El Cinefòrum Poble Sec com a «escola» d'allò que és comú: dispositiu situat enfront de modes de direccionalitat

Main Article Content

Aurelio Castro Varela

Al llarg del segle XX, el cinema i les pedagogies crítiques han compartit, de maneres molt diferents, eixos discursius i pràctics que manifestaven la constitució d'una esfera pública alternativa, destinada a l'emancipació social i a l'exercici d'una democràcia radical. L'«art de saber veure», teoritzat per Manuel B. Cossío l'any 1879 i practicat per la secció cinematogràfica de Las Misiones Pedagógicas entre l'any 1931 i l'any 1936, va ser epítom d'aquest terreny abonat per ambdues vessants, en el qual la sala de projecció es convertia en una escola, i la mirada i les paraules, eren eines d'un aprenentatge autònom.


Tanmateix, l'educadora feminista Elizabeth Ellsworth (2005) qüestionaria a finals de segle aquestes pretensions –principalment la confiança en el diàleg comunicatiu– mitjançant la «lectura a través» del concepte fílmic de «mode de direccionalitat»: ni una pel·lícula ni el currículum aconsegueixen conèixer les múltiples posicions del seu públic o alumnat i, per tant, el seu poder és sempre paradoxal. Indeterminat pels primers, l'esdeveniment pedagògic resideix precisament en el retorn de diferències subjectives i «dessencialitzadores» d'índole identitària.


Aquest article explora, no obstant això, com el Cinefòrum de l'Assemblea de Poble Sec es va convertir després del 15M, de gener a juliol del 2012, en un espai d'aprenentatge més enllà de l'idealisme discursiu de les pedagogies crítiques, però també de l'anàlisi dels modes de direccionalitat. Per a fer-ho, té en compte el dispositiu que, situant-se en el barri a partir d'una pràctica assembleària, responia a una lògica d'atencions (Mol, 2008) que va cobrir tant la projecció de la pel·lícula como el col·loqui que la va succeir. A més, en aquesta experiència va tenir un pes més important una política corporal i tècnica del comú, entesa a partir d'una condició de precarietat compartida (Butler, 2010, 2012) que l'asimetria de posicions; la diferència espaitemps de cada sessió, per sobre del desplegament de diferències socials.

Paraules clau
modes de direccionalitat, dispositiu, pedagogies fílmiques, pedagogies crítiques, atencions, política del comú

Article Details

Com citar
Castro Varela, Aurelio. “El Cinefòrum Poble Sec com a «escola» d’allò que és comú: dispositiu situat enfront de modes de direccionalitat”. Artnodes, no. 17, doi:10.7238/a.v0i17.2959.
Biografia de l'autor/a

Aurelio Castro Varela, Universitat de Barcelona

Investigador en Formació

Unitat de Pedagogies Culturals

Facultat de Belles Arts - Universitat de Barcelona

Articles similars

<< < 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.