L’art de la identitat ambiental i especulacions sobre l’estat medioambiental
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article estudia com el concepte d’identitat ambiental ha impactat en l’art i la cultura, i suggereix que projectes com l’ambaixada del Mar del Nord apunten a la possibilitat d’un estat ambiental. En primer lloc, revisa com la Llei Te Awa Tupua 2017 (liquidació de sinistres del riu Whanganui), que va atorgar personalitat jurídica al riu Whanganui a Nova Zelanda, va inspirar la creació de noves obres com Weathering, Embedding: Ochopee Trail, terra0, A Voice for the Eel i F/EEL. A continuació, s’utilitza un model heurístic anomenat continu d’agència-personalitat (agency-personhood continuum, APC) per identificar els temes estètics de la personalitat ambiental. L’anàlisi indica que les obres d’art que representen la identitat ambiental sovint utilitzen estratègies d’amplificació, traducció, rendiment, reducció del temps i metonímia. Finalment, l’article pretén obrir un nou espai imaginari suggerint que l’Ambaixada del Mar del Nord i el Theatre of Negotiations anticipen el concepte d’estat ambiental, el qual té el potencial de proporcionar millors proteccions a les entitats naturals que abasten múltiples països, com el riu Amazones, els Andes, l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic. Teòricament, l’estat ambiental també podria proporcionar una millor representació en assemblees supragovernamentals com l’Assemblea General de l’ONU. En conclusió, aquest article suggereix que el cicle de retroalimentació cultura-llei per a la identitat ambiental presenta un nou paradigma ontològic que proporciona un millor reconeixement de l’agència, la identitat i la sobirania de les entitats naturals.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Devon Ward, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Devon Ward, Universitat d’Auburn
Dissenyador, artista i educador que treballa en múltiples camps creatius, incloent-hi el disseny, els mitjans interactius i l’art experimental. La seva recerca se centra en el disseny com un camp en expansió que combina noves tecnologies, materials, teories, estètica i mètodes per adaptar-se als entorns canviants. Va obtenir una llicenciatura en Belles Arts per la Universitat de Florida i un Màster Interdisciplinari d’Art Biològic per la Universitat d’Austràlia Occidental. Actualment és professor adjunt de Disseny Gràfic a la Universitat Auburn. La seva obra s’ha presentat a escala nacional i internacional, incloent-hi Austràlia (John Curtin Gallery, Paper Mountain), la Xina (Chronus Art Center, 798 Art District, Zhi Museum), Irlanda (Science Gallery Dublin) i els Estats Units (Philadelphia Museum of Art, Walker Art Center).
Czilwik, Sofie. “Dieser Blockchain-Wald forstet sich selbst auf!”. GQ (2017). [Accessed: 14 November 2022]. https://www.gq-magazin.de/auto-technik/article/forstwirtschaft-blockchain-wald-terra0-0
Eby, Michael. “What Blockchain Means for Contemporary Art”. Hyperallergic (2018). [Accessed: 15 November 2022]. https://hyperallergic.com/440936/what-blockchain-means-for-contemporary-art/
Embassy of the North Sea. “A Voice for the Eel”. (2020). [Accessed: 12 December 2022]. https://www.embassyofthenorthsea.com/projecten/stem-voor-de-paling/
Embassy of the North Sea. “Embassy of the North Sea”. (n.d.). [Accessed: 05 January 2022]. https://www.embassyofthenorthsea.com/
Fowler, Chris. “From Identity and Material Culture to Personhood and Materiality”. The Oxford Handbook of Material Culture Studies, (2010): 366. Oxford, UK: Oxford University Press.
Geeraerts, Caroline and Claude Belpaire. “The effects of contaminants in European eel: a review”. Ecotoxicology, vol. 19, no. 2 (2010): 239-66. DOI: https://doi.org/10.1007/s10646-009-0424-0
Gordon, Gwendolyn. “Environmental Personhood”. Columbia Journal of Environmental Law, vol. 43, no. 1, (2018): 49-91.
