El cos humà des d’una perspectiva biotecnològica en contextos artístics: espai actiu d’experimentació en constant transformació

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Rafael Ortiz Martinez de Carnero
Arquitecte i artista. Director creatiu i fundador d’O+R Studio

Durant les últimes tres dècades, l’auge de noves conceptualitzacions entorn del cos humà en relació amb la tecnologia i les màquines ha portat al desenvolupament de noves pràctiques artístiques en paral·lel amb els avanços tecnològics en els camps de la biologia, la medicina i la informàtica.


Aquest article examina el cos humà en contextos artístics en els quals la biotecnologia exerceix un paper rellevant en la generació de noves conceptualitzacions entorn del tema del cos humà. Per tant, recontextualizado en les esferes social i cultural, i en termes tècnics, el cos es redissenyarà, renovarà o augmentarà mitjançant l’ús d’avanços tecnològics que van des de la cirurgia plàstica fins a la pròtesi robòtica.


El cos humà és el nostre vehicle d’interacció directa amb el medi ambient. La seva modificació, alteració o expansió implica una redefinició dels límits existents entre la nostra corporalitat i el propi entorn. No només en el sentit físic, sinó també en el metafísic i social. Així doncs, els artistes i estratègies que es presenten difuminen aquests límits i estableixen noves relacions a través del cos com a entitat física i social. En la cerca de nous límits molt més enllà de les limitacions socioculturals i naturals, aconseguiran nous estatus socials, perceptius i conceptuals, sobrepassant les pràctiques estètiques, centrant-se en la generació de debats polítics i socials.

Paraules clau
art, cos, cirurgia plàstica, activisme, pròtesi, robòtica

Article Details

Com citar
Ortiz Martinez de Carnero, Rafael. “El cos humà des d’una perspectiva biotecnològica en contextos artístics: espai actiu d’experimentació en constant transformació”. Artnodes, no. 32, pp. 1-8, doi:10.7238/artnodes.v0i32.410379.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Rafael Ortiz Martinez de Carnero, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Rafael Ortiz Martinez de Carnero, Arquitecte i artista. Director creatiu i fundador d’O+R Studio

Arquitecte (2007) i director d’O+R Studio, amb seu a Shanghai i Sevilla des del 2013. Ha treballat com a arquitecte al Vito Acconci Studio a Nova York i com a director de projectes a AS. Architecture-Studio a Shanghai. Té un màster en Arquitectura del Pratt Institute de Nova York (2009) i un doctorat internacional de la Universitat de Sevilla (2017) La seva recerca se centra en l’estudi d’estratègies de disseny en la intersecció entre la naturalesa i la tecnologia, i l’impacte que produeixen en la societat, el paisatge i el territori, des d’un enfocament interdisciplinari que abasta l’art, l’arquitectura i el disseny urbà.

Ha celebrat exposicions individuals i col·lectives a Sevilla (2023, 2021, 2018, 2007, 2006), Termoli (2023), Gimpo (2023), Cadis (2018), Shanghai (2013, 2012), Toledo (2011) i Nova York (2009). Paral·lelament a l’activitat del seu estudi, ha sigut líder de programes i professor de la Universitat de Derby (Regne Unit) a la Xina i professor del Raffles Design Institut (Singapur) a la Xina, de la Universitat de New Haven (Estats Units) i de la Universitat de Sevilla, a Espanya. També va ser ponent a l’Institut per a l’Estudi d’Exposicions Internacionals (2022), a la Universitat de les Arts de Kyoto (2022), a l’Institut Universitari de Lisboa (2021), a la Universitat de Sevilla (2020, 2017), a la Universitat Leibniz d’Hannover (2020), a la Fira d’Arquitectes de Shanghai (2014) i a la Universitat del Sud-est (2013).

Referències

Andrieu, Bernard. “Embodying the Chimera: Biotechnology and Subjectivity”. In: Eduardo Kac (ed.). Signs of Life: Bio Art and Beyond, (2007): 57-68. Cambridge: The MIT Press.

Armstrong, Rachel. “What is Sci-Fi Aesthetics?”. In: Rachel Armstrong (ed.). Art & Design Magazine: Sci-Fi Aesthetics, (1998): 2-5. London: Academy Editions Ltd.

