El vídeo, la ciutat i l’espectador: l’arquitectura i els seus cossos davant una càmera de vídeo
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article és una investigació sobre els tipus de relacions espectacionals que es podrien generar quan una imatge en moviment (vídeo, en aquest cas) presenta una ciutat dins d’un marc polític. Amb aquest objectiu analitzaré de tres estudis de cas diferents en què la ciutat –la seva arquitectura i la seva població– és el terreny polèmic comú de les obres Guilty Landscapes, episode I – Hangzhou, de Dries Verhoeven (2016); Sign on a Truck, de Jenny Holzer (1984); i Història Urbanística, de Vídeo-Nou (1978). En la meva argumentació seguiré, principalment, les reflexions de Jean Baudrillard, sobre la «responsabilitat» mediàtica, i la de Jacques Rancière quan se centra en el terme «dissensus», entès com l’essència de la política. És important, i val la pena subratllar-ho, que totes aquestes obres d’imatge en moviment són capaces de reflectir a l’espectador que, per mitjà de diversos dispositius i de configuracions de l’espai, es converteix en una part activa de la representació mateixa: i una representació que no requereix una forma de resposta és una reducció que no fa més que amplificar el poder de la presa de decisions dels poderosos. En canvi, Dries Verhoeven, Jenny Holzer i Vídeo-Nou, ens enfronten amb les seves representacions i ens demanen una participació personal activa en la seva construcció. A més, això podria considerarse com una reflexió sobre el que es podria aconseguir actualment en arquitectura i representació urbana a través de diversos nous mitjans i les seves interseccions amb la imatge en moviment i les arts escèniques.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Lorenzo Lazzari, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Lorenzo Lazzari, Universitat de Udine
Lorenzo Lazzari està interessat en la relació entre la imatge en moviment i la política. La seva recerca es basa en aquelles formes de manifestació que són capaces de generar desacord i que qüestionen els patrons normalitzadors. Actualment, està cursant un doctorat en Història de l’Art, Estudis de Cinema i Audiovisuals, i Música a la Universitat d’Udine, Itàlia.
Referències
Ameller, Carles. “Por una comunicación contextual: La experiencia de Video-Nou / Servei de vídeo comunitari.” Banda aparte 16 (1999): 45–48.
Baudrillard, Jean. “Requiem for the Media.” In Video Culture: A Critical Investigation, edited by John Hanhardt, 124–143. Layton-New York: Peregrine Smith Books-Visual Studies Workshop Press, 1986.
Bonet, Eugeni. “Situación del vídeo en España.” In En torno al vídeo, edited by Eugeni Bonet et al. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2010.
Buchloh, Benjamin H. D. “From Gadget Video to Agit Video: Some Notes on Four Recent Video Works.” Art Journal 45, no. 3 (1985): 217–227. DOI: https://doi.org/10.2307/776856
Butler, Judith. L’alleanza dei corpi: Note per una teoria performativa dell’azione collettiva. Translated by Federico Zappino. Milan: Nottetempo, 2017.
Carrillo, Jesús, ed. Desacuerdos: Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español 3. Barcelona: MACBA, 2005.
Cavalletti, Andrea. La città biopolitica: Mitologie della sicurezza. Milan: Mondadori, 2005.
Debord, Guy. La società dello spettacolo. Translated by Paolo Salvadori. Milan: Baldini & Castoldi, 2013.
Elcott, Noam M. “The Phantasmagoric Dispositif: An Assembly of Bodies and Images in Real Time and Space.” Grey Room 62 (2016): 32–71. DOI: https://doi.org/10.1162/GREY_a_00187
Escobar, Esteban. “L’experiència del Servei de Vídeo Comunitari a Barcelona.” Ciència 2, no. 7 (1981): 22–25.
Grandas, Teresa, ed. The Hard Gelatin. Hidden Stories from the 80s. Barcelona: MACBA, 2017.
Joselit, David. Feedback: Television Against Democracy. Cambridge-London: The MIT Press, 2007.
Ortega, Lluís. The Total Designer. Authorship in Architecture in the Post-Digital Age. Barcelona-New York: Actar Publishers, 2017.
Public Art Fund. “Jenny Holzer: Sign on a Truck.” Accessed September 20, 2019. https://www.publicartfund.org/exhibitions/view/sign-on-a-truck.
Rancière, Jacques. Disagreement: Politics and Philosophy. Translated by Julie Rose. Minneapolis-London: University of Minnesota Press, 1999.
Rancière, Jacques. Ai bordi del politico. Translated by Andrea Inzerillo. Naples: Cronopio, 2001.
Rancière, Jacques. “Theater of Images.” In Alfredo Jaar: The Politics of Images, edited by Georges Didi-Huberman, 71–80. Zürich: JRP|Ringie, 2007.
Rancière, Jacques. Dissensus: On Politics and Aesthetics. London-New York: Continuum Publishing, 2010.
Schütz, Theresa. “Immersive Guilt Factories.” In Staging Spectators in Immersive Performances, edited by Doris Kolech et al., 180–187. Abingdon-New York: Routledge, 2019.
Sontag, Susan. Regarding the Pain of Others. London: Penguin Books, 2003.
Tschumi, Bernard. The Manhattan Transcripts. London: Academy Editions, 1994.
Warner, Michael. Publics and Counterpublics. New York: Zone Books, 2002.
Articles similars
- Anna Dot, L’arqueologia dels mitjans i la traducció en la pràctica artística: El projecte Nefertiti Hack, de Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Rafael Ortiz Martinez de Carnero, El cos humà des d’una perspectiva biotecnològica en contextos artístics: espai actiu d’experimentació en constant transformació , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jordi Alberich, En trànsit 7.0: Apunts per a una estètica dels entorns digitals , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Raúl León-Mendoza, Què prova una imatge? , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Antonio Castro Balbuena, Narrativitat i hipermedialitat en el videojoc de món obert. Una proposta d’anàlisi de l’espai (virtual) narratiu , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Mónica Bello Bugallo, Andy Gracie, Forats negres i objectivitat , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Hugo Felipe Idárraga, Identificació, classificació i control: estrets vincles analitzats des de les pràctiques artístiques en el cor de la intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
<< < 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.