La matèria en decadència de l'Antropocè. Explorant paisatges residuals a través de processos de ruinació

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Olli Pyyhtinen
Tampere University
Stylianos Zavos
Tampere University
Alma Onali
Tampere University
Ulla-Maija Sutinen
Tampere University
Niina Uusitalo

En aquest article portem la noció de ruïna més enllà de l’enfonsament de les estructures construïdes i la utilitzem per explorar els paisatges d’escombraries contemporanis. Amb els residus produïts per la humanitat en augment fins a cobrir tot el planeta, examinem la vida amb i en les ruïnes de l’Antropocè, on no hi ha una Llunyania a la qual es puguin expulsar les deixalles i, per tant, apartar-les dels humans. D’una banda, examinem els residus com a matèria en estat ruïnós, subjecta a un procés de ruïnació i resultat d’aquest; els residus són la petjada d’una presència anterior que roman i continua aguaitant-nos. D’altra banda, sostenim que el malbaratament col·lectiu està convertint el propi entorn natural en ruïnes i els paisatges, en paisatges d’escombraries. Cap al final de l’article, també destaquem les qualitats pertorbadores de la ruïnació i la decadència, i analitzem les sensibilitats renovades que evoquen els residus. Una vida amb residus en un món de ruïna antropocènica equival a una vida que no és totalment propietària de si mateixa, sinó que està inextricablement embullada amb l’alteritat.

Paraules clau:

Antropocè, descomposició, ruïna, paisatge d’escombraries, residus, Deixallocè

Article Details

Com citar
Pyyhtinen, Olli et al. “La matèria en decadència de l’Antropocè. Explorant paisatges residuals a través de processos de ruinació”. Digithum, no. 30, pp. 1-11, doi:10.7238/d.v0i30.416569.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Olli Pyyhtinen, Stylianos Zavos, Alma Onali, Ulla-Maija Sutinen, Niina Uusitalo, 2022

Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Olli Pyyhtinen, Tampere University

Catedràtic de Sociologia i fundador del Relational Studies Hub (RS Hub) en la Universitat de Tampere, Finlàndia. La seva recerca creua la teoria social, el treball de camp amb inclinació filosòfica, la sociologia econòmica i l’estudi de l’art, i és autor, per exemple, de More- than-Human Sociology (Palgrave, 2015), The Simmelian Legacy (Palgrave, 2018), The Gift and its Paradoxes (Routledge, 2014), i Simmel and ‘the Social’ (Palgrave, 2010). Actualment, Pyhtinen dirigeix dos projectes sobre residus i economia circular, WasteMatters (ERC Consolidator Grant, 2022-2027) i DECAY (Acadèmia de Finlàndia 2022-2026), i un projecte sobre pràctiques contemporànies del regal (Kone Foundation, 2021-2024).

Stylianos Zavos, Tampere University

Becari de recerca postdoctoral de la Universitat de Tampere, on treballa per al projecte WasteMatters. Anteriorment, va ser investigador associat en la Universitat de Manchester. Ha coeditat el volum Urban Infrastructuring: Reconfigurations, Transformations and Sustainability in the Global South (2022). Zavos té formació en estudis arquitectònics i urbans. La seva recerca és transdisciplinària: se situa àmpliament dins de les ciències socials, i empra mètodes etnogràfics, però també es nodreix de corrents filosòfics contemporanis i de la tecnociència feminista.

Alma Onali, Tampere University

Investigadora doctoral en la Universitat de Tampere, on treballa per al projecte WasteMatters. Li interessen les relacions sociomaterials entre éssers humans i plàstics i com s’estan renegociant aquestes relacions en l’actualitat. Abans de dedicar-se a l’àmbit acadèmic, Onali va treballar com a periodista especialitzada en assumptes mediambientals i econòmics. Es basa en estudis de cultura material, teories posthumanistes i sociologia més-que-humana.

Ulla-Maija Sutinen, Tampere University

Becària de recerca postdoctoral en la Universitat de Tampere. Treballa com a membre de l’equip del projecte WasteMatters i, en el seu treball actual, se centra especialment en el seguiment dels fluxos de residus de les llars relacionades amb les pràctiques quotidianes. Sutinen té formació en màrqueting (social) i recerca del consumidor, i els seus interessos de recerca giren entorn de les pràctiques quotidianes, el consum sostenible i els residus. Se centra en metodologies qualitatives i interpretatives.

