Models d’interacció entre ciència i art: subordinació i transferència

Main Article Content

Darío Lanza Vidal

Que la ciència i l’art mantenen interrelacions contínues i complexes, i realimentacions mútues és inqüestionable. Com a expressions de l’activitat intel·lectual humana, han recorregut camins de vegades independents, paral·lels en uns altres i interdependents en la majoria. A un debat tan extensament documentat com aquest, el present estudi vol aportar una visió personal que ajudi a organitzar les tipologies d’aquestes relacions i a comprendre la dialèctica i les tensions que actualment s’estableixen en la col·laboració d’aquests dos dominis, alhora que a descriure els processos que mobilitzen aquestes relacions i els resultats que s’obtenen de la seva posada en pràctica, tant per mitjà de l’obra d’autors que exploren aquestes estratègies com en la producció d’un cas pràctic.

Paraules clau
art, tecnologia, ciència, relació, programació, codi

Article Details

Com citar
Lanza Vidal, Darío. “Models d’interacció entre ciència i art: subordinació i transferència”. Artnodes, no. 32, pp. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i32.413254.
Biografia de l'autor/a

Darío Lanza Vidal, Universitat Complutense de Madrid. Departament d’Escultura i Formació Artística de la Facultat de Belles arts

Doctor amb menció de doctor internacional en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid. Compagina la seva dedicació professional com a docent i investigador en la Universitat Complutense de Madrid amb l’exploració de les noves tecnologies digitals com a vehicle per a la producció d’imatges. El seu treball, en el qual investiga el potencial estètic de les tecnologies digitals, ha estat exhibit en nombroses exposicions, individuals i col·lectives, en galeries d’art de Nova York, Los Angeles, Londres, Atenes, Hong Kong i Cardiff. La línia de recerca del seu doctorat és l’evolució de les tècniques de simulació pictòrica en el mitjà cinematogràfic, també conegudes com a matte painting, i la relació que aquestes estableixen entre el que és cinematogràfic i el que és pictòric. Actualment, la seva recerca se centra en l’art generatiu, l’art creat mitjançant codi i l’entorn NFT (non fungible token).

Referències

Ball, Philip. Shapes. Nature’s patterns: a tapestry in three parts. Oxford: Oxford University Press, 2009.

Birkin, Guy. Aesthetic Complexity: Practice and Perception in Art & Design. Nottingham: Nottingham Trent University, 2010. [Fecha de consulta: 1 de febrero de 2023]. http://aestheticcomplexity.wordpress.com/phd/

Bright, Richard. «Glass&Light». Interalia Magazine (2014). https://www.interaliamag.org/audiovisual/chris-wood/

del Rincón, Daniel y Lourdes Cirlot. «Historiando el bioarte o los retos metodológicos de la Historia del Arte (de los medios)». Artnodes, n.º 13 (2013). DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i13.1999

Edgerton, Samuel Y. The Mirror, the Window and the Telescope: How Reinassance Linear Perspective Changed Our Vision on the Universe. Cornell: Cornell University Press, 2009. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-0346-0518-2_9

Hodgin, Robert. «Robert Hodgin». roberthodgin.com (s.f.). [Fecha de consulta: 29 de enero de 2023]. https://roberthodgin.com

Hui, Yuk. The Question Concerning Technology in China: An Essay in Cosmotechnics. Urbanomic, 2016.

Kemp, Martin. La ciencia del arte. La óptica en el arte occidental de Brunelleschi a Seurat. Colección Arte y estética. Madrid: Akal/Arte y Estética, 2000.

Lopes, Dominic. A Philosophy of Computer Art. London: Routledge, 2010. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203872345

M.A.D GALLERY. «Bob Potts». madgallery.net (s.f.). [Fecha de consulta: 2 de febrero de 2023]. https://www.madgallery.net/geneva/en/creators/bob-potts

Malina, Roger F. y Carol Strohecker. «Steps to an Ecology of Networked Knowledge and Innovation: Enabling New Forms of Collaboration Among Sciences, Engineering, Arts and Design». Leonardo, vol. 42, n.º 1 (2009).

McCormack, Jon y Mark d’Inverno (eds.). Computers and Creativity. Nueva York: Springer, 2012. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-642-31727-9

Popper, Frank. «Technoscience Art: The Next Step». Leonardo, vol. 20, n.º 4. 20th Anniversary Special Issue: Art of the Future: The Future of Art (1987): 301-303. [Fecha de consulta: 23 de enero de 2023]. http://www.jstor.org/discover/10.2307/1578522?uid=3737952&uid=2&uid=4&sid=21105800158923

Prusinkiewicz, Przemyslaw y Aristid Lindenmayer. The algorithmic beauty of plants. Nueva York: Springer, 2012. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8476-2

Rennó, Raquel. La verdad está aquí dentro: relaciones y tensiones entre arte y ciencia. Grid Spinoza, 2011. [Fecha de consulta: 23 de enero de 2023]. http://www.gridspinoza.net/es/node/980

Sañé, Jaume. Conocer las aves. Valls: Lectio Ediciones, 2009.

Stevens, Peter. Patterns in nature. Boston: Atlantic Monthy Press, 1975.

Slayton, Joel. «Collaboration as Media». Leonardo, vol. 35, n.º. 3 (2002): 231-232. [Fecha de consulta: 4 de febrero de 2023]. http://www.leoalmanac.org/wp-content/uploads/2011/08/LeonardoThinks_Slayton.pdf. DOI: https://doi.org/10.1162/002409402760105172

VV.AA. Aves. Acuáticas, rapaces y corredoras. Ediciones Folio, 1991.

VOLANTI. «Artist Profile: Ben Ridgway 3D Artist». Volanti displays Blog (2015). https://www.volantidisplays.com/blog/ben-ridgway-interview/.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.