Visió estereoscòpica en el pensament de Wilfrid Sellars: enfocaments ontològics a través de l’art postcontemporani

En analitzar les contribucions de Wilfrid Sellars per tractar la complexitat del que és el coneixement i com es forma, epistemologia i ontologia, i el complement teòric de Thomas Metzinger a l’ontologia de Sellars, exploro com l’estancació en l’art contemporani causada per la correlació estètica del subjecte i l’objecte pot superar-se amb un nou paradigma en l’art postcontemporani.  

En primer lloc, utilitzo la visió estereoscòpica de Sellars i la seva crítica a les idees fundacionalistes i a les teories empíriques clàssiques per descriure com les pràctiques artístiques modernes i postmodernes del segle XX poden transcendir-se mitjançant el rebuig del realisme contemporani donat i el materialisme naturalista. Aquesta noció ha guanyat especial rellevància a causa dels avanços en els camps de les neurociències i les ciències informàtiques, com es demostra en exemples d’art postcontemporani com el d’Emanuel Gollob Doing Nothing with AI 1.0 (2019).

A continuació, explico la perspectiva científica i ontològica de Sellars a través de la noció de l’acte-model fenomenològic (PSM per les seves sigles en anglès, Phenomenological Self-Model) de Thomas Metzinger, que proporciona un enfocament que no es troba en el pensament de Sellars. No obstant això, és necessari tornar a Sellars per assistir a altres formes d’art postcontemporani, incloent Serious Games III: Immersion (2009) d’Harun Farocki, que se centra en la formació de l’experiència humana a través d’una comprensió científica ontològica del mental com a part de la naturalesa.

Les teories de Wilfrid Sellars i Thomas Metzinger ens permeten anar més enllà de la deriva iniciada per Marcel Duchamp a principis del segle XX, configurant un paradigma per a l’estètica postcontemporània que aclareix l’estat actual de les arts i el pensament no correlacionalista.