Aconseguir la sostenibilitat cultural mitjançant la conservació del videoart: plataformes de lliure distribució

El videoart s’ha guanyat un espai dins del patrimoni cultural des de principis dels anys setanta, especialment com a mitjà per a les pràctiques activistes, i ara constitueix un dels gèneres artístics més recopilats i exposats als museus. L’ús del videoart com a mitjà per a la protesta social i la reflexió continua produint obres d’art rellevants en el present que constitueixen una part de la nostra memòria col·lectiva, i que s’han de preservar per al futur, ja que actuen com un valuós mitjà d’expressió per als col·lectius marginals i formes de vida alternatives. Referent a això, la conservació del patrimoni cultural forma part del que s’ha anomenat sostenibilitat cultural, una part essencial del desenvolupament sostenible que es refereix a la necessitat de garantir l’accés de les generacions futures a les pràctiques artístiques passades i actuals.

La recerca següent reflecteix el que significa la sostenibilitat cultural per a les institucions culturals i els museus, i com la seva disponibilitat és fonamental per a la conservació de les obres d’art en vídeo, amenaçades per l’obsolescència tecnològica. Específicament, s’examina el vídeo de canal únic des de la perspectiva d’un conservador d’art, i s’estudien algunes consideracions ètiques respecte a la seva obsolescència i reproductibilitat. Posteriorment, partint de la idea que la proliferació equival a conservació, es presenten algunes iniciatives institucionals que fan servir internet com a entorn per a la distribució de videoart a tot el món, i s’analitza el tema dels drets d’autor, considerant-los des de la perspectiva d’una distribució lliure i un ús just d’aquests drets.

Quin futur espera al videoart? Com podem garantir un desenvolupament cultural sostenible? I és possible que els museus trobin un equilibri entre els interessos privats i públics? Aquest article reflexiona sobre aquestes preguntes i intenta proporcionar algunes respostes basades en la idea de conservació a través de l’accés lliure.