Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’assaig planteja comprendre els museus com a agents amb capacitat d’impulsar estratègies de comunicació participativa que permetin la interacció amb les comunitats, amb la finalitat de que participin en la construcció dels relats que les institucions museístiques hi fan. Partim d’una clara premissa: actualment, els museus amb vocació social s’enfronten a una crisi de participació i de relat. Per enfrontar aquestes crisis, és urgent discutir sobre la participació i les formes d’accés i inclusió de les comunitats als museus, d’una banda, i al voltant dels imaginaris narratius que aquestes institucions proposen en els seus discursos, de l’altra. En un primer moment, es presenten les nocions de comunicació i comunitat de pràctica, que entenem com a bàsiques per a la inclusió dels imaginaris col·lectius al relat cultural que proposen els museus. En un segon moment, es planteja la comunicació participativa com a proposta teòrica-metodològica que fa possible la vinculació entre relats i memòries col·lectives. Per il·lustrar empíricament la proposta, recuperem algunes conclusions del procés de comunicació participativa impulsat pel Museu Marítim de Mallorca durant el 2018 i el 2019. L’assaig tanca amb algunes conclusions de la investigació empírica referida i amb una discussió oberta que pretén seguir alimentant el debat al voltant a la relació entre museus, memòria i relat.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Catalina Gaya, Marta Rizo García, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Catalina Morla Gayà Morlà, Universitat Autònoma de Barcelona
Doctora en Comunicació i professora Lectora Serra Húnter del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB). És professora de Polítiques Culturals en temps de capitalisme global, el màster del Departament i d’Escriptura Periodística, en el grau. Fins a 2020, va ser consultora de la UOC en el màster de Noves Narratives i professora de Mirada i Mètode en el màster de Periodisme Literari de la UAB. Ha dirigit l’Estudi sobre les percepcions entorn de les violacions masclistes i la igualtat entre els joves de 14 a 18 anys de les Illes Balears; Dona’m la Mar, projecte del Museu Marítim de Barcelona al voltant de com incorporar a les dones en les seves narratives, i La remor de la memòria, projecte participatiu comunitari del Museu Marítim de Mallorca. Dona’m la mar va guanyar el premi al millor projecte atorgat per l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Té més de 20 anys d’experiència com a periodista en diferents països, entre ells Mèxic, on va treballar per a la revista Cambio, dirigida per Gabriel García Márquez. «Ve, vive y cuéntalo» –un ensenyament i un regal del premi Nobel– ha marcat tota la seva carrera com a investigadora de discursos no hegemònics. És autora, entre altres, de El mar es tu espejo (2017, Llibres del KO) i de Ulisses és nom de dona. Un relat no oficial del mar (MMB-Diputació de Barcelona, 2021).
Marta Rizo García, Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic i Universitat Autònoma de Barcelona
Llicenciada, Màster i Doctora en Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Del 2001 al 2002 va ser investigadora del Laboratori de Comunicació Complexa (LabComplex) a la Universitat Iberoamericana de Mèxic. Des de 2003 és professora titular de l’Acadèmia de Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic, i des de 2020 és professora col·laboradora del Mestratge en Innovació Comunicativa per a les Organitzacions de la Universitat Autònoma de Sant Lluís Potosí (Mèxic) i del Grau de Comunicació i el màster en Periodisme i Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (Espanya). A partir de febrer de 2022 és Professora Lectora al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona. De 2008 a 2020 va coordinar el Grup de Recerca Comunicació Intersubjetiva de l’Associació Mexicana d’Investigadors de la Comunicació, i des de 2018 és vicecoordinadora del Grup de Treball Teoria i metodologia de la recerca en comunicació de l’Associació Llatinoamericana d’Investigadors de la Comunicació. És autora de 19 llibres, més de 100 articles acadèmics, i més de 60 capítols de llibre. Ha estat ponent i conferenciant en quasi 200 esdeveniments a Mèxic, Espanya, Portugal, Alemanya, França, Cuba, Panamà, Perú, Argentina, Bolívia, Uruguai, Brasil, Costa Rica i Colòmbia, entre altres països. És membre del Sistema Nacional d’Investigadors (Nivell II) del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (Mèxic). Integra el Comitè Editorial de més de 20 revistes acadèmiques de Mèxic, Brasil, Xile, Argentina i Espanya, entre altres països.
