El Cinefòrum Poble Sec com a «escola» d'allò que és comú: dispositiu situat enfront de modes de direccionalitat
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Al llarg del segle XX, el cinema i les pedagogies crítiques han compartit, de maneres molt diferents, eixos discursius i pràctics que manifestaven la constitució d'una esfera pública alternativa, destinada a l'emancipació social i a l'exercici d'una democràcia radical. L'«art de saber veure», teoritzat per Manuel B. Cossío l'any 1879 i practicat per la secció cinematogràfica de Las Misiones Pedagógicas entre l'any 1931 i l'any 1936, va ser epítom d'aquest terreny abonat per ambdues vessants, en el qual la sala de projecció es convertia en una escola, i la mirada i les paraules, eren eines d'un aprenentatge autònom.
Tanmateix, l'educadora feminista Elizabeth Ellsworth (2005) qüestionaria a finals de segle aquestes pretensions –principalment la confiança en el diàleg comunicatiu– mitjançant la «lectura a través» del concepte fílmic de «mode de direccionalitat»: ni una pel·lícula ni el currículum aconsegueixen conèixer les múltiples posicions del seu públic o alumnat i, per tant, el seu poder és sempre paradoxal. Indeterminat pels primers, l'esdeveniment pedagògic resideix precisament en el retorn de diferències subjectives i «dessencialitzadores» d'índole identitària.
Aquest article explora, no obstant això, com el Cinefòrum de l'Assemblea de Poble Sec es va convertir després del 15M, de gener a juliol del 2012, en un espai d'aprenentatge més enllà de l'idealisme discursiu de les pedagogies crítiques, però també de l'anàlisi dels modes de direccionalitat. Per a fer-ho, té en compte el dispositiu que, situant-se en el barri a partir d'una pràctica assembleària, responia a una lògica d'atencions (Mol, 2008) que va cobrir tant la projecció de la pel·lícula como el col·loqui que la va succeir. A més, en aquesta experiència va tenir un pes més important una política corporal i tècnica del comú, entesa a partir d'una condició de precarietat compartida (Butler, 2010, 2012) que l'asimetria de posicions; la diferència espaitemps de cada sessió, per sobre del desplegament de diferències socials.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Aurelio Castro Varela, Universitat de Barcelona
Investigador en Formació
Unitat de Pedagogies Culturals
Facultat de Belles Arts - Universitat de Barcelona
Articles similars
- Lorenzo Sandoval, Weaving Waves. Una plataforma sobre text, tèxtil i tecnologia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Cristina Albu, Cinc graus de separació entre l'art i els nous mitjans: projectes d'art i tecnologia amb la perspectiva de la crítica , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Jose Luis Arroyo, Caracterització en la trilogia Foundation: estudi quantitatiu basat en l'anàlisi clúster , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Jaron Rowan, Marta Camps, Recerca en disseny: suturant cossos, atuells, epistemologies i llunes , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Alicia de Manuel Lozano, Objecte patològic / objecte panòptic. Disseny per a la transparència i optimització en dispositius portables , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Ricardo González-García, Entre fakes i factoids: la condició d’allò fals en la difusa esfera de l’art contemporani després de l’era de la postveritat , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Nuria Rodríguez Ortega, Humanitats digitals, història de l'art digital i cultura artística: relacions i desconnexions , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Santiago Pérez Isasi, Cap a un mapa digital de les relacions literàries ibèriques (1870-1930): algunes reflexions teòriques i metodològiques , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Pau Alsina, Progrés, tradició i història en temps de crisi , Artnodes: Núm. 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Santiago Ortiz, Narrativa, vida, art i codi , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
<< < 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.