De nou, les paraules i les coses

El treball d'edició fet durant l'última dècada des d'Artnodes ha mirat de donar espai a la necessitat de reflexionar i mesurar les forces sobre una cosa tan esmunyedissa com el present d'unes pràctiques artístiques i culturals vinculades als seus llocs i als seus temps.

I aquí la paradoxa, un pèl barroca, que hem dibuixat any rere any: es tracta de parlar del present d'aquestes pràctiques des de la història? O bé es tracta de parlar de la història des del present? Quan des dels números anteriors de la revista s'ha fet esment de la necessitat de cartografiar, topografiar, reescriure o, per contra, pensar des de l'espai en blanc les pràctiques artístiques i culturals compreses sota el paraigua de la societat xarxa és perquè la seva immediatesa, el seu estat primitiu –en el bon sentit de la paraula– al marge dels "grans relats" o de les històries ja explicades, ha permès o permet un exercici sa de mirades entre el que ja s'ha escrit i el que hi ha per escriure.