La interferència calidoscòpica i el projecte de la doble escletxa: el pensament de Borges, el comportament quàntic i la teoria del multivers

Aquest article presenta un projecte de recerca artística titulat «Doble escletxa», el qual es basa en la relació entre la imatge calidoscòpica i el fenomen de la interferència tant des del punt conceptual com visual. Combinant la pràctica artística i la recerca teòrica, s’investiga la interferència calidoscòpica considerant una implicació diferent per part de l’observador. Des de la perspectiva de Cortázar, el procés de creació de la imatge calidoscòpica estaria més relacionat amb l’experiència de l’observador que amb el rol de l’autor que mira per mitjà del calidoscopi. Per això, la relació entre l’autor i l’observador/lector apareix amb referència a la imatge calidoscòpica, generant una sensació d’interferència entre ambdues posicions. En concret, el present article fa referència a casos de la literatura de Borges, en què l’autor indica la connexió entre la realitat i la ficció des de la posició de l’observador. Aquest plantejament remet directament a una narrativa calidoscòpica, ja que aquesta imatge està virtualment constituïda pel real –el motiu originari– i el fictici –les còpies/reflexió–. Per tant, el pensament de Borges es discutirà en aquesta línia, específicament en aquells personatges que presenten un comportament tant calidoscòpic com quàntic.

Els resultats trobats en el desenvolupament del projecte referit a la doble escletxa mostren que aquest experiment –el resultat en física del qual és el patró d’interferència– i la imatge calidoscòpica estan significativament relacionats. En particular, pel que fa a la fase de les trajectòries sumades de Feynman i les seves infinites possibilitats. Aquesta percepció portarà l’article cap a una discussió sobre l’impacte que la física quàntica i la teoria del multivers tenen en relació amb la nostra comprensió de l’existència. Així, veiem com es presenta un nou paradigma sobre la visualitat. Això comporta acceptar fets contradictoris com a constituents de la realitat. De la mateixa manera, fins i tot la nostra noció d’identitat individual es transforma en la juxtaposició d’ubiqüitats del subjecte, generant la interferència calidoscòpica de «ser i no ser».