L’art de la identitat ambiental i especulacions sobre l’estat medioambiental

Aquest article estudia com el concepte d’identitat ambiental ha impactat en l’art i la cultura, i suggereix que projectes com l’ambaixada del Mar del Nord apunten a la possibilitat d’un estat ambiental. En primer lloc, revisa com la Llei Te Awa Tupua 2017 (liquidació de sinistres del riu Whanganui), que va atorgar personalitat jurídica al riu Whanganui a Nova Zelanda, va inspirar la creació de noves obres com Weathering, Embedding: Ochopee Trail, terra0, A Voice for the Eel i F/EEL. A continuació, s’utilitza un model heurístic anomenat continu d’agència-personalitat (agency-personhood continuum, APC) per identificar els temes estètics de la personalitat ambiental. L’anàlisi indica que les obres d’art que representen la identitat ambiental sovint utilitzen estratègies d’amplificació, traducció, rendiment, reducció del temps i metonímia. Finalment, l’article pretén obrir un nou espai imaginari suggerint que l’Ambaixada del Mar del Nord i el Theatre of Negotiations anticipen el concepte d’estat ambiental, el qual té el potencial de proporcionar millors proteccions a les entitats naturals que abasten múltiples països, com el riu Amazones, els Andes, l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic. Teòricament, l’estat ambiental també podria proporcionar una millor representació en assemblees supragovernamentals com l’Assemblea General de l’ONU. En conclusió, aquest article suggereix que el cicle de retroalimentació cultura-llei per a la identitat ambiental presenta un nou paradigma ontològic que proporciona un millor reconeixement de l’agència, la identitat i la sobirania de les entitats naturals.