De la interacció a la intrac-acció en la performance del paisatge
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Mirant d’entendre i articular una pràctica artística anomenada performing landscape, em va resultar útil entendre (f)actors diversos com el vent, el trípode, la bufanda, el cos, etcètera, com a col·laboradors que interactuaven en un acoblament de distintes materialitats (Bennett, 2010). Tanmateix, empesos per la visió de Rosi Braidotti (2013) del debat suscitat al voltant d’allò posthumà, podríem preguntar si és possible entendre la interacció més com una intrac-acció (Barad, 2007), en la qual l’entrellaçament dels diversos components és la condició prèvia i no tant el resultat de l’acció. Es podria entendre l’escissió de l’artista en performer davant la càmera i testimoni darrere com una espècie de tall agencial? En una pràctica anterior, una performance amb plantes, la intrac-acció és més fàcil d’assumir des d’una perspectiva intuïtiva per la interdependència simbiòtica d’animals i plantes en el seu intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni. Ara bé, podríem entendre una performance per a la càmera amb un petit gronxador lligat a un arbre també com una intrac-acció? I, en cas afirmatiu, quins avantatges metodològics es derivarien d’arribar a entendre-ho, això?
Aquest estudi de cas dins el camp de la performance com a recerca i recerca en art està relacionat amb la materialització (mattering) d’allò digital, ja que la mateixa pràctica és, en gran mesura, digital, tot i que l’article se centra principalment en les qüestions metodològiques.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Annette Arlander, Universitat de les Arts de Helsinki
Artista, investigadora i pedagoga, és una de les pioneres de l’art de la performance a Finlàndia i una precursora de la recerca en art.
Articles similars
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Notes sobre l’estètica i l’epistemologia de la recerca-creació , Artnodes: Núm. 30
- Valentina Montero, El teler com a màquina sensorial i de pensament. La investigació artística d’Aruma - Sandra De Berduccy , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Fiona Crisp, Material Sight: Un sensorium per a la física fonamental , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Angus Forbes, IA creativa: de la mímica expressiva a la recerca crítica , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Diego Díaz, Clara Boj, Pràctiques artístiques en l’època del datacè. Data Biography: rastres digitals per a l’exploració biogràfica de la identitat personal , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Marcelino García, Nous mites i ciència-ficció. Pensant l'objecte tecnològic des de l'art , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Ester Jordana Lluch, Ramon Rispoli, La interfície com a alesthesis: la veritat com a organització sensible , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Tatiana Méndez Fernández, Belidson Dias, Aigües turbulentes: la trobada entre el gir educatiu en l'art i el gir de la visualitat en l'educació , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
- Bruno Caldas Vianna, Art generatiu: entre els nodes de les xarxes neuronals , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
<< < 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.