Aguado, Juan. M. Comunicación y cognición: bases epistemológicas de la complejidad. Sevilla: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2003.
Barrio Fernández, Teresa. El museo como inspirador de valores y armonizador social en tiempos difíciles. Tesis de doctorado. Navarra: Universidad de Navarra, 2017.
Bishop, Claire. Artificial Hells. Participatory Art and the Politics of Spectatorship. Londres y and Nueva York: Verso, 2012.
Bruner, Jerome. La educación, puerta de la cultura, Madrid: Visor, 1997.
Bruner, Jerome. La fábrica de historias. Derechos, literatura, vida. México: Fondo de Cultura Económica, 2003.
Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Carta de Roma 2020. El dret a participar lliurement i plenament a la vida cultural és vital per a les nostres ciutats i comunitats. Roma Capitale y la Comisión de Cultura de CGLU, 2020.
Croizet, Florencia. «Museos inteligentes para superar la crisis: ICOM Voices». ICOM (2021). https://icom.museum/es/news/museos-inteligentes-para-enfrentar-la-crisis/.
Domínguez García, A. La dimensión social de las comunidades marítimas del presente: un análisis a partir de las prácticas cotidianas desde una perspectiva de género y su aplicación a la comunidad pesquera de s’Estanyol de Migjorn. Trabajo de Fin de Máster. Universitat de les Illes Balears (UiB), 2020.
Duch, Lluís. «Antropologia de la comunicació». Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, no. 29 (2002): 21-40.
Duch. Lluís. Sortida del laberint. Barcelona: Fragmenta, 2019.
García Canclini, Néstor. Las culturas populares en el capitalismo. México: Nueva Imagen, 1982.
García Canclini, Néstor. Culturas Híbridas. Buenos Aires: Paidós, 2001.
Garoian, Charles. R. «Performing the museum». Studies in Art Education: A Journal of Issues and Research in Art Education, vol. 42, no. 3 (2001): 234-248. DOI: https://doi.org/10.2307/1321039.
Geertz, Clifford. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, 1987.
Gumucio-Dagrón, Alfonso. «Comunicación para el cambio social: clave del desarrollo participativo». Signo y Pensamiento, no. 58 (2011): 26-39.
Hall, Stuart. Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. Londres: Sage/The Open University, 1997.
ICOM. «La creación de una nueva definición de museo – la columna vertebral del ICOM». ICOM (2020). https://icom.museum/es/normas-y-directrices/definicion-del-museo/.
Krotz, Esteban. «Alteridad y pregunta antropológica». Alteridades, vol. 4, no. 8 (1994): 5-11. ISSN: 0188-7017.
Loran Gili, M. «La planificació estratégica en museus i equipaments patrimonials». En: O. López y I. Lorés (eds.) Planificació estratègica de museus i centres patrimonials. (2021): 21-54. Barcelona: Associació de Museòlegs de Catalunya.
Lynch, Enrique. «Discurso interrumpido», Anàlisi, no. 25 (2000): 95-108.
Mercado Maldonado, Asael, Hernández Oliva, Alejandrina V. «El proceso de construcción de la identidad colectiva». Convergencia, vol. 17, no. 53 (2010): 229-251. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1405-14352010000200010&lng=es&tlng=es.
Martín Barbero, Jesús. «Comunicación y cultura: unas relaciones complejas». Telos: cuadernos de comunicación, tecnología y sociedad, no. 19 (1989): 21-26.
Mendia, Irantzu, Luxán, Marta, Legarreta, Matxalen, Guzmán, Gloria. Zirion, Iker, Azpiazu, Jokin. Otras formas de (re)conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista. Bilbao: Hegoa / SIMReF, 2015. http://publicaciones.hegoa.ehu.es/assets/pdfs/329/Otras_formas_de_reconocer.pdf?1429005444.
Mendoza García, Jorge. «Las formas del recuerdo. La memoria narrativa». Athenea Digital, no. 6 (2004, otoño). Universidad Autónoma de Barcelona. https://www.academia.edu/23464552/Las_formas_del_recuerdo._La_memoria_narrativa. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v1n6.158.
Moreno Pérez, Arnoldo. «¿Son las ciencias de la comunicación esencialmente incompletas?». La Flecha. Tu diario de ciencia y tecnología (2008). https://laflecha.net/son-las-ciencias-de-la-comunicacion-esencialmente-incompletas/.
