Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Entre el final dels anys setanta i fins a mitjan anys vuitanta, molts països van viure el “boom dels ordinadors personals”. L'ordinador personal (o “microordinador”, com se'l coneixia col·loquialment) s'havia convertit en un concepte viable de màrqueting, perquè les empreses, després de desenvolupar unes màquines molt avançades i cares per a aplicacions empresarials, científiques i d'enginyeria, havien trobat un segment de mercat per a uns “ordinadors personals” més assequibles, accessibles i no tan avançats per a usuaris individuals. La domesticació de l'ordinador és, lògicament, una fase interessant de la història dels mitjans i descobreix intermedialitats, continuïtats i interrupcions dins de l'evolució de la cultura digital. En analitzar el màrqueting de l'ordinador personal, tal com apareix en els anuncis de revistes entre el 1981 i el 1985, aquest article sosté que podem comprendre millor la relació de transformació mútua entre el disseny i el llenguatge intrínsecament tècnics de l'enginyeria de software i hardware, i l'idioma ideològic i cultural de la informatització. La pregunta clau de la recerca d'aquest article és:
Com es va transcodificar el llenguatge intrínsecament tècnic i, fins i tot, les operacions concretes de l'enginyeria de software i hardware, per crear conceptes de màrqueting? O, en altres paraules, com es va negociar l'agència humana i l'agència tecnològica a través del llenguatge visual del màrqueting?
La resposta a aquesta pregunta proporcionarà informació sobre com començava a produir-se la informatització imminent de la societat des d'un nivell ideològic i semiòtic, fet que, alhora, s'ha vist reforçat per les capacitats materials de les tecnologies dels mitjans. Com a resultat, l'article identifica tres possibles “contracorrents” en les quals es negocien les materialitats, les agències i els discursos.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Jörgen Skågeby, Universitat d'Estocolm (Suècia)
Jörgen Skågeby és professor associat del Departament d'Estudis de Mitjans de la Universitat d'Estocolm (Suècia). Els interessos de la seva recerca inclouen l'arqueologia de mitjans dels ordinadors personals, la ficció del disseny i la interacció entre humans i ordinadors des del punt de vista humanístic.
Articles similars
- Teresa Marín García, Claus per a prendre posició en els debats sobre investigació artística: conflictes i reptes d'un saber múltiple, canviant i qüestionador. Context espanyol (1978-2017) , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Jordi Alberich, Les flors de Bézier. Elasticitat i inestabilitat en el grafisme digital interactiu , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Santiago Rementeria-Sanz, El factor estètic en l’automatització de tasques lògiques: el cas dels escacs , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Gemma San Cornelio, Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Rafael Pinilla, Després dels treballs durs: teràpies per al nou mil·lenni , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Jose-Antonio Soriano-Colchero, Instal·lacions pictòriques anamòrfiques aplicades a l’arquitectura: disseny virtual amb Sketchup per a projectes reals , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- María de la O Artiles Burgos, Javier Boned Purkiss, Arquitectura moderna i transparències: materialitat i virtualitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Tincuta Heinzel, Beuys sintètic: sobre els nanomaterials i l'estètica de la imperceptibilitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Hortensia 1979 Mínguez García, Carles 1979 Méndez Llopis, De l’electrografia a la gràfica expandida: una visió sobre la impressió digital avui i els seus processos d’hibridació , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Juana María González, Anàlisi quantitativa de la revista Índice Literario (1932-1936) , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
<< < 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.