Keeken, Olvin Alior van, Ralf van Hal, Hendrik Volken Winter, Tony Wilkes and Arie Benjamin Griffioen. “Migration of silver eel, Anguilla anguilla, through three water pumping stations in The Netherlands”. Fisheries Management and Ecology, vol. 28 (2020): 76-90. DOI: https://doi.org/10.1111/fme.12457
Latour, Bruno. “The Parliament of Things”. (2020, November). Lecture. Nijmegen, Netherlands: Radboud Reflects and Stichting Internationale Spinozaprijs
Lo, Sheng-Wen. “F/EEL”. (2020). [Accessed: 01 January 2023]. https://www.shengwenlo.com/f-eel/
Morris, Sarah, Armelle Exposito and Céline Schmitt. “Spain’s Mar Menor lagoon granted legal personhood in European first”. France 24 (2022). https://www.france24.com/en/tv-shows/focus/20221101-spain-s-mar-menor-lagoon-granted-legal-personhood-in-european-first
O’Donnell, Erin L. and Julia Talbot-Jones. “Creating legal rights for rivers: lessons from Australia, New Zealand, and India”. Ecology and Society, vol. 23, no. 1 (2018). DOI: https://doi.org/10.5751/es-09854-230107
O’Donnell, Erin. “Rivers as living beings: rights in law, but no rights to water?”. Griffith Law Review, vol. 29, no. 4 (2021): 643-668. DOI: https://doi.org/10.1080/10383441.2020.1881304
Outland. “Conversations: Simon Denny & terra0”. (2023). [Accessed: 25 February 2023]. https://outland.art/simon-denny-terra0/
Rand, Paul. “Logos, Flags, Escutcheons”. AIGA Journal of Graphic Design, vol. 9, no. 3 (1991).
Seidler, Paul, Paul Kolling and Max Hampshire. “terra0: Can an augmented forst own and utilise itself?”. terrao.org (2016). [Accessed: 21 January 2023]. https://terra0.org/assets/pdf/terra0_white_paper_2016.pdf
terra0. “Wen growth? An Introduction to Seed Capital”. Medium (2022). [Accessed: 10 January 2023]. https://terra0.medium.com/wen-growth-an-introduction-to-seed-capital-8d4a9df93789
Villa, Laura. “The Importance of the Atrato River in Colombia Gaining Legal Rights”. Earth Law Center (2017). [Accessed: 07 January 2022]. https://www.earthlawcenter.org/blog-entries/2017/5/the-importance-of-the-atrato-river-in-colombia-gaining-legal-rights
Weinert, Michael, Ingrid Kröncke, Julia Meyer, Moritz Mathis, Thomas Pohlmann and Henning Reiss. “Benthic ecosystem functioning under climate change: modelling the bioturbation potential for benthic key species in the southern North Sea”. PeerJ (2022). DOI: http://doi.org/10.7717/peerj.14105
Weinert, Michael, Moritz Mathis, Ingrid Kröncke, Thomas Pohlmann, and Henning Reiss. “Climate change effects on marine protected areas: Projected decline of benthic species in the North Sea”. Marine Environmental Research, vol. 163 (2020). DOI: https://doi.org/10.1016/j.marenvres.2020.105230
Articles similars
- David Casacuberta, Les relacions entre política i art en xarxa: descobriu-hi les 9 diferències , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Rosa Berbel, Cos fantasmal, naturalesa ferida: potències utòpiques en les Siluetas d’Ana Mendieta , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Amy Alexander, Programació amb finalitats artístiques o software art , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Daniel Barba Rodríguez, La digitalització de l’espai escenogràfic en la Fura dels Baus. Del carrer a l’espectacle digital , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Laura Benítez Valero, Erich Berger, Primera reacció , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Rosa Barba, Inventari d’espais cinematogràfics. Una biblioteca fictícia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Esther Pizarro Juanas, Ecologies de la saturació. Recerca artística: Space Debris :: Constel·lacions de deixalles , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Marietta Radomska, Mayra Citlalli Rojo Gómez, Margherita Pevere, Terike Haapoja, Non/Living Queerings, desfent certeses i trenant vulnerabilitats: una reflexió col·lectiva , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Dieter Mersch, Art, coneixement i reflexivitat , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Gerfried Stocker, Evolució de la història de l'art electrònic en el context del centre Ars Electronica , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.