La política com a encontre i respons-habilitat. Aprendre a conversar amb els Altres enigmàtics

Partint de la qüestió que planteja què podria ser la política del nou materialisme feminista, aquest article aborda les possibilitats derivades de (re-)conceptualitzar allò polític en termes d’encontres i involucrament (no principalment com a matèria d’elecció i decisió, sinó com «l’única manera d’imaginar-nos que podem sobreviure» (Bernice Johnson Reagon). En aquesta època de normes antropocèntriques hegemòniques d’allò polític (David Scott), veig importants contribucions de nous materialismes (feministes) en el desafiament de reconsiderar les nostres maneres de trobar-nos amb els Altres (humans i més que humans). «Altres» que, sense atenir-se necessàriament a les regles del joc, són tanmateix forces agentives. El reconeixement de la nostra dependència fonamental com a éssers vivents embullats en mons humans i més-que-humans proporciona motius ètics per a treballar en maneres de trobar «Altres» que accepten i fins i tot reben bé el fet que les nostres certituds no romandran estables en el procés. Proposo una lectura del replantejament antifundacionalista que fa Judith Butler de les nocions humanistes d’intencionalitat i agència política a través de la crítica, per part de Karen Barad, de la seva atribució del dinamisme i la historicitat de la matèria únicament a l’agència de la llengua o la cultura. Suggereixo que el replantejament de la subjectivitat política que fa Butler pugui ser reactivat i polit tenint en compte la crítica de Barad mitjançant una revisió de la reivindicació de Butler que la matèria és «un “això que” que provoca i causa». Sostinc que això confon tota distinció clara entre passivitat i activitat, i així es dóna lloc a una transformació de la nostra comprensió de la subjectivitat i l’agència en termes d’estar-amb i respondre a la manera d’abordar l’enigmàtic tema de l’altre (Basile).