De plaques de llanterna màgica a Espanya: dos estudis d’anàlisi de contingut al servei de l’arqueologia dels mitjans de comunicació

Las sessions que combinaven la projecció d’imatges, la recitació de textos i la interpretació de melodies musicals van assolir entre els segles xix i xx una gran rellevància sociocultural a Espanya. Per a les seves finalitats, aquestes sessions es van servir d’un nou dispositiu que va adoptar denominacions com fantascopi, megascopi, microscopi solar o llanterna de projecció, i que va donar nom a un mitjà de comunicació social molt popular conegut amb el terme de «llanterna màgica». Malgrat la influència indubtable que va tenir a l’Espanya contemporània, la presència de la llanterna màgica en l’àmbit acadèmic sempre ha estat residual. Afortunadament, des de fa dues dècades, s’ha produït un canvi de tendència més d’acord amb la seva rellevància cultural gràcies, en bona mesura, a la renovació i l’embranzida introduïda per la arqueologia dels mitjans de comunicació. Enfront de l’interès científic creixent per un objecte d’estudi tan extens com la llanterna màgica a Espanya, aquest text, després de fer una història breu i introductòria d’aquest dispositiu a Espanya, resumeix dos estudis d’anàlisis de contingut aplicats a les plaques de llanterna màgica disseminades en els fons patrimonials de l’Estat espanyol.