Feminicitat digital: predicació i mesurament, informàtica i imatges

Feminicitat és el terme que designa un registre predicat que permet explicar el treball feminista com a «punts actius» (com a formulació alternativa a punts de vista), els quals es poden considerar mitjançant allò que han assolit, però a més a més, marcant allà on aquests punts actius contribueixen al camp dinàmic de les epistemologies feministes; on s’esdevé el canvi. Aquest article és una contribució al debat sobre aquest concepte que forma part d’un projecte més ampli que estic duent a terme. Generalment, la feminicitat postula que els punts actius de les pràctiques feministes (pràctic i conceptual) cal entendre’ls en el marc dels seus camps situats com a informàtica materialista identificada en els treballs de Haraway (1993, 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991) i Plant (1998), els quals són creadors de funcions temporals multidireccionals i multidimensionals d’«accions de gènere» dins el camp del feminisme radical. Considerat com un camp predicat (a partir del sentit donat per Gottlob Frege al terme predicat [Frege, 1964]), es preveu que la feminicitat contribueixi a la revisió materialista de l’epistemologia feminista per part del feminisme (cf. Alaimo i Hekman, 2008; Van der Tuin, 2014). Així concebut, el camp de la feminicitat [ff] té com a finalitat problematitzar els termes monopolítics del feminisme [fm], en la seva compaginació d’accions, permetent així una re-situació de les pràctiques feministes com a intervencions i expressions materials positives de la constitució ontològica de l’esfera política. La feminicitat no proposa un relat cronològic dels punts actius sinó un discurs sistèmic processal dels termes del canvi epistemològic i polític (Olkowski, 1999). En aquest article s’ofereixen les diferents vies en què es pot utilitzar un registre construït des d’una perspectiva materialista com la feminicitat per a reflexionar sobre els encontres entre els dominis del gènere, la política i allò tecnològic [analògic, digital, biològic], tal com fa palès la informàtica materialista. Per tal de no estendre’m en excés, aquest article se centrarà només en dos aspectes de la feminicitat: els termes de la predicació d’allò femení des d’un punt de vista de gènere i la qüestió de la imatge com a informàtica digital. Aquesta informàtica la integren punts d’activitat de la pràctica feminista, per la qual cosa és mesurable, i ofereix recursos pràctics per a afrontar el problema general de la participació de les dones en la política que opera en la governança, la distribució de recursos i la qüestió d’una estructura de poder social i cultural amb desigualtat d’oportunitats, sota la qual les minories estan en desavantatge. Aquí, pràctica feminista fa referència a les formes produïdes mitjançant activitats feministes; formes generades mitjançant relacions amb la matèria de la vida a través de modalitats específiques de pràctiques basades en necessitats (incloent la intuïció; la compulsió; les pràctiques, impulsades pel capitalisme, d’utilitat; teoria; i/o art).