Xarxes paral·leles i cartografies detectores: pràctiques socials i artístiques amb mitjans locatius

La societat contemporània es desplaça cap a una «societat mòbil en xarxa» amb la consegüent transformació dels processos comunicatius dins de les ciutats. Aquest nou escenari es caracteritza per l'existència d'espais de convivència ciutadana on la informació digital coexisteix amb l'espai físic. En aquestes ciutats, constituïdes per xarxes de telecomunicació sense fil, la població adquireix capacitat d'emissió i recepció de dades per mitjà de dispositius portàtils. De la mateixa manera, els sistemes de geolocalització per satèl·lit es fan accessibles per al ciutadà, i li ofereixen la possibilitat d'ampliar la seva visió i capacitat de localització geogràfica. Aquest text proposa un acostament a les xarxes socials obertes i a projectes relacionats amb tecnologies de mitjans locatius (locative media) en el marc de les pràctiques culturals. S'exploren dos aspectes d'aquesta relació; el primer el constitueixen els projectes que permeten la creació de xarxes obertes de telecomunicació, xarxes paral·leles a internet creades des de la ciutadania; el segon aspecte s'emmarca en les possibilitats d'acció social i artística dins d'aquestes infraestructures -parlem de propostes que exploren els sistemes de control intrínsecs en aquestes tecnologies. Es dibuixa el nou ecosistema de transmissió de dades que apareix a les ciutats, i per mitjà de pràctiques artístiques es qüestionen els protocols de convivència en les noves urbanitzacions totalment cartografiades per sistemes digitals.