Ecologies de la saturació. Recerca artística: Space Debris :: Constel·lacions de deixalles

El llançament de l’Sputnik el 1957, el primer satèl·lit de la humanitat, va inaugurar una nova era en la conquesta de l’espai exterior; però també va marcar l’inici d’un nou tipus de contaminació invisible als nostres ulls: la contaminació espacial. Des de llavors, el nostre planeta s’ha envoltat de nombrosos satèl·lits encarregats d’estudiar el nostre clima, predir catàstrofes, ajudar-nos a respondre a preguntes científiques importants per a l’evolució humana i mantenir-nos contínuament connectats i vigilats. La vida útil d’aquests satèl·lits es veu amenaçada per la saturació d’objectes que envolten la Terra. Les topades accidentals entre objectes que orbiten l’espai exterior poden produir núvols de deixalles que es desplacen a gran velocitat, amb el consegüent risc de col·lisió per a futures missions espacials. Com més gran és la connectivitat planetària, més augmenta la contaminació espacial. Aquest escenari de saturació ens connecta amb premisses conceptuals, com l’ambient artificial, l’ecologia sense naturalesa o l’hiperobjecte; punts d’ancoratge de diversos autors relacionats amb l’Antropocè, que s’examinaran en aquest text i que serviran de pilar teòric per a la proposta artística que presentem.

La recerca artística titulada Space Debris :: Constel·lacions de deixalles analitza i posa de manifest l’enorme massa d’escombraries espacials que gira al voltant de la Terra en les quatre òrbites principals. A partir de dades extretes de fonts científiques, identifica les principals onze potències responsables de l’acumulació exponencial de deixalles espacials, classifica i categoritza les dades, i visibilitza com es distribueix tota aquesta constel·lació de deixalles espacials al cosmos mitjançant una instal·lació escultòrica immersiva i interactiva.