No preguntis què pot fer l’IA per l’art, sinó què pot fer l’art per l’IA

Què pot fer l’art per la intel·ligència artificial? Aquest assaig reflexiona al voltant d’aquesta qüestió des d’un punt de vista basat en la base de coneixement incorporat de l’art contemporani. L’autora empra el terme «pensar-sentir» per referir-se a les xarxes canviants de la percepció, l’emoció, el pensament i l’acció, sondejades pels artistes que interactuen amb l’IA. Quan rastreja diverses metàfores utilitzades pels artistes per parlar de l’IA, l’autora identifica els punts en què les metàfores es delineen, allunyant-se dels fenòmens a què es refereixen. L’autora advoca per aquestes interpretacions parcials i imaginàries de l’IA com a sondes que, malgrat les seves fallades o justament per aquestes, aporten idees significatives per al desenvolupament i el posicionament cultural de les entitats d’IA. L’autora qüestiona, a més, l’abast limitat de les idees artístiques abordades en la recerca de l’IA i proposa un experiment mental en què l’art s’uneixi a la indústria com a font de reflexió per a desenvolupar intel·ligències artificials. En conclusió, la metàfora que estructura l’assaig es descriu com un exemple de «pensar-sentir» a la feina.