Niina Uusitalo

Becària de recerca postdoctoral en la Universitat de Tampere, on actualment treballa en el projecte DECAY – Disrupted Waste Flows in a Broken World. Uusitalo té formació en estudis de mitjans i comunicació. En el seu projecte postdoctoral Envisioning climate change (2019–2023) va estudiar l’estètica de les imatges del canvi climàtic. Els seus interessos teòrics se centren en l’ecofilosofia, el nou materialisme i els estudis visuals.

Referències

ABRAMSON, D. M. (2017). Obsolescence: An Architectural History. Chicago: University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226313597.001.0001

ADKINS, S. (2021). “Slow Violence: The Erosion of Marine Plastic Debris and of Human Health”. In: FARRELLY, T.; TAFFEL, S. & SHAW, I. (eds.). Plastic Legacies, pp. 41-57. Edmonton: AU Press.

ALAIMO, S. (2016). Exposed: Environmental Politics and Pleasures in Posthuman Times. Minneapolis: University of Minnesota Press. https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816621958.001.0001

ANGUS, I. (2016). Facing the Anthropocene. Fossil Capitalism and the Crisis of the Earth System. New York: Monthly Review Press.

APEL, D. (2015). Beautiful Terrible Ruins: Detroit and the Anxiety of Decline. New BrunswickNew Jersey-London: Rutgers University Press.

ARMIERO, M. (2021). Wasteocene: Stories from the Global Dump. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108920322

BATAILLE, G. ([1949] 1991a). The Accursed Share. An Essay on General Economy, Vol. I: Consumption. Trans. HURLEY, R. New York: Zone Books.

BATAILLE, G. ([1976] 1991b). The Accursed Share. An Essay on General Economy, Vol. II: The History of Eroticism and III: Sovereignty. Trans. HURLEY, R. New York: Zone Books.

BENNETT, M. (2021). “Ruins of the Anthropocene: The Aesthetics of Arctic Climate Change”. Annals of the American Association of Geographers, vol. 111, no. 3, pp. 921-931. https://doi.org/10.1080/24694452.2020.1835457

BERGMANN, S. (2021). “Dawn of the Plastisphere: An Experiment with Unpredictable Effects”. In: FARRELLY, T.; TAFFEL, S. & SHAW, I. (eds.). Plastic Legacies, pp. 79-99. Edmonton: AU Press.

BRAIDOTTI, R. (2019). Posthuman Knowledge. Cambridge: Wiley.

CAIRNS, S.; JACOBS, J.M. (2014). Buildings Must Die: A Perverse View of Architecture. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.

CAMPBELL, C. (1987). The Romantic Ethic and the Spirit of Consumerism. Oxford: Basil Blackwell.

CLARKE, B. (2020). Gaian Systems: Lynn Margulis, Neocybernetics, and the End of the Anthropocene (Vol. 60). Minneapolis and London: University of Minnesota Press. https://doi.org/10.5749/j.ctv16f6d9c

CORVELLEC, H. (2021). The Anthropocene is the Age of Waste. Keynote at the Waste Society online conference [online]. Available at: https://wastesociety.com/keynote-series/herve-corvellec-the-anthropocene-is-the-age-of-waste/

CRAWFORD, C. B.; QUINN, B. (2017). Microplastic Pollutants. Amsterdam: Elsevier.

DE WOLFF, K. (2017). “Plastic Naturecultures: Multispecies Ethnography and the Dangers of Separating Living from Nonliving Bodies”. Body & Society. vol. 23, no. 3, pp. 23-47. https://doi.org/10.1177/1357034X17715074

DOELAND, L. (2019). “At home in an unhomely world: On living with waste”. Detritus, no. 6, pp. 4-10.

DOELAND, L. (2020). “Turning to the Spectre of Waste – A Hauntological Approach”. In: EK, R. & JOHANSSON, N.R. Ek & N. Johansson (eds.). Perspective on Waste from the Social Sciences and the Humanities: Opening the Bin, pp. 22-38. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing. https://doi.org/10.31025/2611-4135/2019.13820

EDENSOR, T. (2005). “Waste matter-the debris of industrial ruins and the disordering of the material world”. Journal of Material Culture, vol. 10, no. 3, pp. 311-332. https://doi.org/10.1177/1359183505057346

ELHACHAM, E. et al. (2020). “Global human-made mass exceeds all biomass”. Nature, no. 588, pp. 442-444. https://doi.org/10.1038/s41586-020-3010-5

FARRELLY, T.; TAFFEL, S.; SHAW, I. (2021). “Introduction: Our Plastic Inheritance”. Plastic Legacies: Pollution, Persistence, and Politics, pp. 1-22. Edmonton: AU Press. https://doi.org/10.15215/aupress/9781771993272.01

