Cap a una sociologia d’emergència. Epidèmies, bioriscos i la societat del coronavirus

Durant l’última dècada, l'agenda social ha estat modelada per tota una sèrie de possibles emergències futures. Les emergències i crisis imaginades, projectades i previstes han afectat les agendes polítiques i científiques i han redefinit la planificació prèvia de riscos a escala local, nacional i global. Encara que la majoria d’aquestes emergències van tenir lloc sobretot en un escenari imaginari i no es van materialitzar mai, almenys no amb efectes significatius en la societat global, la pandèmia de la covid-19 finalment va fer realitat la ficció que s’havia configurat i projectat durant més d’una dècada. Aquest article afirma que, dins del context d’una emergència en potència i les seves consegüents crisis socials, econòmiques, polítiques i materials, la sociologia i l’anàlisi social han d’assumir noves responsabilitats, i proporcionar respostes i perspectiva a aquells successos d’índole social que siguin resultats directes i indirectes de les condicions socials i materials d’una societat d’emergència. En un món on la realitat de les emergències ha començat a superar la prevenció de riscos, una sociologia d'emergència no tan sols és un pas útil, sinó també necessari en el desenvolupament de la teoria social. Considerem que la redefinició d'alguns d’aquests conceptes i idees que van marcar l’agenda sociològica de la societat de risc és inevitable. També argumentem que la tornada a aquells problemes que s’havien deixat de banda del marc conceptual d’una societat de risc s’ha tornat imprescindible.