Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial

Main Article Content

Carolina Fernández-Castrillo
https://orcid.org/0000-0001-6108-6440

L’art generatiu compleix la promesa futurista de facilitar la cocreació entre l’ésser humà i la màquina. Aquesta recerca aborda una connexió potencial entre el futurisme i el present (post)digital amb l’objectiu de plantejar una definició de la «creativitat posthumana» a través del paper del manifest artístic com a format textual de referència en l’àmbit avantguardista, tant al començament del segle XX com a l’era de la Web 3.0. Mitjançant una metodologia basada en l’arqueologia de mitjans, es revisaran els orígens de la machine condition en relació amb els processos d’expressió creativa en el context de l’art mediàtic, prestant especial atenció a l’art procedural com a culminació de l’art no-humà. Es procedirà a l’anàlisi comparativa d’un corpus format per dos manifestos representatius dels límits i possibilitats de l’aliança creativa humà-mecànica a l’últim centenni: «L’arte meccanica. Manifesto futurista» (1923 i «The De-centralized Unicist Manifest» (2021), resultant de l’aplicació de la IA al camp de l’art mitjançant l’aprenentatge automàtic i les xarxes neuronals. A partir d’aquest estudi s’avaluarà el paper pioner d’aquest tipus de textos programàtics orientats a definir la relació entre creativitat i posthumanisme des de dos moments històrics marcats per la urgència col·lectiva a identificar els riscos i els beneficis existents en l’ús artístic de sistemes d’intel·ligència autònoma.

Paraules clau
art mediàtic, intel·ligència artificial (IA), manifest programàtic, posthumanisme, avantguarda postdigital, Web 3.0

Article Details

Com citar
Fernández-Castrillo, Carolina. “Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial”. Artnodes, no. 34, pp. 1-8, doi:10.7238/artnodes.v0i34.427415.
Biografia de l'autor/a

Carolina Fernández-Castrillo, Universitat Carlos III de Madrid-TECMERIN Universitat Ca’ Foscari Venezia (VeDPH)

Doctora Europea cum laude per la Universitat Complutense de Madrid i per la Sapienza Università di Roma. La seva investigació sobre intermedialitat i arqueologia mediàtica sobre la relació entre el futurisme i l’avantguarda digital va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat de la UCM, la Menció d’Excel·lència pel Reial Col·legi Complutense a Harvard i una invitació com a Postdoctoral Fellow a Harvard University. Professora Titular de Cibercultura i Alfabetització Transmèdia a UC3M i investigadora del grup TECMERIN com a impulsora de l’àrea de Tecnologies de la imatge i innovació: arqueologia de mitjans. Investigadora Principal del projecte internacional Digital Media Culture: Intercreativity and Public Engagement al Venice Centre for Digital and Public Humanities (Università Ca’ Foscari Venezia). Coordinadora de Comunicació i Cultura Digital a l’Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació, AE-IC (2024-2028), anteriorment ha estat directora de diversos grups de recerca internacionals. També ha estat Investigadora Associada de l’ZKM Center for Art and Media Karlsruhe –on ha realitzat alguns dels seus projectes d’innovació digital sobre comunicació interactiva i immersiva– i Visiting Scholar a Yale University, Bayreuth Universität i FAU Erlangen-Nürnberg, entre d’altres. Participa de manera habitual en publicacions internacionals, seminaris i programes de doctorat en universitats de renom com NYU –estant al capdavant de l’àrea d’aprenentatge experiencial–, CityU d’Hong Kong, University of London de Queen Mary, Università di Bologna i Universitate NOVA de Lisboa. Col·labora assíduament amb institucions com Biennal de Venècia –el 2022 va introduir el terme «Artivisme mediàtic»-; Fundació Juan March; Institut Cervantes; Istituto di Cultura Italià; Escorxador; o Hybrid Art Fair, des de la investigació i el comissariat. A més, ha estat redactora de la Cadena SER-Redacció Madrid i crítica d’art en diversos mitjans especialitzats de referència com a LÁPIZ Revista internacional d’art.

Referències

Berners-Lee, Tim. «Realising the full potential of the web», (1997). https://cutt.ly/LwXElzuy

Berners-Lee, Tim. Weaving the Web. Nueva York: HarperCollins, 1999.

Boden, Margaret A. y Ernest A. Edmonds. «What is generative art?». Digital Creativity, vol. 20, no. 1-2, (2009): 21-46. DOI: https://doi.org/10.1080/14626260902867915

Botto. «The Decentralized Unicist Manifesto». Botto, (2021). https://cutt.ly/KwbxE8sM

Bruns, Axel. Blogs, Wikipedia, Second Life, and beyond: from production to produsage. Nueva York: Peter Lang, 2008.

Colton, Simon. «Creativity vs. the Perception of Creativity in Computational Systems». Proceedings AAAI Spring Symposium Creative Systems, 2008.

Colton, Simon, Alison Pease, Christian Guckelsberger, Jon Mccormack y Teresa Llano. «On the Machine Condition and its Creative Expression». International Conference on Innovative Computing and Cloud Computing (2020): 342-349. DOI: https://cutt.ly/ewMVJowL

Etopia. «Botto: el experimento artístico extraordinario». etopia (s.f.). https://cutt.ly/Aw1oZAqb

Fernández-Castrillo, Carolina. El futurismo como reconstrucción “poliexpresiva” del universo: del cine a la condición postmedia. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid, 2009. https://cutt.ly/nwbxRTvW

Fernández-Castrillo, Carolina «De la ‘maquinolatría’ futurista al cuerpo post-orgánico». En Aguirre, Romero, Joaquín (ed.). Darwin en la ficción. (Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2010a), 117-131.