FREDRIKSEN, A. (2021) “Haunting, ruination and encounter in the ordinary Anthropocene: storying the return Florida’s wild flamingos”. Cultural Geographies, vol. 28, no. 3, pp. 531-545. https://doi.org/10.1177/14744740211003650

GABRYS, J.; HAWKINS, G.; MICHAEL, M. (2013). Accumulation: The Material Politics of Plastics. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203070215

GAN, E.; TSING, A.; SWANSON, H.; BUBANDT, N. (2017). “Introduction: Haunted Landscapes of the Anthropocene”. Arts of Living on a Damaged Planet: Ghosts and Monsters of the Anthropocene, pp. G1-G14. Minneapolis: University of Minnesota Press.

GREGSON, N.; CRANG, M. (2010). “Guest editorial.: Materiality and waste: inorganic vitality in a networked world”. Environment and Planning A: Economy and Space, vol. 42, no. 5, pp. 1026-1032. https://doi.org/10.1068/a43176

HARAWAY, D. (2016). Staying with the trouble: making kin in the Chthulucene. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv11cw25q

HAWKINS, G. (2001). “Plastic bags: Living with rubbish”. International Journal of Cultural Studies, vol. 4, no. 1, pp. 5-23. https://doi.org/10.1177/136787790100400101

HAWKINS, G. (2017). “Ethical blindness: plastics, disposability and the art of not caring”. In: KINNUNEN, V. & VALTONEN, A. (eds.). Living Ethics in a More-than-human World, pp. 14-27. Rovaniemi: Lapland University Press.

HETHERINGTON, K. (2004). “Secondhandedness: consumption, disposal, and absent Presence”. Environment and Planning D: Society and Space, no. 22, pp. 157-173. https://doi.org/10.1068/d315t

HIRD, M. (2012). “Knowing Waste: Towards an Inhuman Epistemology”. Social Epistemology: A Journal of Knowledge, Culture and Policy, vol. 26, no. 3-4, pp. 453-469. https://doi.org/10.1080/02691728.2012.727195

HORNBORG, A. (2015). “The Political Ecology of the Technocene: Uncovering Ecologically Unequal Exchange in the World-System”. In: HAMILTON, C.; BONNEUIL, C. & GEMENNE, F. (eds.). The Anthropocene and the Global Environmental Crisis: Rethinking Modernity in a New Epoch, pp. 57-69, London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315743424-5

LEHTOKUNNAS, T.; PYYHTINEN, O. (2023). “Biowaste as fluid matter: valuing biogas and biofertilisers as assets in the Finnish biogas sector”. Journal of Cultural Economy, vol. 16, no. 2, pp. 277-293. https://doi.org/10.1080/17530350.2023.2169324

JACKSON, S. J. (2013). “Rethinking Repair”. In: GILLESPIE, T.; BOCZKOWSKI, P. J & FOOT, K. A. (eds.). Media Technologies: Essays on Communication, Materiality, and Society, pp. 221-239. Cambridge, MA: MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262525374.003.0011

KINNUNEN, V.; DUQUE, M. (2022). “From Waste Management to Waste Care”. In: VALKONEN, J.; KINNUNEN, V.; HUILAJA, H. & LOIKKANEN, T. (eds.). Infrastructural Being, pp. 147-170. Cham: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-031-15827-8_7

KIRBY, P. W. (2019). “Materialities meet the mangle: Electronic waste scavenging in Japan and China”. Geoforum, no. 102, pp. 48-56. https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2019.03.011

LATOUR, B. et al. (2018). “Anthropologists are talking – about capitalism, ecology, and apocalypse’. Ethnos, vol. 83, no. 3, pp. 587-606. https://doi.org/10.1080/00141844.2018.1457703

LATOUR, B. (2017). Facing Gaia: Eight lectures on the new climatic regime. Cambridge: Polity Press.

LIBOIRON, M. (2013). “Plasticizers: A twenty-first century miasma”. In: GABRYS, J.; HAWKINS, G. & MICHAEL, M. (eds.). Accumulation: The Material Politics of Plastics, pp. 134-149. London: Routledge.