Pintos, Juan Luis. Los imaginarios sociales. La nueva construcción de la realidad social. Madrid, Sal Terrae/I, 1995.
Ramiro Beltrán, Luis. «La comunicación para el desarrollo en Latinoamérica: un desencuentro de medio siglo», III Congreso Panamericano de la Comunicación, (2005, 12 -16 julio). Buenos Aires, Argentina.
Rizo García, Marta. «Me comunico, luego existo. El papel de la comunicación en la construcción de identidades». Culturales, vol. I, no. 1 (2005, enero-junio): 124-142. México: Universidad Autónoma de Baja California Mexicali.
Scott, James. C. Los dominados y el arte de la resistencia. México: Edición Era, 2000.
Soliz, Fernanda, Maldonado, Adolfo. Guía de metodologías comunitarias participativas. Ecuador: Universidad Andina Simón Bolívar, 2012. http://repositorio.uasb.edu.ec/bitstream/10644/3997/1/Soliz,%20FCON008-Guia5.pdf.
Tresserras, Joan. M. «La cultura popular en els orígens de la cultura de masses». Comunicación y estudios universitarios, no. 6 (1996): 73-80.
Tufte, Thomas. Comunicación para el cambio social. La participación y el empoderamiento como base para el desarrollo mundial. Barcelona: Icaria, 2015.
Wenger, Étienne. Communities of Practice. Learning, Meaning, and Identity. EE. UU.: Cambridge University Press, 1997. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511803932.
Aguado, Juan. M. Comunicación y cognición: bases epistemológicas de la complejidad. Sevilla: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2003.
Barrio Fernández, Teresa. El museo como inspirador de valores y armonizador social en tiempos difíciles. Tesis de doctorado. Navarra: Universidad de Navarra, 2017.
Bishop, Claire. Artificial Hells. Participatory Art and the Politics of Spectatorship. Londres y and Nueva York: Verso, 2012.
Bruner, Jerome. La educación, puerta de la cultura, Madrid: Visor, 1997.
Bruner, Jerome. La fábrica de historias. Derechos, literatura, vida. México: Fondo de Cultura Económica, 2003.
Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Carta de Roma 2020. El dret a participar lliurement i plenament a la vida cultural és vital per a les nostres ciutats i comunitats. Roma Capitale y la Comisión de Cultura de CGLU, 2020.
Croizet, Florencia. «Museos inteligentes para superar la crisis: ICOM Voices». ICOM (2021). https://icom.museum/es/news/museos-inteligentes-para-enfrentar-la-crisis/.
Domínguez García, A. La dimensión social de las comunidades marítimas del presente: un análisis a partir de las prácticas cotidianas desde una perspectiva de género y su aplicación a la comunidad pesquera de s’Estanyol de Migjorn. Trabajo de Fin de Máster. Universitat de les Illes Balears (UiB), 2020.
Duch, Lluís. «Antropologia de la comunicació». Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, no. 29 (2002): 21-40.
Duch. Lluís. Sortida del laberint. Barcelona: Fragmenta, 2019.
García Canclini, Néstor. Las culturas populares en el capitalismo. México: Nueva Imagen, 1982.
García Canclini, Néstor. Culturas Híbridas. Buenos Aires: Paidós, 2001.
Garoian, Charles. R. «Performing the museum». Studies in Art Education: A Journal of Issues and Research in Art Education, vol. 42, no. 3 (2001): 234-248. DOI: https://doi.org/10.2307/1321039.
Geertz, Clifford. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, 1987.
Gumucio-Dagrón, Alfonso. «Comunicación para el cambio social: clave del desarrollo participativo». Signo y Pensamiento, no. 58 (2011): 26-39.
Hall, Stuart. Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. Londres: Sage/The Open University, 1997.
ICOM. «La creación de una nueva definición de museo – la columna vertebral del ICOM». ICOM (2020). https://icom.museum/es/normas-y-directrices/definicion-del-museo/.
Krotz, Esteban. «Alteridad y pregunta antropológica». Alteridades, vol. 4, no. 8 (1994): 5-11. ISSN: 0188-7017.
Loran Gili, M. «La planificació estratégica en museus i equipaments patrimonials». En: O. López y I. Lorés (eds.) Planificació estratègica de museus i centres patrimonials. (2021): 21-54. Barcelona: Associació de Museòlegs de Catalunya.
