Ecologies de la saturació. Recerca artística: Space Debris :: Constel·lacions de deixalles
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El llançament de l’Sputnik el 1957, el primer satèl·lit de la humanitat, va inaugurar una nova era en la conquesta de l’espai exterior; però també va marcar l’inici d’un nou tipus de contaminació invisible als nostres ulls: la contaminació espacial. Des de llavors, el nostre planeta s’ha envoltat de nombrosos satèl·lits encarregats d’estudiar el nostre clima, predir catàstrofes, ajudar-nos a respondre a preguntes científiques importants per a l’evolució humana i mantenir-nos contínuament connectats i vigilats. La vida útil d’aquests satèl·lits es veu amenaçada per la saturació d’objectes que envolten la Terra. Les topades accidentals entre objectes que orbiten l’espai exterior poden produir núvols de deixalles que es desplacen a gran velocitat, amb el consegüent risc de col·lisió per a futures missions espacials. Com més gran és la connectivitat planetària, més augmenta la contaminació espacial. Aquest escenari de saturació ens connecta amb premisses conceptuals, com l’ambient artificial, l’ecologia sense naturalesa o l’hiperobjecte; punts d’ancoratge de diversos autors relacionats amb l’Antropocè, que s’examinaran en aquest text i que serviran de pilar teòric per a la proposta artística que presentem.
La recerca artística titulada Space Debris :: Constel·lacions de deixalles analitza i posa de manifest l’enorme massa d’escombraries espacials que gira al voltant de la Terra en les quatre òrbites principals. A partir de dades extretes de fonts científiques, identifica les principals onze potències responsables de l’acumulació exponencial de deixalles espacials, classifica i categoritza les dades, i visibilitza com es distribueix tota aquesta constel·lació de deixalles espacials al cosmos mitjançant una instal·lació escultòrica immersiva i interactiva.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Esther Pizarro Juanas, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Esther Pizarro Juanas, Universidad Europea de Madrid
Artista visual, investigadora i catedràtica de la Universitat Europea, té reconeguts quatre sexennis de recerca per l’ANECA. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, la seva formació es completa gràcies a diferents beques, entre les quals destaquen: Beca de la Fundació Pollock-Krasner de Nova York, Beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, Beca del Col·legi d’Espanya a París i Beca de la Comissió Fullbright. El seu treball artístic es troba entre l’obra personal, la instal·lació i l’art públic. Els seus últims projectes exploren la complexitat de la societat contemporània: la mobilitat, la connexió entre ciutats (físiques i digitals), els sistemes urbans policèntrics, la visualització de dades, el canvi climàtic o les emergències mediambientals són alguns dels temes que ha tractat. Té una àmplia experiència investigadora, amb més de 40 publicacions, 50 conferències, 25 projectes de recerca competitius, 30 contractes de recerca no competitius, 6 estades en centres de recerca, 45 exposicions individuals i 180 exposicions col·lectives. La seva experiència professional queda acreditada amb més de 17 contractes de produccions artístiques, 15 intervencions en espais públics, 20 jurats, 17 beques pre i postdoctorals i 30 premis artístics.
Mazini, Ezio. Artefactos. Hacia una nueva ecología del ambiente artificial. Madrid: Celeste Ediciones, 1990.
Morton, Timothy. Hyperobjects. Philosophy and Ecology after the End of the World. Mineápolis, Estados Unidos: University of Minnesota Press, 2013.
Morton, Timothy. Dark Ecology. For a Logic of Future Coexistence. Nueva York: Columbia University Press, 2016. DOI: https://doi.org/10.7312/mort17752
Swyngedouw, Erik. «¡La naturaleza no existe! La sostenibilidad como síntoma de una planificación despolitizada». Urban, no. 01 (2011, mayo): 41-66. http://polired.upm.es/index.php/urban/article/view/410
Stansbery, Gene. NASA’s Orbital Debris Program Office. NASA (2021). Página web. [Fecha de consulta: 24 octubre 2021. https://www.nasa.gov/sites/default/files/files/OrbitalDebrisProgramOffice.pdf
Thompson, Roger. «A Space Debris Primer». Crosslink. The Aeroespacial Corporation magazine of advances in aerospace technology. Understanding Space Debris, vol. 16, no. 1 (Fall 2015): 4-7. https://aerospace.org/sites/default/files/2019-04/Crosslink%20Fall%202015%20V16N1%20.pdf
Torre, Blanca de la. «A modo de complejo Paisaje de Datos». En: Promoción del arte. [MAFD] :: Mapping Active Fire Data. Esther Pizarro (2018): 14-19. Tabacalera La Fragua, Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte, 2018. https://www.promociondelarte.com/filedb/2018/6pn1_Peri%C3%B3dico%20MAFD%20web.pdf
Trischler, Helmuth. «El Antropoceno, ¿un concepto geológico o cultural, o ambos?». Desacatos, no. 54 (mayo-agosto 2017): 40-57. DOI: https://doi.org/10.29340/54.1739
Documentación del proyecto
Video documental “Esther Pizarro Studio :: Space Debris :: Waste Constellations”: https://www.youtube.com/watch?v=n8Wi8Oal0JU
Video institucional “Exposición en Las Cigarreras. Space Debris:: Constelaciones de desechos de Esther Pizarro”: https://www.youtube.com/watch?v=jRpyMC1r_74
Articles similars
- Marloes de Valk, Reciclant antigues estratègies i recursos. What Remains, un projecte artístic que tracta sobre les campanyes de desinformació (re)utilitzant estratègies per retardar la regulació industrial , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Boris Groys, Sobre el que és nou , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Ada Xiaoyu Hao, Fer «visible» el tacte mitjançant la unió de la fantasia amb l’esteticista virtual a The Best Facial Clinic: l’índex de fallides tècniques en la telesinestèsia en època de pandèmia mundial , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Amalia Foka, Forging Emotions: un experiment d’aprenentatge profund sobre les emocions i l’art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Andres E Burbano, Eduardo Mazuera, Zachary B.S. Meyer, Esteban Garcia Bravo, Ciudad Antigua: de la teledetecció a l’experiència virtual interactiva d’un assentament prehispànic a Colòmbia , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- José Antonio Motilla, Anàlisi del camp de l'art des de les humanitats digitals, una proposta teoricometodològica (1970-2017) , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places, Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Rama Carl Hoetzlein, Cultures de coneixement en el New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- David Casacuberta, Les relacions entre política i art en xarxa: descobriu-hi les 9 diferències , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
<< < 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.