Relats d’anticipació que auguren mons possibles

Una vegada més ens endinsarem en la construcció de mons possibles mitjançant una teoria de ficció política situada en els marges del que avui dia anomenem Gaia o Chthulucé. La ficcionalització de la teoria ens ha servit per configurar una teoria de mons possibles que, més enllà d’especular sobre la seva potencialitat, s’erigeix com un reservori de possibles vius, presents i compartits. Aquests mons possibles s’esbossen per mitjà dels relats d’anticipació (Despret) o les SF (Speculative Fictions), narracions especulatives (Haraway) de manera cosmopolítica (Stengers). És a dir, mitjançant l’especulació sobre com es configura el conjunt d’una «comunitat ecològica multiespècie», atesos els diferents punts de vista de les seves actants i l’efecte de les seves possibles interaccions. Aquest exercici d’imaginació prendrà com a base la teoria, però també certs casos d’estudi vinculats a la producció de les arts visuals actuals. Així, aquesta «comunitat ecològica multiespècie» ens permet preguntar-nos pels seus possibles, les seves relacions o la seva configuració, així com sobre els mons que són capaços de construir. Aquests possibles inventen històries de futurició on els marcs temporals i espacials són diversos: el passat, el present i el futur, l’aquí i l’ara, l’aleshores i l’allí es projecten en la teoria de mons possibles.