Lynch, Enrique. «Discurso interrumpido», Anàlisi, no. 25 (2000): 95-108.
Mercado Maldonado, Asael, Hernández Oliva, Alejandrina V. «El proceso de construcción de la identidad colectiva». Convergencia, vol. 17, no. 53 (2010): 229-251. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1405-14352010000200010&lng=es&tlng=es.
Martín Barbero, Jesús. «Comunicación y cultura: unas relaciones complejas». Telos: cuadernos de comunicación, tecnología y sociedad, no. 19 (1989): 21-26.
Mendia, Irantzu, Luxán, Marta, Legarreta, Matxalen, Guzmán, Gloria. Zirion, Iker, Azpiazu, Jokin. Otras formas de (re)conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista. Bilbao: Hegoa / SIMReF, 2015. http://publicaciones.hegoa.ehu.es/assets/pdfs/329/Otras_formas_de_reconocer.pdf?1429005444.
Mendoza García, Jorge. «Las formas del recuerdo. La memoria narrativa». Athenea Digital, no. 6 (2004, otoño). Universidad Autónoma de Barcelona. https://www.academia.edu/23464552/Las_formas_del_recuerdo._La_memoria_narrativa. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v1n6.158.
Moreno Pérez, Arnoldo. «¿Son las ciencias de la comunicación esencialmente incompletas?». La Flecha. Tu diario de ciencia y tecnología (2008). https://laflecha.net/son-las-ciencias-de-la-comunicacion-esencialmente-incompletas/.
Pintos, Juan Luis. Los imaginarios sociales. La nueva construcción de la realidad social. Madrid, Sal Terrae/I, 1995.
Ramiro Beltrán, Luis. «La comunicación para el desarrollo en Latinoamérica: un desencuentro de medio siglo», III Congreso Panamericano de la Comunicación, (2005, 12 -16 julio). Buenos Aires, Argentina.
Rizo García, Marta. «Me comunico, luego existo. El papel de la comunicación en la construcción de identidades». Culturales, vol. I, no. 1 (2005, enero-junio): 124-142. México: Universidad Autónoma de Baja California Mexicali.
Scott, James. C. Los dominados y el arte de la resistencia. México: Edición Era, 2000.
Soliz, Fernanda, Maldonado, Adolfo. Guía de metodologías comunitarias participativas. Ecuador: Universidad Andina Simón Bolívar, 2012. http://repositorio.uasb.edu.ec/bitstream/10644/3997/1/Soliz,%20FCON008-Guia5.pdf.
Tresserras, Joan. M. «La cultura popular en els orígens de la cultura de masses». Comunicación y estudios universitarios, no. 6 (1996): 73-80.
Tufte, Thomas. Comunicación para el cambio social. La participación y el empoderamiento como base para el desarrollo mundial. Barcelona: Icaria, 2015.
Wenger, Étienne. Communities of Practice. Learning, Meaning, and Identity. EE. UU.: Cambridge University Press, 1997. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511803932.
Articles similars
- Alfonso Cuadrado Alvarado, Arqueologia de la interactivitat: el llibre mòbil i pop-up com a antecedent dels videojocs , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Ramón Alcalá Mellado, La narrativa digital al MIDE. Cas d'estudi: Sotos, un multimèdia interactiu de Fred Adam , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Notes sobre la sobreproducció d'art, la postfotografia i allò digital , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Roberta Buiani, Representar les coses microscòpiques: nou pensament ecològic sobre art i ciència , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Sharath Chandra Ramakrishnan, Obertura de la caixa negra en sistemes d’escolta d’IA: assemblages per a art, tecnologia i innovació , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot, Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans) , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Marietta Radomska, Mayra Citlalli Rojo Gómez, Margherita Pevere, Terike Haapoja, Non/Living Queerings, desfent certeses i trenant vulnerabilitats: una reflexió col·lectiva , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Carolina Fernández Castrillo, La condició transreal: informació expandida i hacktivisme al Media Art , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Rosa Núñez-Pacheco, Phillip Penix-Tadsen, Trajectòries teòriques divergents en els estudis de jocs: un repàs bibliogràfic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Franziska Aigner, Katja Čičigoj, Sobre la diferència que marca la diferència i com hi ha coses que arriben a ser rellevants i altres que no. L’agència i la subjectivitat política en el nou materialisme feminista de Karen Barad , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
<< < 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.