De la interacció a la intrac-acció en la performance del paisatge
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Mirant d’entendre i articular una pràctica artística anomenada performing landscape, em va resultar útil entendre (f)actors diversos com el vent, el trípode, la bufanda, el cos, etcètera, com a col·laboradors que interactuaven en un acoblament de distintes materialitats (Bennett, 2010). Tanmateix, empesos per la visió de Rosi Braidotti (2013) del debat suscitat al voltant d’allò posthumà, podríem preguntar si és possible entendre la interacció més com una intrac-acció (Barad, 2007), en la qual l’entrellaçament dels diversos components és la condició prèvia i no tant el resultat de l’acció. Es podria entendre l’escissió de l’artista en performer davant la càmera i testimoni darrere com una espècie de tall agencial? En una pràctica anterior, una performance amb plantes, la intrac-acció és més fàcil d’assumir des d’una perspectiva intuïtiva per la interdependència simbiòtica d’animals i plantes en el seu intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni. Ara bé, podríem entendre una performance per a la càmera amb un petit gronxador lligat a un arbre també com una intrac-acció? I, en cas afirmatiu, quins avantatges metodològics es derivarien d’arribar a entendre-ho, això?
Aquest estudi de cas dins el camp de la performance com a recerca i recerca en art està relacionat amb la materialització (mattering) d’allò digital, ja que la mateixa pràctica és, en gran mesura, digital, tot i que l’article se centra principalment en les qüestions metodològiques.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Annette Arlander, Universitat de les Arts de Helsinki
Artista, investigadora i pedagoga, és una de les pioneres de l’art de la performance a Finlàndia i una precursora de la recerca en art.
Articles similars
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Claudia Giannetti, La producció de continguts culturals (2): art, patrimoni, canals de difusió , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Ruth Pagès, L'entorn del net art i la seva recepció: el procés d'apreciació de l'obra de JODI , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Morten Søndergaard, Laura Beloff, Viure vides biotècniques: soroll, paràsits i pràctiques relacionals , Artnodes: Núm. 30
- Griselda Vilar Sastre, Alejandro Barranquero, Pràctiques audiovisuals en el 15M: innovació tecnològica, documental i videoartivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Paola Castaño, «El que per a algú és soroll, per a un altre és un signe» Art, neurociència i radioastronomia , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Carolina Fernández Castrillo, La condició transreal: informació expandida i hacktivisme al Media Art , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Predrag Nikolić, Ruiyang Liu, La metafísica de les màquines: de la interacció humà-robot-robot a la capacitat d’abstracció filosòfica de la intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Esther Pizarro Juanas, Ecologies de la saturació. Recerca artística: Space Debris :: Constel·lacions de deixalles , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.