LIBOIRON, M. (2016). “Redefining pollution and action: The matter of plastics”. Journal of Material Culture, vol. 21, no. 1, pp. 87-110. https://doi.org/10.1177/1359183515622966

LIBOIRON, M.; TIRONI, M.; CALVILLO, N. (2018). “Toxic politics”. Social Studies of Science, vol. 48, no. 3, pp. 331-349. https://doi.org/10.1177/0306312718783087

MALM, A.; HORNBORG, A. (2014). “The geology of mankind? A critique of the Anthropocene narrative”. The Anthropocene Review, vol. 1, no. 1, pp. 62-69. https://doi.org/10.1177/2053019613516291

MOORE, S. A. (2012). “Garbage matters: Concepts in new geographies of waste”. Progress in Human Geography, vol. 36, no. 6, pp. 780-799. https://doi.org/10.1177/0309132512437077

MOORE, J. (ed.). (2016). Anthropocene or Capitalocene? Nature, History, and the Crisis of Capitalism. Oakland: Pm Press.

MUNRO, R. (1995). “The disposal of the meal”. In: MARSHALL, D. (ed.). Food Choices, pp. 313-325. London: Blackie Academic and Professional. https://doi.org/10.1007/978-1-4615-2153-2_13

MUNRO, R. (1998). “Disposal of the X gap: the production and consumption of accounting research and practical accounting systems”. Advances in Public Interest Accounting, no. 7, pp. 139159.

MURPHY, M. (2013). “Distributed reproduction, chemical violence, and latency”. Scholar and Feminist Online, vol. 11, no. 3 [online]. Available at: http://sfonline.barnard.edu/life-un-ltd-feminismbioscience-race/distributed-reproduction-chemical-violence-and-latency/

NEGARESTANI, R. (2010). “Undercover softness: An introduction to the architecture and politics of decay”. Collapse, vol. 6, no. 1, pp. 379-430.

NIXON, R. (2019). “The Anthropocene. The Promise and Pitfalls of an Epochal Idea”. In: MITMAN, G.; ARMIERO, M. & EMMETT, R. S. (eds.). Future Remains. A Cabinet of Curiosities for the Anthropocene, pp. 1-18. Chicago: Chicago University Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226508825.003.0000

NORGAARD, R. B. (2013). “The Econocene and the Delta”. San Francisco Estuary and Watershed Science, vol. 11, no. 3. https://doi.org/10.15447/sfews.2013v11iss3art9

OLOFSSON, J. (2021). “Leakage: being a risk object or an object at risk? Investigating potential synergies between gender studies and discard studies through the concept of risk”. Journal of Gender Studies, vol. 32, no. 2. https://doi.org/10.1080/09589236.2021.1953964

PARIKKA, J. (2015). The Anthrobscene. Minneapolis: University of Minnesota Press.

RANCIÉRE, J. (1999). Disagreement: Politics and philosophy. Minneapolis-London: University of Minnesota Press.

SCANLAN, J. (2005). On Garbage. London: Reaktion Books.

SERRES, M. (1995). The Natural Contract. Trans. MACARTHUR, E. & PAULSON, W. Ann Arbor: University of Michigan Press. https://doi.org/10.3998/mpub.9725

SIMMEL, G. ([1908] 1992). Soziologie. Georg Simmel Gesamtausgabe 11. Frankfurt am Main: Suhrkamp.

SIMMEL, G. (1959). The Ruin. In: WOLFF, K. (ed.). Georg Simmel, 1858-1918. Columbus: Ohio State University Press.

STOLER, A.L. (2013). “Introduction: ‘The Rot Remains’: From Ruins to Ruination”. Imperial Debris: On Ruins and Ruination, pp. 1-35. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv11qdxpd.4

STRASSER, S. (1999). Waste and Want. A Social History of Trash. New York: Metropolitan Books/Henry Holt & Company.

STRATHERN, M. (1999). Property, Substance and Effect: Anthropological Essays on Persons and Things. London: Athlone Press.

TAUSSIG, M. (2004). My Cocaine Museum. Chicago: University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226790152.001.0001

THILL, B. (2015). Waste. New York/London: Bloomsbury. https://doi.org/10.5040/9781501317880

THOMPSON, M. (1979). Rubbish theory: The creation and destruction of value. Oxford: Oxford University Press.

THOMPSON, R. C. (2013). “Plastics, environment and health”. In: GABRYS, J.; HAWKINS, J. & MICHAEL, M. (eds.). Accumulation: The Material Politics of Plastics, pp. 150-168. London: Routledge.

TSING, A. (2015). The Mushroom at the End of the World. Princeton & Oxford: Princeton University Press.

YAEGER, P. (2008). “The Death of Nature and the Apotheosis of Trash; Or, Rubbish Ecology”. PMLA, vol. 123, no. 2, pp. 321-39. https://doi.org/10.1632/pmla.2008.123.2.321

ZANI, L. (2019). Bomb children: Life in the former battlefields of Laos. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9781478005261

ŽIŽEK, S. (2010). Living in the End Times. London: Verso.