación centrada en competencias, I, p. 1-13. [http://www.redu.m.es/Red_U/m1]

Zabalza, M. A. (2011). “El prácticum en la formación universitaria: estado de la cuestión”. Dins: Revista de Educación, 354, p. 21-43