Fernández-Castrillo, Carolina. «Apología de la realidad tecnoindustrial: F.T. Marinetti y Mario Morasso». Espéculo. Revista de Estudios Literarios, vol. 44, (2010b). https://cutt.ly/8wMVJQG1

Fernández-Castrillo, Carolina. «La experiencia urbana como shock: controversias en la poética marinettiana». RSEI. Revista de la Sociedad Española de Italianistas, vol. 6 (2010c): 51-68.

Fernández-Castrillo, Carolina. «Scienzarte: preludio a la cultura de la tecnociencia». En: Ochoa Santos, Miguel G. (ed.). Arte, ciencia y tecnología. (Nuevo León (México): CAEIP, 2010d): 23-37.

Fernández-Castrillo, Carolina. «Prácticas transmedia en la era del prosumidor: Hacia una definición del Contenido Generado por el Usuario (CGU)». CIC. Cuadernos de Información y Comunicación, vol. 19 (2014): 53-67. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_CIYC.2014.v19.43903

Fernández-Castrillo, Carolina y Carla Rogel. «La creatividad vernácula en la era digital: enseñanza de la comunicación publicitaria en entornos conectivos». Revista ICONO 14. Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, vol. 20, no. 1 (2022): 1-16. DOI: https://doi.org/10.7195/ri14.v20i1.1700

Fernández-Castrillo, Carolina. «The AI Work of Art in the Age of Its Co-Creation». Magazén, vol. 2 (2023): 357-383. DOI: https://doi.org/10.30687/mag/2724-3923/2023/02/008

Foro Económico Mundial. Future of Jobs Report 2023. Cologny/Ginebra: WEF, 2023. https://cutt.ly/TwMVKpjg

Kanev, Venko. «El manifiesto como género. Manifiestos independentistas y vanguardistas. América». Cahiers du CRICCAL, vol. 21 (1998): 11-18. https://doi.org/10.3406/ameri.1998.1357

Lessig, Lawrence. Free culture. How big media uses technology and the law to lock down culture and control creativity. Nueva York: Penguin, 2005.

Luengo Navas, Julián Jesús, Antonio Luzón Trujillo y Mónica Torres Sánchez. «Las reformas educativas basadas en el enfoque por competencias: una visión comparada. Profesorado». Revista de currículum y formación del profesorado, vol. 12, no. 3 (2008): 1-10. https://cutt.ly/Qw1gi0wR

Mangone, Carlos y Jorge Warley. El manifiesto. Un género entre el arte y la política. Buenos Aires, Editorial Biblos, 1994.

Marinetti, Filippo Tommaso. «Fondazione e Manifesto del Futurismo». Poesia, vol. V, no. 1-2 (1909, febrero-marzo).

Marinetti, Filippo Tommaso. «Lo splendore geometrico e meccanico e la sensibilità numerica». Lacerba, vol. II, no. 6, 15 marzo 1914 y Lacerba, vol. II, no. 7 (1914, 1 abril).

Marinetti, Filippo Tommaso. Guerra sola igiene del mondo. Milán, Edizioni futuriste di Poesia, 1915.

Morales Páez, Yudelsi, Vadim Aguilar Hernández y Caridad Rodríguez Delgado. «Los medios de enseñanza para la apropiación de contenidos profesionales». Mendive. Revista de Educación, vol. 16, no. 1 (2018): 65-78. https://cutt.ly/Kw1suMpn

OCDE. Skills for a Resilient Green and Digital Transition. París: OCDE, 2023. DOI: https://doi.org/10.1787/27452f29-en

Porto, Mónica. «Evaluación para la competencia creativa en la educación universitaria». Cuadernos de la Facultad de Humanidades y Ciencias Sociales – Universidad Nacional de Jujuy, vol. 35 (2008): 77-90. https://cutt.ly/wjqVENm

Prampolini, Enrico, Ivo Pannaggi y Vinicio Paladini. «L’arte meccanica. Manifesto futurista». Noi. Rivista d’arte futurista, vol. I, no. 2, (1923, mayo).

Schumpeter, Joseph, A. Capitalism, Socialism and Democracy. 1ª edición 1942. Londres y Nueva York: Routledge, 2003.

Somigli, Luca. Legitimizing the Artist. Manifesto Writing and European Modernism, 1885-1915. Toronto, Buffalo, Londres, University of Toronto Press, 2003. https://doi.org/10.3138/9781442621060

UNESCO. Políticas para la creatividad. Guía para el desarrollo de las industrias culturales y creativas. París: UNESCO, 2010. https://cutt.ly/4wMVKkp1

UNESCO (2018). Repensar las políticas para la creatividad. Creatividad para el desarrollo. París: UNESCO. https://cutt.ly/7wMVKbcw

UNESCO. Re|pensar las políticas para la creatividad. Plantear la cultura como un bien público global. París: UNESCO, 2022. https://cutt.ly/fwMVKT1y

Verdone, Mario. Il Futurismo. Roma: Newton and Compton Editori, 2003.

Articles similars

<< < 27 28 29 30 31 32 33 34 35 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.