El vídeo, la ciutat i l’espectador: l’arquitectura i els seus cossos davant una càmera de vídeo
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article és una investigació sobre els tipus de relacions espectacionals que es podrien generar quan una imatge en moviment (vídeo, en aquest cas) presenta una ciutat dins d’un marc polític. Amb aquest objectiu analitzaré de tres estudis de cas diferents en què la ciutat –la seva arquitectura i la seva població– és el terreny polèmic comú de les obres Guilty Landscapes, episode I – Hangzhou, de Dries Verhoeven (2016); Sign on a Truck, de Jenny Holzer (1984); i Història Urbanística, de Vídeo-Nou (1978). En la meva argumentació seguiré, principalment, les reflexions de Jean Baudrillard, sobre la «responsabilitat» mediàtica, i la de Jacques Rancière quan se centra en el terme «dissensus», entès com l’essència de la política. És important, i val la pena subratllar-ho, que totes aquestes obres d’imatge en moviment són capaces de reflectir a l’espectador que, per mitjà de diversos dispositius i de configuracions de l’espai, es converteix en una part activa de la representació mateixa: i una representació que no requereix una forma de resposta és una reducció que no fa més que amplificar el poder de la presa de decisions dels poderosos. En canvi, Dries Verhoeven, Jenny Holzer i Vídeo-Nou, ens enfronten amb les seves representacions i ens demanen una participació personal activa en la seva construcció. A més, això podria considerarse com una reflexió sobre el que es podria aconseguir actualment en arquitectura i representació urbana a través de diversos nous mitjans i les seves interseccions amb la imatge en moviment i les arts escèniques.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Lorenzo Lazzari, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Lorenzo Lazzari, Universitat de Udine
Lorenzo Lazzari està interessat en la relació entre la imatge en moviment i la política. La seva recerca es basa en aquelles formes de manifestació que són capaces de generar desacord i que qüestionen els patrons normalitzadors. Actualment, està cursant un doctorat en Història de l’Art, Estudis de Cinema i Audiovisuals, i Música a la Universitat d’Udine, Itàlia.
Referències
Ameller, Carles. “Por una comunicación contextual: La experiencia de Video-Nou / Servei de vídeo comunitari.” Banda aparte 16 (1999): 45–48.
Baudrillard, Jean. “Requiem for the Media.” In Video Culture: A Critical Investigation, edited by John Hanhardt, 124–143. Layton-New York: Peregrine Smith Books-Visual Studies Workshop Press, 1986.
Bonet, Eugeni. “Situación del vídeo en España.” In En torno al vídeo, edited by Eugeni Bonet et al. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2010.
Buchloh, Benjamin H. D. “From Gadget Video to Agit Video: Some Notes on Four Recent Video Works.” Art Journal 45, no. 3 (1985): 217–227. DOI: https://doi.org/10.2307/776856
Butler, Judith. L’alleanza dei corpi: Note per una teoria performativa dell’azione collettiva. Translated by Federico Zappino. Milan: Nottetempo, 2017.
Carrillo, Jesús, ed. Desacuerdos: Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español 3. Barcelona: MACBA, 2005.
Cavalletti, Andrea. La città biopolitica: Mitologie della sicurezza. Milan: Mondadori, 2005.
Debord, Guy. La società dello spettacolo. Translated by Paolo Salvadori. Milan: Baldini & Castoldi, 2013.
Elcott, Noam M. “The Phantasmagoric Dispositif: An Assembly of Bodies and Images in Real Time and Space.” Grey Room 62 (2016): 32–71. DOI: https://doi.org/10.1162/GREY_a_00187
Escobar, Esteban. “L’experiència del Servei de Vídeo Comunitari a Barcelona.” Ciència 2, no. 7 (1981): 22–25.
Grandas, Teresa, ed. The Hard Gelatin. Hidden Stories from the 80s. Barcelona: MACBA, 2017.
Joselit, David. Feedback: Television Against Democracy. Cambridge-London: The MIT Press, 2007.
Ortega, Lluís. The Total Designer. Authorship in Architecture in the Post-Digital Age. Barcelona-New York: Actar Publishers, 2017.
Public Art Fund. “Jenny Holzer: Sign on a Truck.” Accessed September 20, 2019. https://www.publicartfund.org/exhibitions/view/sign-on-a-truck.
Rancière, Jacques. Disagreement: Politics and Philosophy. Translated by Julie Rose. Minneapolis-London: University of Minnesota Press, 1999.
Rancière, Jacques. Ai bordi del politico. Translated by Andrea Inzerillo. Naples: Cronopio, 2001.
Rancière, Jacques. “Theater of Images.” In Alfredo Jaar: The Politics of Images, edited by Georges Didi-Huberman, 71–80. Zürich: JRP|Ringie, 2007.
Rancière, Jacques. Dissensus: On Politics and Aesthetics. London-New York: Continuum Publishing, 2010.
Schütz, Theresa. “Immersive Guilt Factories.” In Staging Spectators in Immersive Performances, edited by Doris Kolech et al., 180–187. Abingdon-New York: Routledge, 2019.
Sontag, Susan. Regarding the Pain of Others. London: Penguin Books, 2003.
Tschumi, Bernard. The Manhattan Transcripts. London: Academy Editions, 1994.
Warner, Michael. Publics and Counterpublics. New York: Zone Books, 2002.
Articles similars
- Marc Downie, Creació de so per part de criatures de realitat virtual , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- David Rokeby, Comunitats de realitat virtual interconnectades , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Andreas Broeckmann, Repercussions del codi i el programari en la nostra vida diària , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Amy Alexander, Programació amb finalitats artístiques o software art , Artnodes: No 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Erkki Huhtamo, Començament i desenvolupament de l'arqueologia dels media , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Alex Galloway, Tecnologia de vigilància en projectes artístics , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Christa Sommerer, Laurent Mignonneau, Creació artística mitjançant tècniques de vida artificial , Artnodes: No 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Raúl León-Mendoza, Què prova una imatge? , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Diego Luna Delgado, L'experiència transmèdia segons les seves consonàncies discursives , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Alberto Porta-Pérez, Escapar de la pèrdua. Dilemes morals al voltant de la família a Life is Strange 2 , Artnodes: No 30
<< < 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.