La materiologia del rebuig i la ferralla
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest assaig explora la materiologia del rebuig i la ferralla, centrant-se en la seva transformació a través dels processos de soldadura i conceptualitzant les escombraries com una màquina del temps. Els elements clau inclouen materials de rebuig com a ferralla, filferro, caragols, panys, canonades, peces de recanvi per a bicicletes i màquines i rebuig que s’examinen com a valuosos recursos imbuïts de temps a través de fenòmens com l’oxidació i la corrosió. En el meu treball artístic i científic, a través de la soldadura, la ceràmica, la poesia, el cinema digital i analògic, les produccions teatrals, els collages i l’escriptura, analitzo diverses pràctiques creatives com a processos similars dins la materiologia. Emfatitzant el compromís pràctic amb els materials, la meva recerca destaca els aspectes tàctils de modelar i transformar els residus en noves formes, en un procés alquímic en el qual els materials mundans es transmuten en quelcom de valor. Aquesta recerca interdisciplinària llança llum sobre les profundes connexions entre l’art, el pensament i la materialitat del temps i el detritus diari. Aquest assaig es basa en una exploració personal d’un any de durada durant el qual he participat en la soldadura i creació d’escultures utilitzant materials de rebuig procedents del jardí d’un veí, un espai habitat anteriorment pel difunt Michael Lachmund, pintor, escultor, educador i filantrop que també era un col·leccionista de ferralla.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Aneta Panek, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Aneta Panek, Investigadora, escritora, cineasta y artista
Aneta Panek és una investigadora, cineasta i artista de performance amb seu a Berlín que treballa en els camps del teatre, l’òpera i el cinema. Els temes recurrents en el seu treball inclouen l’alquímia, la transmutació i la subversió i la rebel·lió com mig d’autodescobriment. Basant-se en altres coneixements i recerques pràctiques, explora la necessitat de visualització i especulació associativa en la formulació i desconstrucció de teories i qüestionament de la realitat. Va completar estudis en història de l’art i arqueologia a la Sorbona de París amb diplomes de mestratge i de la DEA, i va obtenir el seu doctorat (Dr. Phil) en la Universitat d’Art de Berlín, amb una tesi sobre Alchemy of Punk. Encara que la seva pràctica culmina en pel·lícules experimentals, també munta performances i òperes i escriu textos analítics, poesia i composicions.
Referències
No references for the article
Articles similars
- Nelson Brissac, Paisatges crítics. Robert Smithson: art, ciència i indústria , Artnodes: No 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Ivan Flores Arancibia, Begonya Saez Tajafuerce, El trauma d’allò inert. Apunts per a una nova parasitologia , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Rosa Barba, Inventari d’espais cinematogràfics. Una biblioteca fictícia , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Miguel Ángel Roque, Explorant la intersecció de l’art, la tecnologia i les qüestions socials en l’obra de Paglen , Artnodes: No 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Jussi Parikka, La nova materialitat de la pols , Artnodes: No 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Edward Shanken, New media, art-ciència i art contemporani: cap a un discurs híbrid? , Artnodes: No 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Pau Alsina, Progrés, tradició i història en temps de crisi , Artnodes: No 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Slavko Kacunko, Els bacteris com a nexe arqueològic per a una forma integradora d'investigació sanitària i del patrimon , Artnodes: No 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Rob Wittig, De quin món véns? Aprenent de les arrels transmèdia de netprov , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Ana Rodriguez Granell, Back to the Future. O la perpètua nostàlgia de futur , Artnodes: No 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.