Por i enuig amb l'altre: l'estrany, el malalt i la lluita imaginària per la supervivència

L'objectiu d'aquest article és explorar la relació associativa entre epidèmia, falta d'higiene i el fet d'ésser estranger que ha fet repetidament el poble alemany, els seus polítics i la seva premsa durant la recent onada de migració des de Síria cap a Alemanya. Especialment té com a objectiu investigar les emocions de por i enuig i de l'odi resultant que no només fa que aquestes emocions s'uneixin, sinó que implica que el fet d'ésser un risc per a la salut i, a més, ésser un estrany es combinin, de manera que es crea un cercle viciós en el qual un perpetua l'altre i es crea una condició en la qual un serveix sempre com a justificació per a l'altre.

Es presentaran empíricament les relacions entre la por, l'enuig i l'odi a través d'algunes entrevistes realitzades a Alemanya, tres articles de premsa i els comentaris de la gent a la premsa, al Facebook i en altres mitjans de comunicació que han sorgit després del petit brot de sarna en un camp de refugiats a Jenfelder Moorpark a Hamburg. El brot no va ser ni significatiu des del punt de vista mèdic ni causat per la falta d'higiene dels refugiats, sinó més aviat conseqüència de les condicions higièniques dolentes que van trobar als camps de refugiats provisionals. Tanmateix, aquesta breu però crucial notícia realment mai no va anar més enllà en debats públics. Això va ser en part perquè la premsa alemanya local només es va centrar en el brot per si mateix, més que en les seves causes; en part perquè el context social actual ha fet que la societat civil no tingui confiança en la premsa. En comptes d'una reflexió crítica sobre les causes i els contextos, la majoria dels lectors que hi van comentar van posar de manifest públicament l'enllaç imaginat entre les seves pors envers els estrangers i l'epidèmia; van utilitzar la història com una manera d'establir un vincle, permetent-los de crear una reacció emocional col·lectiva amb altres basada en les seves pors projectades. En aquest procés de projecció col·lectiva, la por es va convertir en enuig, com una forma col·lectiva d'enfrontar-se a la por individualitzada, la qual cosa va donar lloc a una sensació de necessitat d'autodefensa col·lectiva, la sensació que cal defendre la seva societat (Society Must be Defended, Foucault, 2003).