Creativitat, interactivitat i estructures ocultes de poder: una reflexió sobre la història de la realitat actual del museu a través de la mirada de Foucault

Aquest article reflexiona sobre el museu com a dispositiu i els avenços que s’han produït en aquest àmbit. Argumentant per què el museu s’ha de considerar d’aquesta manera, s’examinen els avenços del museu modern com a dispositiu, des del seu auge al segle xix fins al format digital actual. Mitjançant la reflexió històrica crítica, veiem com han canviat les estructures de poder que actuen dins del museu. Aquest article analitza com es teixeixen les relacions de poder al museu i com generen formes tant de llibertat com de regulació, segons el context historicosocial en què s’insereix. L’obertura, la inclusió i la participació apareixen com a conceptes clau que faciliten una millor comprensió de les estructures de poder dins del museu digital contemporani. Aquests conceptes clau ajudaran a explicar per què i de quina manera el museu com a dispositiu es connecta i es relaciona amb la societat actual. S’examinen els perills que això implica partint de tres dimensions clau que apareixen en els museus: el museu com a espai d’experiència, com a efecte individual i extracció de dades, i com a lloc per a la producció creativa i l’autoexplotació. En conclusió, l’objectiu d’aquest article no és solament destacar els aspectes més importants i crítics del museu contemporani, sinó també proposar suggeriments per a millores futures.