El Cinefòrum Poble Sec com a «escola» d'allò que és comú: dispositiu situat enfront de modes de direccionalitat
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Al llarg del segle XX, el cinema i les pedagogies crítiques han compartit, de maneres molt diferents, eixos discursius i pràctics que manifestaven la constitució d'una esfera pública alternativa, destinada a l'emancipació social i a l'exercici d'una democràcia radical. L'«art de saber veure», teoritzat per Manuel B. Cossío l'any 1879 i practicat per la secció cinematogràfica de Las Misiones Pedagógicas entre l'any 1931 i l'any 1936, va ser epítom d'aquest terreny abonat per ambdues vessants, en el qual la sala de projecció es convertia en una escola, i la mirada i les paraules, eren eines d'un aprenentatge autònom.
Tanmateix, l'educadora feminista Elizabeth Ellsworth (2005) qüestionaria a finals de segle aquestes pretensions –principalment la confiança en el diàleg comunicatiu– mitjançant la «lectura a través» del concepte fílmic de «mode de direccionalitat»: ni una pel·lícula ni el currículum aconsegueixen conèixer les múltiples posicions del seu públic o alumnat i, per tant, el seu poder és sempre paradoxal. Indeterminat pels primers, l'esdeveniment pedagògic resideix precisament en el retorn de diferències subjectives i «dessencialitzadores» d'índole identitària.
Aquest article explora, no obstant això, com el Cinefòrum de l'Assemblea de Poble Sec es va convertir després del 15M, de gener a juliol del 2012, en un espai d'aprenentatge més enllà de l'idealisme discursiu de les pedagogies crítiques, però també de l'anàlisi dels modes de direccionalitat. Per a fer-ho, té en compte el dispositiu que, situant-se en el barri a partir d'una pràctica assembleària, responia a una lògica d'atencions (Mol, 2008) que va cobrir tant la projecció de la pel·lícula como el col·loqui que la va succeir. A més, en aquesta experiència va tenir un pes més important una política corporal i tècnica del comú, entesa a partir d'una condició de precarietat compartida (Butler, 2010, 2012) que l'asimetria de posicions; la diferència espaitemps de cada sessió, per sobre del desplegament de diferències socials.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Aurelio Castro Varela, Universitat de Barcelona
Investigador en Formació
Unitat de Pedagogies Culturals
Facultat de Belles Arts - Universitat de Barcelona
Articles similars
- Nieves Rosendo, Narratives transmèdia centrades en els personatges. Sherlock Holmes al segle XXI , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Carles Sora, Sergi Jordà, Temporalitats presents a les experiències cinemàtiques interactives , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Notes sobre la sobreproducció d'art, la postfotografia i allò digital , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Alberto Castillo Pérez, De Rembrandt al selfie. Tecnologia transparent i eines incorporades com a generadors de la imatge de l'artista en l'Autoretrat amb dos cercles de Rembrandt van Rijn i l'ego-shot Petra Cortright-selfie , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- William Christopher Schrimshaw, El debilitament dels mitjans , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Jussi Parikka, La nova materialitat de la pols , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Florian Cramer, fotografia especulativa , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Jordi Alberich Pascual, Gemma San Cornelio Esquerdo, Més enllà de la simulació com a substitució: de la realitat mixta als ego-shots , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Amador Vega, L’arxiu Armènia. Un projecte de Ramon Llull , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Umberto Roncoroni Osio, Veronica Crousse Rastelli, La virtualitat augmentada: processos emergents, art i mitjans digitals , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
<< < 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.