Resum
Es podria dir que la crealivitat no és altra cosa que l'experiència de viure. La realitat no existeix, no se'ns dóna; es va fent amb l'intent de construir una sensació d'identitat i de viure les emocions. Podem dir que crear té molt a veure amb perdre, amb una pèrdua, sense la qual no podríem tenir el desig d'estimar, treballar, conèixer, comunicar-se, etc. Aquesta és la gènesi de la creativitat i la importància del seu desenvolupament. La creativitat és, per tant, la creació de nous vincles i maneres de reconèixer-se i de conèixer la realitat i els altres. Podríem considerar també que l'activitat plàstica té efectes terapèutics per si mateixos, en funció dels vincles existents.Paraules clau
Referències
Benjamín, Jessica, Lazos de amor. Ed. Nueva Visión.
Coll Espinosa, Francisco J., Curso de formación inicial en arte-terapia. Mancomunidad Valle de Ricote . Murcia Coll Espinosa, Francisco J., En el deseo de vivir. Familia y primera infancia . Edita Ayuntamiento de Molina de Segura. Murcia.
Coll Espinosa, Francisco J ., Congreso Internacional de Creatividad. 2003 Murcia.
Doltó, F.; Nasio, J. D., El niño del espejo. Ed. Paidós. Fiorini, H., El psiquismo creador. Ed. Paidós .
Kuspit, Donald, Signos de psique en el arte moderno y posmoderno. Ed. Akal.
Laplanche, Entre seducción e inspiración: el hombre. Ed. Amorrortu.
Le Polulichet, Silvie, El arte de vivir en peligro. Ed. Nueva Visión.
Pain, Sara, La psicoterapia por el arte.
Rodulfo, Marisa, El niño del dibujo. Ed. Paidós .
Rodulfo, R., Dibujos fuera del papel. Ed. Paidós.
Rodulfo, R. , Clínica psicoanalítica en niños y adolescentes . Ed. Paidós
Slern, El mundo interpersonal del infante. Ed. Paidós.
Winnicott, Acerca de los niños, Ed. Paidós.
Winnicott, El proceso de maduración y el ambiente facilitador. Ed. Paidós.
Winnicott, Realidad y juego. Ed. Paidós.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull