Confessons d’un parresiastès aturmentat. L’escritura com a fòrmula per explicar la veritat sobre un mateix a La meva lluita d’Ove Knausgaard

Main Article Content

Olli Pyyhtinen

L’article examina La meva lluita, el cicle de sis novel·les autobiogràfiques de l’autor noruec contemporani Karl Ove Knausgaard com un cas de parresia, és a dir, d’explicar la veritat sobre un mateix. La novel·la planteja l’escriptura com un problema respecte la veritat. A l’explorar a La meva lluita les precondicions, conseqüències i la dificultat de dir la veritat i com aquesta pràctica pot contravenir les normes socials, l’article intenta veure quin paper tenen el secretisme i la sinceritat en les relacions socials. A l’exposar els seus pensaments, sentiments i desitjos més íntims, i descobrir secrets familiars perquè tothom els pugui veure i llegir, Knausgaard va sobrepassar les normes que regnen la sociabilitat i es va veure obligat a ser desconsiderat amb els altres, sobre els quals, no obstant això, sempre en depèn la pràctica de parresiastès. Finalment, la novel·la és un experiment de llibertat que fracassa i que transcendeix la frontera entre art i vida, literatura i allò que és social.

Paraules clau:

autoficció, llibertat, Knausgaard, memòria, parresia, secretisme, allò que és social, sinceritat

Article Details

Com citar
Pyyhtinen, Olli. “Confessons d’un parresiastès aturmentat. L’escritura com a fòrmula per explicar la veritat sobre un mateix a La meva lluita d’Ove Knausgaard”. Digithum, no. 24, doi:10.7238/d.v0i24.3167.
Biografia de l'autor/a

Olli Pyyhtinen, Universidad de Tampere, FI

Olli Pyythinen és professor associat del programa New Social Research de la Universitat de Tampere, Finlàndia. La seva investigació barreja la teoria social, la filosofia, els estudis de ciència i tecnologia, la sociologia econòmica i l’estudi de l’art. És autor, per exemple, The Simmelian Legacy [‘El llegat simmelià’] (2018), More-than-Human Sociology [‘Sociologia més que humana’] (2015) y Simmel and the Social [‘Simmel i allò social’] (2010), així com coautor de Disruptive Tourism and its Untidy Guests [‘Turisme disruptiu i els seus hostes deixats’] (2014).