Cultura de la participació cívica: mobilització transmèdia i hacktivisme en comunitats de pràctica (casos de fans i makers)

Article Sidebar

José Manuel Corona-Rodríguez
PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

José Manuel Corona-Rodríguez
Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey
https://orcid.org/0000-0001-7394-5230

Aquest article presenta els resultats d’una recerca etnogràfica sobre les pràctiques de participació (orientades a causes cíviques) realitzades per dues comunitats de pràctica en el context de la cultura participativa. Es proposa el concepte de cultura de la participació cívica com una aposta per a evidenciar les pràctiques de participació relacionades amb temes i causes cíviques, a partir de relats i discursos mediàtics ficcionals i basats en el moviment maker. La metodologia desenvolupa una estratègia que recupera les formes d’agència comunicativa presencial i virtual de les persones integrants de dues comunitats de pràctica. Es fa una proposta de categorització de les pràctiques observades a partir de la mobilització transmèdia que incorpora referents de la cultura popular a l’involucrament cívic dels participants, i d’una forma de hacktivisme fan caracteritzat per l’ús creatiu i alternatiu de la tecnologia digital i analògica per a la resolució de problemes socials.

Paraules clau
cultura de la participació, mobilització transmèdia, hacktivisme, fans, comunitats

Article Details

Com citar
Corona-Rodríguez, José Manuel. “Cultura de la participació cívica: mobilització transmèdia i hacktivisme en comunitats de pràctica (casos de fans i makers)”. Artnodes, no. 29, pp. 1-13, doi:10.7238/artnodes.v0i29.393059.
Drets

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

José Manuel Corona-Rodríguez, Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey

Doctor en Educació i máster en Comunicació per la Universitat de Guadalajara, Mèxic. Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla. Investigador membre del Sistema Nacional d’Investigadors Nivell-C del CONACYT. Professor visitant en la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra en 2017. Coordinador executiu i investigador a la càtedra UNESCO-AMIDI UDG des de 2016. Docent i investigador interessat i amb experiència en: comunicació pública, teories de la comunicació, alfabetització mediàtica informacional, narratives transmèdia, estudis d’audiències i cultura digital. Membre del grup de recerca internacional del Projecte Global Kids Online que investiga l’estat actual dels drets digitals de les infàncies en diferents països del món. En aquest projecte de recerca col·laboren entre altres Henry Jenkins, Tessa Jolls i Carolyn Wilson. Membre actual del grup de recerca encarregat del projecte d’Anàlisi de contingut de la representació de persones de la diversitat sexual en continguts audiovisuals, finançat per l’Institut Federal de Telecomunicacions.

Referències

Aparici, Roberto, Osuna-Acedo, Sara. «La Cultura de la Participación». Revista Mediterránea de Comunicación, vol. 4, no. 2 (2013): 137-148. DOI: https://doi.org/10.14198/MEDCOM2013.4.2.07.

Atlee, Tom. «Is collective Intelligence like individual Intelligence?». The Co-Intelligence Institute (2003). https://www.co-intelligence.org/CollectiveAndIndivIntell.html. [Fecha de consulta: 19/01/22].

Aubert, Adriana, García, Carme, Racionero, Sandra. «El aprendizaje dialógico». Cultura y Educación, vol. 21, no. 2 (2009): 129-139. DOI: https://doi.org/10.1174/113564009788345826.

Avogadro, Marisa. «Hacktivism: Entramado invisible del Ciberpoder». Revista Razón y Palabra, no. 77, año. 16 (2011). México: Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey. Estado de México.

Burgos Pino, Edixela. «El Hacktivismo entre la participación política y las tácticas de subversión digital». Razón y Palabra, vol. 18 no.88 (2014): 6-26.

Charmaz, Kathy. «Grounded Theory». En: R. Emerson (Ed.). Contemporary Field Research: Perspectives and Formulations (2001): 335-352. Prospects Heights, Estados Unidos: Waveland Press.

Coleman, Gabriella. Hacker, hoaxer, whistleblower, spy: the many faces of Anonymous. Londres: Verso, 2014.

Corbel, Christofer, Newman, Trent, Farrell, Lesley. «Gig Expectations: Literacy Practices, Events, and Texts in the Gig Economy». Written Communication 39, no. 1 (2022): 66-96. DOI: https://doi.org/10.1177/07410883211052941.

Costanza-Chock, Sasha. (2010). Se ve, se siente: transmedia mobilization in the Los Angeles immigrant rights movement. Dissertation Doctor of Philosophy (Communication). California: University of Southern California. http://web.mit.edu/schock/www/docs/transmedia-mobilization-scc-diss.pdf.

Couldry, Nick. «More Sociology, More Culture, More Politics: Or, a modest proposal for “convergence” studies». Cultural Studies, vol. 25, no. 4/5 (2011): 487-501. DOI: http://doi.org/10.1080/09502386.2011.600528.

Estalella, Adolfo, Ardèvol, Elisenda. «Ética de campo: hacia una ética situada para la investigación etnográfica de internet». Forum Qualitative Social Research, vol. 8, no. 3 (2007): 1-25. DOI: https://doi.org/10.17169/fqs-8.3.277.

