Confessons d’un parresiastès aturmentat. L’escritura com a fòrmula per explicar la veritat sobre un mateix a La meva lluita d’Ove Knausgaard
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’article examina La meva lluita, el cicle de sis novel·les autobiogràfiques de l’autor noruec contemporani Karl Ove Knausgaard com un cas de parresia, és a dir, d’explicar la veritat sobre un mateix. La novel·la planteja l’escriptura com un problema respecte la veritat. A l’explorar a La meva lluita les precondicions, conseqüències i la dificultat de dir la veritat i com aquesta pràctica pot contravenir les normes socials, l’article intenta veure quin paper tenen el secretisme i la sinceritat en les relacions socials. A l’exposar els seus pensaments, sentiments i desitjos més íntims, i descobrir secrets familiars perquè tothom els pugui veure i llegir, Knausgaard va sobrepassar les normes que regnen la sociabilitat i es va veure obligat a ser desconsiderat amb els altres, sobre els quals, no obstant això, sempre en depèn la pràctica de parresiastès. Finalment, la novel·la és un experiment de llibertat que fracassa i que transcendeix la frontera entre art i vida, literatura i allò que és social.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Olli Pyyhtinen, Universidad de Tampere, FI
Olli Pyythinen és professor associat del programa New Social Research de la Universitat de Tampere, Finlàndia. La seva investigació barreja la teoria social, la filosofia, els estudis de ciència i tecnologia, la sociologia econòmica i l’estudi de l’art. És autor, per exemple, The Simmelian Legacy [‘El llegat simmelià’] (2018), More-than-Human Sociology [‘Sociologia més que humana’] (2015) y Simmel and the Social [‘Simmel i allò social’] (2010), així com coautor de Disruptive Tourism and its Untidy Guests [‘Turisme disruptiu i els seus hostes deixats’] (2014).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Olli Pyyhtinen, Amics de la sociologia relacional? El corrent relacional com a espai d’hospitalitat , Digithum: Núm. 26 (2020): Número especial: L'obra de François Dépélteau (Editor: Prof. Peeter Selg)
- Olli Pyyhtinen, Ficcionar la teoria social: l'ús de la ficció per enriquir, informar i desafiar la imaginació teòrica: IntroduccióIntroducció , Digithum: Núm. 24 (2019)
- Olli Pyyhtinen, Stylianos Zavos, Alma Onali, Ulla-Maija Sutinen, Niina Uusitalo, La matèria en decadència de l'Antropocè. Explorant paisatges residuals a través de processos de ruinació , Digithum: Núm. 30 (2022)