Aconseguir la sostenibilitat cultural mitjançant la conservació del videoart: plataformes de lliure distribució
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El videoart s’ha guanyat un espai dins del patrimoni cultural des de principis dels anys setanta, especialment com a mitjà per a les pràctiques activistes, i ara constitueix un dels gèneres artístics més recopilats i exposats als museus. L’ús del videoart com a mitjà per a la protesta social i la reflexió continua produint obres d’art rellevants en el present que constitueixen una part de la nostra memòria col·lectiva, i que s’han de preservar per al futur, ja que actuen com un valuós mitjà d’expressió per als col·lectius marginals i formes de vida alternatives. Referent a això, la conservació del patrimoni cultural forma part del que s’ha anomenat sostenibilitat cultural, una part essencial del desenvolupament sostenible que es refereix a la necessitat de garantir l’accés de les generacions futures a les pràctiques artístiques passades i actuals.
La recerca següent reflecteix el que significa la sostenibilitat cultural per a les institucions culturals i els museus, i com la seva disponibilitat és fonamental per a la conservació de les obres d’art en vídeo, amenaçades per l’obsolescència tecnològica. Específicament, s’examina el vídeo de canal únic des de la perspectiva d’un conservador d’art, i s’estudien algunes consideracions ètiques respecte a la seva obsolescència i reproductibilitat. Posteriorment, partint de la idea que la proliferació equival a conservació, es presenten algunes iniciatives institucionals que fan servir internet com a entorn per a la distribució de videoart a tot el món, i s’analitza el tema dels drets d’autor, considerant-los des de la perspectiva d’una distribució lliure i un ús just d’aquests drets.
Quin futur espera al videoart? Com podem garantir un desenvolupament cultural sostenible? I és possible que els museus trobin un equilibri entre els interessos privats i públics? Aquest article reflexiona sobre aquestes preguntes i intenta proporcionar algunes respostes basades en la idea de conservació a través de l’accés lliure.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Paula Fernández Valdés, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Paula Fernández Valdés, Universitat Politècnica de València
Graduada en Conservación y Restauración del Patrimonio Cultural por la Universidad Complutense de Madrid y máster en Conservación y Restauración de Bienes Culturales por la Universidad Politécnica de Valencia. En la actualidad realiza el doctorado en Arte: Producción e Investigación, con el contrato predoctoral para la formación de personal investigador (FPI-UPV) en la misma universidad, lo que compagina con estudios del grado de Derecho en la UNED. Su trabajo se centra en la intersección entre arte y ciencia, en el que desarrolla nuevas estrategias de preservación para obras de New Media Art. Forma parte del proyecto MICIU de I+D+i EShID, dirigido por el grupo de investigación Visu@ls. Cultura visual y políticas de identidad (UCLM).
Ahmed, Zainab Abdulhusain, Fatema Qaed and Nehal Almurbati. “Enhancing Museums’ Sustainability Through Digitalization”. In: 2020 Second International Sustainability and Resilience Conference: Technology and Innovation in Building Designs (51154). (Sakheer, Bahrain: IEEE, 2020), 1-4. DOI: https://doi.org/10.1109/IEEECONF51154.2020.9319977
Danto, Arthur C. Más allá de la Caja Brillo. Ediciones Akal, 2003.
Depocas, Alain, Jon Ippolito and Caitlin Jones (eds.). Permanence Through Change: The Variable Media Approach. (New York: Guggenheim Museum Publications, 2003). https://digitalcommons.library.umaine.edu/fac_monographs/213
Elwes, Catherine. Video Art, A Guided Tour. London: Bloomsbury, 2004.
Fifer, Sally Jo and Doug Hall. Illuminating Video: An Essential Guide to Video Art. New York: Aperture: Bay Area Video Coalition, 1990.
Goldsmith, Kenneth. Duchamp Is My Lawyer: The Polemics, Pragmatics, and Poetics of UbuWeb. New York: Columbia University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.7312/gold18694
Graham, Brian. “Heritage as Knowledge: Capital or Culture?”. Urban Studies, vol. 39, no. 5/6 (2002): 1003-17. DOI: https://doi.org/10.1080/00420980220128426
Hölling, Hanna B. “Post-Preservation: Paik’s Virtual Archive, Potentially”. NJP Reader #11 VIDEO DIGITAL COMMONS. (Yongin: Nam June Paik Art Center, 2022).