Evans, Elizabeth. «The economics of free: Freemium games, branding and the impatience economy». Convergence, vol. 22, no. 6 (2016): 563-580. DOI: https://doi.org/10.1177/1354856514567052.

Fernández Castrillo, Carolina. «La condición transreal: información expandida y hacktivismo en el Media Art». Artnodes, no. 28 (2021). DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i28.377879.

Fitri, Nofia. «Democracy Discourses through the Internet Communication: Understanding the Hacktivism for the Global Changing». Online Journal of Communication and Media Technologies, vol. 1, no. 2 (2020). DOI: https://doi.org/10.29333/ojcmt/2332.

Fuchs, Christian. Digital Labour and Karl Marx. London:Routledge, 2017.

García-Estévez, Noelia. «Origen, evolución y estado actual del activismo digital y su compromiso social. Ciberactivismo, hacktivismo y slacktivismo». Congreso Internacional Move.Net Sobre Movimientos Sociales y TIC (2018): 139-156. https://idus.us.es/handle/11441/70636.

Gibbs, Graham. El análisis de datos cualitativos en Investigación Cualitativa. Coruña: Ediciones Morata, 2007.

Hamari, Juho, Hanner, Nicolai, Koivisto, Jonna. «Why pay premium in freemium services? A study on perceived value, continued use and purchase intentions in free-to-play games» International Journal of Information Management, vol. 51 (2020). ISSN 0268-4012. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ijinfomgt.2019.102040.

Himanen, Pekka. La ética del hacker y el espíritu de la era de la información. (Creative Commons). Barcelona: E-book, 2011.

Honey, Margaret, Kanter, David E (eds.). Design, make, play: Growing the next generation of STEM innovators. Nueva York: Routledge, 2013. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203108352.

Jenkins, Henry. Convergence Culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2008.

Jenkins, Henry (2009). Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21 Century. Massachusetts: MacArthur-MIT Press. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/8435.001.0001.

Jenkins, Henry. «Rethinking Convergence/Culture». Cultural Studies, no. 28 (2014, October): 267-297. DOI: https://doi.org/10.1080/09502386.2013.801579.

Jenkins, Henry, Shresthova, Sangita, Gamber-Thompson, Liana, Kligler-Vilenchik, Neta and Zimmerman, Arely. M. By any media necessary: the new youth activism. Nueva York: New York University Press, 2016.

Lechón Gómez, Domingo M., Mena Farrera, Ramón A. «El hacktivismo e Internet como territorio en disputa. Una mirada desde los marcos de acción colectiva». Estudios Políticos, no.48 (2019). DOI: https://doi.org/10.22201/fcpys.24484903e.2019.48.70423.

Lévy, Pierre. Inteligencia Colectiva por una antropología del ciberespacio. Washington: Organización Panamericana de la Salud, 2004.

López Rod, A. A., Martín, Á C., Martínez, P. C. «Hacktivism and political participation: Between the criminalization of the unconventional and the constitution of new political actors». RISTI - Revista Iberica de Sistemas e Tecnologias de Informacao, no. E35 (2020): 390-405.

Mejías, Ulises, Couldry, Nick. «Colonialismo de datos: repensando la relación de los datos masivos con el sujeto contemporáneo». Virtualis, vol. 10, no. 18 (2019): 78-97. ISSN 2007-2678.

Rheingold, Howard. Smart Mobs: The Next Social Revolution. NuevaYork: Basic Books, 2002.

Riva-Casas, Andrés. «La alfabetización mediática e informacional en la era del capitalismo de vigilancia». Cuadernos Del CLAEH, vol. 38, no. 110 (2019). DOI: https://doi.org/10.29192/claeh.38.2.15.

Sorell, Tom. «Human rights and hacktivism: The cases of wikileaks and anonymous». Journal of Human Rights Practice, vol. 7, no. 3 (2015): 391-410. DOI: https://doi.org/10.1093/jhuman/huv012

Srnicek, Nick. Platform capitalism. Cambridge: Polity Press, 2017.

Strauss, Anselm, Corbin, Juliet. Bases de la investigación cualitativa: técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Antioquia: Editorial Universidad de Antioquia, 2002.

Torres-Soriano, Manuel. R. «El hacktivismo como estrategia de comunicación». Cuadernos de Estrategia, no. 197 (2018): 197-224. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6518649.

Van Dijck, José, Poell, Thomas, De Waal, Martijn. Platform society: public values in a connective world. Nueva York: Oxford University Press, 2018. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190889760.001.0001.

Wenger, Étienne. Comunidades de práctica: aprendizaje, significado e identidad. Buenos Aires: Paidós, 2001.

Wenger, Étienne, McDermott, Richard, Snyder, William. M. Cultivating Communities of Practice. Massachusetts: Harvard, 2002. DOI: http://doi.org/10.1016/j.jchas.2013.03.426.

Zuboff, Shoshana. The age of surveillance capitalism: The fight for a human future at the new frontier of power. Nueva York: Profile Books, 2019.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.