Barber, Tiffany E. “Cyborg Grammar? Reading Wangechi Mutu´s Non je ne regrette rien through Kindred”. In: Reynaldo Anderson and Charles E. Jones (eds.). Afrofuturism 2.0: The Rise of Astro-Blackness, (2016): 3-26. Lanham: Lexington Books.

Cartwright, Lisa and Brian Goldfarb. “On the Subject of Neural and Sensory Prostheses.” In: Marquard Smith and Joanne Morra (eds.). The Prosthetic Impulse: From a Posthuman Present to a Biocultural Future, (2006): 125-54. Cambridge: The MIT Press.

Clynes, Manfred and Nathan S. Kline. “Cyborgs and Space”. Astronautics, (1960, September): 26-27, 74-76.

Deitch, Jeffrey. “Post Human, 1992”. In: Dan Byrne-Smith (ed.). Science Fiction. Whitechapel: Documents of Contemporary Art, (2020): 167-74. Cambridge: The MIT Press.

Ferrando, Francesca. “A Feminist Genealogy of Posthuman Aesthetics in the Visual Arts”. In: Dan Byrne-Smith (ed.). Science Fiction. Whitechapel: Documents of Contemporary Art, (2020): 180-82. Cambridge: The MIT Press. DOI: https://doi.org/10.1057/palcomms.2016.11

Goodall, Jane. “The Will to Evolve.” In: Marquad Smith (ed.). Stelarc: The Monograph, (2005): 1-32. Cambridge: The MIT Press.

Haraway, Donna. A Cyborg Manifesto, 1985. In: Jeffrey Katsner (ed.). Nature. Whitechapel: Documents of Contemporary Art, (2012): 124-29. Cambridge: The MIT Press.

Hayles, N. Katherine. How We Became Posthuman: Virtual Bodies in Cybernetics, Literature, and Informatics. Chicago: University of Chicago Press, 1999. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226321394.001.0001

Lemoine-Luccioni, Eugenie. La Robe. Essai psychanalytique sur le vêtement. Paris: Seuil, 1983, 95.

McQueen, Alexander. Alexander McQueen: Savage Beauty. In: Andrew Bolton (ed.). (2011): 211. New York: The Metropolitan Museum of Modern Art. New Haven: Yale University Press.

Moulin, Anne Marie. “El Cuerpo frente a la Medicina.” In: Jean-Jacques Courtine, et al. (eds.). Historia del Cuerpo. Volumen 3: Las Mutaciones de la Mirada. El Siglo XX, (2006): 29-88. Madrid: Taurus.

Orlan. “Manifesto of Carnal Art”. Orlan, (n.d.). [Accessed: 5 May 2016]. https://www.orlan.eu/texts/

Pelbart, Peter Pál. “Life and Death in the Context of Biopolitical Domination, 2014.” In: Dan Byrne-Smith (ed.). Health. Whitechapel: Documents of Contemporary Art, (2020): 192-99. Cambridge: The MIT Press.

Smith, Marquard. “The Vulnerable Articulate: James Gillingham, Aimee Mullins, and Matthew Barney.” In: Marquard Smith and Joanne Morra (eds.). The Prosthetic Impulse: From a Posthuman Present to a Biocultural Future, (2006): 43-72. Cambridge: The MIT Press.

Smith, Marquard, and Joanne Morra. “Introduction.” In: Marquard Smith and Joanne Morra (eds.). The Prosthetic Impulse: From a Posthuman Present to a Biocultural Future, (2006): 1-14. Cambridge: The MIT Press.

Soláns, Piedad. Arte Hoy - Accionismo Vienés, Fourth Cover. San Sebastián: Nerea, 2000.

Stelarc, and Marquard Smith. “Animating Bodies, Mobilizing Technologies: Stelarc in conversation.” In: Marquard Smith (ed.). Stelarc: The Monograph, (2005): 215-46. Cambridge: The MIT Press.

Stelarc. “Parasite Visions: Alternate, intimate and involuntary experiences.” In: Rachel Armstrong (ed.). Art & Design Magazine: Sci-Fi Aesthetics, (1998): 66-69. London: Academy Editions Ltd.

subRosa. “Common Knowledge and Political Love.” In: Beatriz Da Costa and Kavita Philip (eds.). Tactical Biopolitics: Art, Activism, and Technoscience, (2008); 221-42. Cambridge: The MIT Press. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/7494.003.0023

Articles similars

<< < 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.