Kimmelman, Michael. “Forensics Helps Widen Architecture’s Mission”. The New York Times (2018, April). https://www.nytimes.com/2018/04/06/arts/design/forensic-architecture-human-rights.html
Lovejoy, Margot. Postmodern Currents: Art and Artists in the Age of Electronic Media. Michigan: UMI Research Press, 1989. http://archive.org/details/rgot00marg
Macrì, Emanuela and Concetta Lucia Cristofaro. “The Digitalisation of Cultural Heritage for Sustainable Development: The Impact of Europeana”. In: Management, Participation and Entrepreneurship in the Cultural and Creative Sector. (Cham: Springer International Publishing, 2020), 373-400. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-46796-8
Meigh-Andrews, Chris. A History of Video Art: The Development of Form and Function. London: Bloomsbury Academic, 2006. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350284777
Miller, Nancy, Peter Moore and Nam June Paik. The Color of Time: Video Sculpture by Nam June Paik. Waltham, MA: Brandeis University, 1984.
Panea, José Luis and Ana Martínez-Collado. Secuencias de la experiencia, estadios de lo visible: aproximaciones al videoarte español (Sequences of Experience, Stages of the Visible: Approaches to Spanish Video Art). Madrid, Cuenca: Brumaria & Universidad de Castilla-La Mancha, 2017.
Pasikowska-Schnass, Magdalena. “Cultural Heritage in EU Policies”. European Parliamentary Research Service PE 621.876. European Parliament, 2018.
Pop, Izabela, Anca Borza, Anuța Buiga, Diana Ighian and Rita Toader. “Achieving Cultural Sustainability in Museums: A Step Toward Sustainable Development”. Sustainability, vol. 11, no, 4 (2019): 970-92. DOI: https://doi.org/10.3390/su11040970
Purday, Jonathan. “Europeana: Digital Access to Europe’s Cultural Heritage”. Alexandria: The Journal of National and International Library and Information Issues, vol. 23, no. 2 (2012): 1-13. DOI: https://doi.org/10.7227/ALX.23.2.2
Rinehart, Richard and Jon Ippolito. Re-collection: Art, New Media, and Social Memory. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2014. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/7975.001.0001
Secretary-General, UN and World Commission on Environment and Development. “Report of the World Commission on Environment and Development ”. UN (1987, August). https://digitallibrary.un.org/record/139811
Serexhe, Bernard. “Preservation or reincarnation? At the crossroads of ethical values”. In: II Congreso Internacional Estéticas Híbridas de la Imagen en Movimiento: Identidad y Patrimonio, (2021): 1-16. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València. DOI: https://doi.org/10.4995/EShID2021.2021.14015
Sturken, Marita. “La Elaboración de Una Historia, Paradojas En La Evolución Del Vídeo” (The Making of a Story, Paradoxes in Video Evolution). El Paseante, no. 12 (1989): 67-78.
Stylianou-Lambert, Theopisti, Nikolaos Boukas and Marina Christodoulou-Yerali. “Museums and Cultural Sustainability: Stakeholders, Forces, and Cultural Policies”. International Journal of Cultural Policy, vol. 20, no. 5 (2014): 566-87. DOI: https://doi.org/10.1080/10286632.2013.874420
Wander, Maggie. “The Karrabing Film Collective: Talking Back to Ethnographic Media and Mineral Extraction in Australia”. Media Fields Journal, no. 15 (2020). https://www.academia.edu/42905487/The_Karrabing_Film_Collective_Talking_Back_to_Ethnographic_Media_and_Mineral_Extraction_in_Australia
Zippay, Lori. “The Digital Mystique: Video Art, Aura and Access”. In: Ursula Frohne, Mona Schieren and Jean-François Guiton (eds.). »Present Continuous Past(s)«: Media Art. Strategies of Presentation, Mediation and Dissemination (Vienna: Springer, 2005), 190-95. DOI: https://doi.org/10.1007/3-211-38033-7_16.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
Articles similars
- Mika Elo, La síndrome de la investigació artística , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Mauricio Vásquez Arias, Fantasmàtica i mèdiums en el taller dels Rodríguez. Aproximacions a la pervivència de gestos tècnics en dispositius culturals de l’artesanat colombià , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- María Teresa Vilariño Picos, Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Alessandro Manetti, Pablo Lara-Navarra, Jordi Sánchez-Navarro, Possibilitats de futurecasting: disseny d’un mapa digital de tendències , Artnodes: Núm. 30
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Slavko Kacunko, Els bacteris com a nexe arqueològic per a una forma integradora d'investigació sanitària i del patrimon , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Sofía Marín-Cepeda, El patrimoni cultural i artístic, els vincles i les comunitats patrimonials en xarxa. Indicadors d’alt impacte per mitja de les TIC , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Jordi Planella, Corpografies: donar la paraula al cos , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Berta Subirats Ribas, Imaginar amb Tosquelles , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Mike Stubbs, El món no és més que una ceba grossa (en forma d'arxiu) , Artnodes: Núm. 10: (Novembre 2010). NODE 10. Arxius (coord.: Rosina Gómez-Baeza, Pau Alsina)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.