Annexos de veu

La comprensió (cognició i consum) de les vocalitzacions -discurs, performance, enregistrament- es naturalitza per a semblar un fenomen banal, no problemàtic, mancat de sentit crític i familiar. La naturalesa material de l'adscripció de la veu a un cos, sigui representat/reproduït o present, es torna invisible i, amb la desaparició de qualsevol rastre tècnic, s'extingeix tot un món. Com assenyala Gilles Deleuze, quan el que és primari i el que és secundari són indistingibles -o passen desapercebuts, com ara quan el reconeixement d'una veu per telèfon sembla una presència i no una representació, o quan aquesta distinció deixa de tenir importància- tot s'enfonsa en un pla d'immanència en el qual la diferència substantiva desapareix. En altres paraules, una veu mitjançada i no mitjançada són pràcticament el mateix; no hi ha cap diferència fenomenològica entre el que apareix a la pantalla i el que ja hi havia aparegut prèviament. Abordar i analitzar les adscripcions de la veu no descarta la seva immanència però problematitza de nou les seves contingències a través del re-coneixement de la materialitat en la diferència com a condició central de la nostra contemporaneïtat.