De la interacció a la intrac-acció en la performance del paisatge
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Mirant d’entendre i articular una pràctica artística anomenada performing landscape, em va resultar útil entendre (f)actors diversos com el vent, el trípode, la bufanda, el cos, etcètera, com a col·laboradors que interactuaven en un acoblament de distintes materialitats (Bennett, 2010). Tanmateix, empesos per la visió de Rosi Braidotti (2013) del debat suscitat al voltant d’allò posthumà, podríem preguntar si és possible entendre la interacció més com una intrac-acció (Barad, 2007), en la qual l’entrellaçament dels diversos components és la condició prèvia i no tant el resultat de l’acció. Es podria entendre l’escissió de l’artista en performer davant la càmera i testimoni darrere com una espècie de tall agencial? En una pràctica anterior, una performance amb plantes, la intrac-acció és més fàcil d’assumir des d’una perspectiva intuïtiva per la interdependència simbiòtica d’animals i plantes en el seu intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni. Ara bé, podríem entendre una performance per a la càmera amb un petit gronxador lligat a un arbre també com una intrac-acció? I, en cas afirmatiu, quins avantatges metodològics es derivarien d’arribar a entendre-ho, això?
Aquest estudi de cas dins el camp de la performance com a recerca i recerca en art està relacionat amb la materialització (mattering) d’allò digital, ja que la mateixa pràctica és, en gran mesura, digital, tot i que l’article se centra principalment en les qüestions metodològiques.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Annette Arlander, Universitat de les Arts de Helsinki
Artista, investigadora i pedagoga, és una de les pioneres de l’art de la performance a Finlàndia i una precursora de la recerca en art.
Articles similars
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Devon Ward, L’art de la identitat ambiental i especulacions sobre l’estat medioambiental , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ze Gao, Tristan Camille Braud, Varvara Guljajeva, Oportunitats museístiques impulsades per la realitat virtual: arxius digitalitzats en l’era del metavers , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Margit Rosen, Al principi, estava l’analògic. Una història alternativa dels començaments de l’art computacional , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: No 30
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Sonia Dueñas Mohedas, Natalia Martínez Pérez, Bárbara Sarmentera, Artivisme mediàtic i subversió de gènere a Corea del Sud: la «tecnologia de la imaginació» de Siren Eun Young Jung , Artnodes: No 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: No 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.