Paisatges crítics. Robert Smithson: art, ciència i indústria

L'obra de Robert Smithson es caracteritza per l'interès en els processos geològics i industrials que afecten el paisatge. Es tracta de l'artista amb el treball més relacionat amb la mineria, des del punt de vista conceptual i operatiu. Smithson concep el món basant-se en els principis de la termodinàmica, la formació dels minerals i la geologia: les lleis de la física establertes a mitjan segle xix en les quals es fonamenta la indústria de la mineria i el ferro. Però la seva obra coincideix amb l'inici d'una de les revolucions científiques més profundes del segle xx, la renovació de la termodinàmica, que va conduir a la teoria dels sistemes en desequilibri, al descobriment dels fractals com a model dels objectes naturals i a la teoria dels estats crítics autoorganitzats.

Aquest article presenta dos vessants paral·lels i entrellaçats: l'obra de Smithson, relacionada amb la geofísica i la indústria de la mineria, i el desenvolupament a partir dels anys seixanta de la recerca científica dels sistemes dinàmics i els processos d'autoorganització de la matèria, la teoria de la complexitat. En sintonia amb les grans qüestions del seu temps, Smithson va desenvolupar projectes que van portar al límit els principis de la dinàmica de la matèria, de l'agregació de materials heterogenis i de la topologia de les formacions geològiques en desequilibri. Analitzar la seva obra per mitjà de la teoria de la complexitat permet comprendre el radicalisme avançat i innovador dels projectes de Smithson, l'intent audaç de construir, mitjançant l'art, un paisatge crític.

En aquest article es resumeixen diverses parts d'un llibre que, amb el mateix títol, es publicarà al Brasil a principi del 2010.