Ecologies de la saturació. Recerca artística: Space Debris :: Constel·lacions de deixalles

Main Article Content

Esther Pizarro Juanas

El llançament de l’Sputnik el 1957, el primer satèl·lit de la humanitat, va inaugurar una nova era en la conquesta de l’espai exterior; però també va marcar l’inici d’un nou tipus de contaminació invisible als nostres ulls: la contaminació espacial. Des de llavors, el nostre planeta s’ha envoltat de nombrosos satèl·lits encarregats d’estudiar el nostre clima, predir catàstrofes, ajudar-nos a respondre a preguntes científiques importants per a l’evolució humana i mantenir-nos contínuament connectats i vigilats. La vida útil d’aquests satèl·lits es veu amenaçada per la saturació d’objectes que envolten la Terra. Les topades accidentals entre objectes que orbiten l’espai exterior poden produir núvols de deixalles que es desplacen a gran velocitat, amb el consegüent risc de col·lisió per a futures missions espacials. Com més gran és la connectivitat planetària, més augmenta la contaminació espacial. Aquest escenari de saturació ens connecta amb premisses conceptuals, com l’ambient artificial, l’ecologia sense naturalesa o l’hiperobjecte; punts d’ancoratge de diversos autors relacionats amb l’Antropocè, que s’examinaran en aquest text i que serviran de pilar teòric per a la proposta artística que presentem.


La recerca artística titulada Space Debris :: Constel·lacions de deixalles analitza i posa de manifest l’enorme massa d’escombraries espacials que gira al voltant de la Terra en les quatre òrbites principals. A partir de dades extretes de fonts científiques, identifica les principals onze potències responsables de l’acumulació exponencial de deixalles espacials, classifica i categoritza les dades, i visibilitza com es distribueix tota aquesta constel·lació de deixalles espacials al cosmos mitjançant una instal·lació escultòrica immersiva i interactiva.

Paraules clau
contaminació espacial, art mediambiental, visualització de dades, connectivitat, art-ciència-tecnologia

Article Details

Com citar
Pizarro Juanas, Esther. “Ecologies de la saturació. Recerca artística: Space Debris :: Constel·lacions de deixalles”. Artnodes, no. 31, pp. 1-10, doi:10.7238/artnodes.v0i31.402822.
Biografia de l'autor/a

Esther Pizarro Juanas, Universidad Europea de Madrid

Artista visual, investigadora i catedràtica de la Universitat Europea, té reconeguts quatre sexennis de recerca per l’ANECA. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, la seva formació es completa gràcies a diferents beques, entre les quals destaquen: Beca de la Fundació Pollock-Krasner de Nova York, Beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, Beca del Col·legi d’Espanya a París i Beca de la Comissió Fullbright. El seu treball artístic es troba entre l’obra personal, la instal·lació i l’art públic. Els seus últims projectes exploren la complexitat de la societat contemporània: la mobilitat, la connexió entre ciutats (físiques i digitals), els sistemes urbans policèntrics, la visualització de dades, el canvi climàtic o les emergències mediambientals són alguns dels temes que ha tractat. Té una àmplia experiència investigadora, amb més de 40 publicacions, 50 conferències, 25 projectes de recerca competitius, 30 contractes de recerca no competitius, 6 estades en centres de recerca, 45 exposicions individuals i 180 exposicions col·lectives. La seva experiència professional queda acreditada amb més de 17 contractes de produccions artístiques, 15 intervencions en espais públics, 20 jurats, 17 beques pre i postdoctorals i 30 premis artístics.

Referències

Mazini, Ezio. Artefactos. Hacia una nueva ecología del ambiente artificial. Madrid: Celeste Ediciones, 1990.

Morton, Timothy. Hyperobjects. Philosophy and Ecology after the End of the World. Mineápolis, Estados Unidos: University of Minnesota Press, 2013.

Morton, Timothy. Dark Ecology. For a Logic of Future Coexistence. Nueva York: Columbia University Press, 2016. DOI: https://doi.org/10.7312/mort17752

Swyngedouw, Erik. «¡La naturaleza no existe! La sostenibilidad como síntoma de una planificación despolitizada». Urban, no. 01 (2011, mayo): 41-66. http://polired.upm.es/index.php/urban/article/view/410

Stansbery, Gene. NASA’s Orbital Debris Program Office. NASA (2021). Página web. [Fecha de consulta: 24 octubre 2021. https://www.nasa.gov/sites/default/files/files/OrbitalDebrisProgramOffice.pdf

Thompson, Roger. «A Space Debris Primer». Crosslink. The Aeroespacial Corporation magazine of advances in aerospace technology. Understanding Space Debris, vol. 16, no. 1 (Fall 2015): 4-7. https://aerospace.org/sites/default/files/2019-04/Crosslink%20Fall%202015%20V16N1%20.pdf

Torre, Blanca de la. «A modo de complejo Paisaje de Datos». En: Promoción del arte. [MAFD] :: Mapping Active Fire Data. Esther Pizarro (2018): 14-19. Tabacalera La Fragua, Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte, 2018. https://www.promociondelarte.com/filedb/2018/6pn1_Peri%C3%B3dico%20MAFD%20web.pdf

Trischler, Helmuth. «El Antropoceno, ¿un concepto geológico o cultural, o ambos?». Desacatos, no. 54 (mayo-agosto 2017): 40-57. DOI: https://doi.org/10.29340/54.1739

Documentación del proyecto

Video documental “Esther Pizarro Studio :: Space Debris :: Waste Constellations”: https://www.youtube.com/watch?v=n8Wi8Oal0JU

Video institucional “Exposición en Las Cigarreras. Space Debris:: Constelaciones de desechos de Esther Pizarro”: https://www.youtube.com/watch?v=jRpyMC1r_74

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.