Esdevenir un altre: el pensament encarnat i la «matèria o importància transformadora» de la teorització del (nou) materialisme feminista

Més enllà de l’afirmació de la teoria com a projecte conscient incorpori i abstracte, definit en oposició a una matèria/cos (feminitzat) passiu i excessivament corpori, els filòsofs materialistes feministes del postestructuralisme (Irigaray, Rich, Cavarero, Braidotti) van reformular la teorització com un procés encarnat, en el qual s’invoca la corporeïtat del subjecte pensant —entre altres factors— per tal de repensar simultàniament què significa teoritzar i què significa existir com a subjecte corpori. De manera similar, si seguim la tendència crítica-creativa de reclamar la materialitat agencial dels processos de pensament «embodied-embedded» (Braidotti, 2011), la pregunta «Quina importància té la teorització?» (How does theorizing matter?) continua sent fonamental (en els dos sentits del terme anglès matter: materialitzar i ser important) per a les noves conversacions materialistes feministes. Mitjançant una lectura dels moviments feministes afirmativament postestructuralistes, aquest text vol subratllar la importància d’anar més enllà del costum filosòfic occidental dominant de pensar incorpòriament «des d’enlloc», sobretot des d’una posició de masculinitat abstracta o neutral (Hartsock, 1987), i sosté, amb Van de Tuin i Dolphijn (2010, 2011), que teoritzar és «sempre ja» una pràctica contínua material-discursiva. A més a més, reconèixer els processos materials de la teorització no només és rellevant quant a la responsabilitat «onto-epistemològica» (Barad, 2003), sinó que és també una tasca que comporta implicacions ètico-polítiques per tal com, només reconeixent la importància que té la teorització, esdevé possible el potencial interior transformatiu per al nou materialisme feminista. L’expressió «esdevenir un altre», doncs, és presentada aquí amb una finalitat: indicar la força generativa que un nou marc materialista feminista assigna a conceptes i a processos «onto-ètico-epistomològics» (Barad, 2003) d’elaboració de teories embodied-embedded.