Resum
L’article descriu els processos d’ensenyament i aprenentatge, introduïts en el marc d’una aula virtual, dissenyats per a l’assignatura Planificació i avaluació en el camp de l’educació social, obligatòria del grau d’Educació Social de la UOC. Aquesta matèria reuneix tres objectius: proposar continguts que satisfacin les necessitats formatives d’educadors socials; aportar instruments que permetin continuar construint la professió; facilitar la incorporació d’un ventall de recursos que impliqui poder afrontar situacions complexes en marcs d’actuació diversos.Per fer-ho es proposa una metodologia innovadora, centrada en la iniciativa de l’alumne, en la formulació de les seves pròpies eleccions, en la construcció creativa de la seva proposta i en el
seguiment del seu treball a partir del feddback docent. Dos anys després, més de quatre-cents alumnes i quatre docents posen nom a l’experiència i als resultats.
Paraules clau
Referències
Area, M. (2000). “¿Qué aporta internet al cambio pedagógico en la educación superior?”. Dins: R. Pérez (Coord). Redes multimedia y diseños virtuales. Actas del III Congreso Internacional de Comunicación, Tecnología y Educación. Universidad de Oviedo, septiembre 2000, p. 128-135.
ASEDES (2007). Catalogo de funciones y competencias de la educadora y el educador social. Dins: Documentos Profesionalizadores. [http://www.eduso.net/archivo/docdow.php?id=143]
Ballester, D. (2011). Guia per a l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. La Tutoria. Girona: Universitat de Girona.
Bruguera, E.; Guitert, M.; Giménez, F. (2010). Estratègies d’aprenentatge, de treball i d’estudi en entorns virtuals. Barcelona: UOC.
Casado, R. (2006). “Convergencia con Europa y cambio en la universidad. Los profesores y las nuevas tecnologías como elementos clave en el nuevo modelo de aprendizaje del Espacio Europeo de Educación Superior”. Dins: Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 20. [http://www.uib.es/depart/gte/gte/edutec-e/revelec20/casado20.htm]
Escudero, J. M. et. al. (2007a). El diseño de las titulaciones y las competencias profesionales. Murcia: Facultad de Educación.
Escudero, J. M. (2007b). La Educación Social, repensar los contenidos y los procesos de la formación. Congreso Estatal de Educadoras y Educadores Sociales: La profesionalización: recorridos y retratos de una profesión. Septiembre, Toledo.
Escudero, J. M. (2008). “Las competencias profesionales y la formación universitaria: posibilidades y riesgos”. Dins: Red U. Revista de Docencia Universitaria. Número monográfico: Formación centrada en competenciasII, p. 1-20. [http://www.redu.um.es/Red_U/1/]
Gibbs, G.; Simpson, C. (2009). Condiciones para una evaluación continuada favorecedora del aprendizaje. Cuadernos de docencia universitaria, 13. Barcelona: Octaedro, ICE.
Guzmán Mª. D.; Duarte, A.; Tirado, R. (2003). “La formación del profesorado universitario en espacios educativos virtuales”. Dins: XXI, Revista de Educación, 5,p. 61-70.
Herrera, D. (2010). “Un acercamiento a la situación formativa de las educadoras y educadores sociales”. Dins: Revista de Educación, 353, p. 641-666.
Lebrero Baena, M. P., Montoya Sánez, J. M.; Quintana Cabanas. J. M.(2002). Pedagogía Social. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.
Martínez, M.; Hoyos, G. (2006). “Educación para la ciudadanía en tiempos de globalización”. Dins: Martínez, M.; Hoyos, G. (coord.). La formación en valores en sociedades democráticas (15-50).Barcelona: Octaedro-OEI.
Pintrich, P. (2004). “A conceptual framework for assessing motivation and selfregulatedlearning in college students”. Dins: Educational Psychology Review, 16(4), 385-407.
Ruíz, J. M. (2010). “Evaluación del diseño de una asignatura por competencias, dentro del EEES, en la carrera de Pedagogía: Estudio de un caso real”. Dins: Revista de Educación, 351, p. 435-460.
Santacana, T. (2006). “El model pedagògic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): una visió des de l’aula”. Dins: Coneixement i Societat, 10, p. 56-71. [http://www.gencat.cat/diue/doc_un/cis10_santacana.pdf]
Sáez Carreras, J. (2005). “La profesionalización de los educadores sociales: construcción de un modelo teórico para su estudio”. Dins: Revista de Educación, 336, p. 129-143.
Schneckerberg, D.; Wildt, J. (2005). Understanding the Concept of ECompetence for Academic Staff. Center for Reseearch on Higher Education and Faculty Development, University of Dormunt.
Weinstein, C. E.; Husman, J.; Dierking, D. (2000). “Self-regulation intervention with a focus on learning strategies”. Dins: M. Boekaerts, P. Pintrich & M. Zeidner (eds.). Handbook of self-regulation (p. 727-747). Nova York, San Diego: Academic Press.
Yániz, C. (2008, Abril). “Las competencias en el currículo universitario: implicaciones para diseñar el aprendizaje y para la formación del profesorado”. Dins: Red U. Revista de Docencia Universitaria. Número monográfico: For-mación centrada en competencias, I, p. 1-13. [http://www.redu.m.es/Red_U/m1]
Zabalza, M. A. (2011). “El prácticum en la formación universitaria: estado de la cuestión”. Dins: Revista de Educación, 354, p. 21-43
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull